Alberto Paredes - Europa Press
Apel·len als partits independentistes a buscar "camins d'entesa"
BARCELONA, 11 set. (EUROPA PRESS) -
L'entitats independentistes organitzadores de la manifestació de la Diada, entre les quals ANC i Òmnium Cultural, han cridat a desobeir si s'aplica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a les aules.
"Si l'Estat i els seus tribunals volen imposar-nos aquesta sentència desobeïm a les aules, desobeïm al carrer i en les institucions perquè cap jutge ens ha de dir en quina llengua hem de parlar ni quina llengua hem de tenir. Cap jutge!", ha exclamat el president de l'ANC, Lluís Llach, responsable de llegir el manifest acordat entre les entitats independentistes.
Entre crits de 'ara i sempre escola en català' i 'el català no es toca' per part dels assistents, ha exigit a les institucions que no permetin que "l'obsessió d'una jutge dinamiti" l'escola catalana, malgrat admetre que no tenen moltes esperances sobre aquest tema.
Segons Llach, hi ha més motius que mai per defensar el català, que ha definit com el "ànima de la nació", per la qual cosa ha demanat als presents un compromís individual i col·lectiu per mantenir el seu ús.
Per a les entitats independentistes, el català ha de tenir una presència plena i continuada en tots els àmbits, "sense renúncies ni substitucions", i ha animat a enfortir la seva viabilitat com a eix vertebrador.
EIX VERTEBRADOR
"Nostra llengua és l'eix vertebrador de la nostra nació, i ells ho saben. Els nostres enemics ho saben!", ha proclamat Llach, després de vaticinar que guanyaran si tots els catalans defensen la seva llengua.
Així, ha reclamat acabar "amb actituds acomplexades que només beneficien als depredadors" dels catalans, moment en el qual ha aprofitat al TSJC d'haver fet política de nou en contra de Catalunya i del seu model d'escola.
"No podem permetre que un tribunal polititzat i anticatalanista al servei de l'Estat desmunti un consens parlamentari i social de dècades al país", ha subratllat Llach, que ha posat Renfe i Sixena com altres exemples de qüestions que, al seu judici, afecten als catalans.
Davant d'això, en el manifest recullen la necessitat d'aconseguir la independència per tenir "una societat més justa i equitativa" i ha situat el conjunt de drets i deures que recullen múltiples tractats internacionals en matèria de drets humans com a referent de les entitats independentistes.
I és que, segons Llach, la vulneració de drets fonamentals "a Catalunya i contra Catalunya és constant, planificada i escandalosa" i que això empobreix als catalans.
1-O
També ha lamentat que es visqui "en un cop d'estat judicial permanent des de 2017" i la decisió d'alguns jutges de no aplicar la Llei d'Amnistia, i ha reivindicat que l'1-O va ser possible gràcies a la desobediència civil, alguna cosa que veu possible repetir.
A títol individual quan parlava de l'1-O, i saltant-se el text acordat del manifest, Llach ha dit: "Qui va ser el ruc que va dir que cremar contenidors era violència? Qui va ser el ruc?".
En la part final del manifest, Llach ha apel·lat als partits independentistes a busquin "camins d'entesa", després del que els presents han llançat crits de 'unitat'.
"Aprofitant la força de l'independentisme i de la gent que vol una Catalunya lliure, retorneu a les institucions el seu paper vertebrador de les aspiracions nacionals del nostre poble", ha reclamat.
Ha avisat que les entitats independentistes pressionaran per aconseguir aquest objectiu i ha afegit: "Ens alçarem de nou perquè el poble de Catalunya ja ha deixat clar que no renunciarà a la seva llibertat i que la nostra voluntat de ser és un camí sense tornada".
