Defensa "qualsevol camí" no violent a la independència però evita el terme unilateralitat
MANRESA (BARCELONA), 27 (EUROPA PRESS)
La Crida Nacional per la República, el moviment polític que impulsa l'expresident Carles Puigdemont, ha presentat aquest dissabte la seva ponència política en la qual es recullen els objectius i el 'full de ruta', i on es reivindica el diàleg amb l'Estat però també la desobediència per aconseguir una república catalana.
El document, recollit per Europa Press i presentat en l'acte fundacional de la Crida celebrat a Manresa (Barcelona), assegura que "l'aposta pel diàleg i l'enteniment per exercir de manera efectiva les aspiracions d'autodeterminació de la ciutadania de Catalunya és ferma".
No obstant això, adverteix també que, si la via del diàleg amb l'Estat no es produeix o no avança de manera significativa, la Crida en cap cas renunciarà "a l'exercici efectiu de la sobirania quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin".
En aquest punt, la ponència evita esmentar la via unilateral cap a la independència, però defensa cercar la consecució d'una república per a Catalunya per "qualsevol camí que respongui els principis de la no violència i a un mandat democràtic expressat majoritàriament en les urnes".
La Crida reivindica el resultat de el 1-O i es fixa dos objectius fonamentals i immediats: la llibertat i absolució dels presos sobiranistes i el retorn dels líders que estan a l'estranger, i un referèndum d'autodeterminació "efectiu i acordat".
DESOBEDIÈNCIA
El document defensa que la desobediència dels representants polítics "pot acabar sent un acció necessària davant la injustícia de l'acció dels poders de l'Estat" i la negativa d'aquests d'acceptar el dret d'autodeterminació de Catalunya.
També contempla aquesta desobediència no solament en els representants polítics, sinó des de la ciutadania, sempre en termes pacífics i com a "protesta cívica com a possible accelerador d'una solució democràtica al conflicte".
"UNITAT ELECTORAL" I DISSOLUCIÓ
La Crida s'ha fundat aquest dissabte amb data de caducitat: afirma que es crea per un context d'excepcionalitat i assegura que es dissoldrà com a moviment polític "una vegada aconseguida la instauració de la república catalana".
El document també analitza que "la falta d'unitat i sobretot de confiança entre els partits sobiranistes està en l'origen" d'algunes decisions estratègiques del procés sobiranista que no han acabat tenint èxit.
Davant aquest escenari, la Crida planteja recuperar l'unitat no solament en la decisions estratègiques que prengui l'independentisme, sinó també la "unitat electoral", és a dir, que el soberanisme es presenti junt en les conteses electorals.
"Els beneficis de la unitat electoral no els hem d'apreciar solament en l'obtenció de vots el dia de les eleccions, que també, sinó en l'acció política posterior en clau de confrontació democràtica amb l'Estat", resol el document.
L'unitat electoral és una qüestió que ha enfrontat en diverses ocasions als partits independentistes, l'última, en les catalanes de desembre de 2017: ERC i la CUP la van rebutjar i van advocar per presentar-se en llistes separades.
ARTADI I MASCARELL
La portaveu del Govern, Elsa Artadi, i el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, han estat els encarregats de presentar aquesta ponència política i han destacat que la Crida és un moviment polític que, "si és necessari podrà presentar-se a eleccions", però no ha aclarit en quines futurs comicis estarà.
Artadi ha assegurat que la Crida és un projecte per una Catalunya integradora que no exclogui a ningú per raó de procedència o llengua, i ha insistit que el moviment desapareixerà si arriba la independència: "La dissolució de la Crida serà el nostre èxit".
Mascarell ha exposat que aquesta formació advoca per una independència lluitada des de "l'unitat, les institucions, les mobilitzacions, l'exili i la presó", i ha destacat que aposten pel diàleg, però sense renunciar mai a la independència.
"Forçarem a l'Estat a negociar", ha conclòs Mascarell, mentre que Artadi ha criticat un excés de rivalitat entre partits independentistes que, en la seva opinió, perjudica per poder aconseguir una república catalana.
