Diu que "ningú pot ser desqualificat com a jutge pel que fa a les seves idees"
MADRID, 9 Oct. (EUROPA PRESS)
El ple del Tribunal Constitucional (TC) no ha admès per unanimitat les recusacions presentades pel Parlament contra el president de la institució, Francisco Pérez de los Cobos, i del magistrat Pedro José González-Trevijano en el recurs d'inconstitucionalitat que afecta la Llei de Consultes.
La presentació d'aquestes recusacions pel Parlament, que considerava que tots dos "acrediten una falta d'imparcialitat i d'independència", va ser aprovada dijous passat per la Mesa del Parlament al·legant la seva amistat íntima o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts i tenir un interès directe o indirecte en la causa, raons recollides al 219 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
En els seus actes, amb ponència dels magistrats Juan Antonio Xiol i Ricardo Enríquez, el TC considera que les dues recusacions són extemporànies, argumentant que els fets qüestionats no es van posar de manifest "tan aviat com es tingui coneixement de la causa" en la que es fonamenta la recusació, com marca la llei.
El Parlament es va presentar al procediment el 2 d'octubre, i aquest dia va sol·licitar que s'aixequés la suspensió sobre la Llei de Consultes sense fer cap menció als seus dubtes sobre la imparcialitat de Pérez de los Cobos i González Trevijano, qui és el ponent sobre el recurs contra la norma.
La recusació es va formalitzar davant de l'Alt Tribunal el 7 d'octubre, sense que a l'escrit s'al·ludís "cap circumstància que hagués resultat impeditiva per formalitzar, abans d'aquesta data, la pretensió de recusació". Malgrat aquesta extemporaneïtat, el Ple ha abordat el fons de les recusacions i ha arribat a la conclusió que no han de ser admeses.
NACIONALISME CATALÀ
En el cas del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, recorda que ja es va pronunciar sobre la seva imparcialitat fa un any quan no va ademtre les recusacions plantejades pel Parlament i la Generalitat, que va demanar apartar-lo d'una vintena de recursos, impugnacions i conflictes d'incompetències perquè va militar al PP i "quedava obligat a complir les seves instruccions" com a afiliat.
El Parlament va retreure que en el seu llibre 'Parva Memoria' i en un discurs pronunciat a Yecla el 6 de desembre del 2005 sobre l'Estatut es posava de manifest la seva falta d'imparcialitat i els seus prejudicis sobre el nacionalisme català.
El Ple del TC invoca la seva doctrina des del 2006 que determina que "no pot pretendre's la recusació d'un jutge pel mer fet de tenir criteri jurídic anticipat sobre els assumptes que ha de resoldre". "Ningú pot ser desqualificat com a jutge pel que fa a les seves idees", afegeix.
Els magistrats són juristes de reconeguda competència, "pel que no és poc comú ni pot estranyar que, abans d'integrar-se al col·legi de Magistrats, a l'exercici de les seves respectives professions de procedència, els seus membres s'hagin pronunciat voluntària o obligadament sobre matèries jurídiques que, finalment, poden arribar a ser objecte directe o indirecte de la tasca d'enjudiciament constitucional que tenen legalment atribuïda", argumenta, per estendre aquesta motivació al cas de González-Trevijano per les seves manifestacions sobre Catalunya abans de ser nomenat magistrat.
"El que necessita la funció jurisdiccional són Jutges amb una ment oberta als termes del debat i a les seves sempre variades i diverses solucions jurídiques que estan, normalment, en funció de les circumstàncies específiques del cas", recull.
Pel que fa a la relació d'amistat com a causa de recusació, els magistrats al·leguen que la llei no es refereix a "qualsevol relació d'amistat, sinó aquella que aparegui connotada per la característica de la intimitat entre dues persones". En aquest cas, diuen que "el problema es recondueix a l'existència o no d'una amistat o enemistat ideològica" i afegeixen que "ningú pot ser desqualificat com a jutge pel que fa a les seves idees".
Després d'indicar que tampoc han individualitzat el suposat "benefici o avantatge" que té el litigi per als recusats, precisa que les seves manifestacions no estan relacionades amb la Llei de Consultes catalana.
El TC desmenteix a més que la rapidesa amb la qual ha admès a tràmit el recurs contra la llei de Consultes constitueixi un "acte que afavoreixi" al Govern espanyol i afegeix que no ha pres posició sobre el fons de l'assumpte ni el Parlament ha exposat els perjudicis d'aquesta decisió.
"La velocitat a resoldre les qüestions plantejades no pot ser un indici de falta d'imparcialitat, doncs aquesta mesura no pot anar en contra de les pretensions de cap de les parts, de les quals l'interès no pot ser un altre que el de la ràpida resolució de les qüestions sotmeses a la consideració del Tribunal", conclou.
