Acusa l'independentisme d'ocultar que Catalunya seria més pobre i d'oferir "l'illa de Crusoe"
Assenyala la "porta oberta" per reformar la Constitució pels cursos previstos
Defensa que el Congrés escolta a tots excepte "a qui no ha volgut venir"
MADRID, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha insistit aquest dimarts al Congrés que la Constitució no permet que Catalunya tingui competència per organitzar una consulta sobiranista i ha rebutjat "el relat d'opressió" sobre el qual l'independentisme ha construït l'argument a favor d'un referèndum. "No puc acceptar-lo perquè no és veritat".
Ha optat per defensar en persona des de la tribuna d'oradors del Ple del Congrés els arguments del Govern en contra que es traspassi a Catalunya la competència de fer referèndums i que ha defensat davant del ple una delegació del Parlament.
Ha dedicat la primera part de la seva intervenció a esgrimir arguments jurídics contra aquesta iniciativa: la impossibilitat legal de traspassar la competència i la impossibilitat que una part d'Espanya decideixi sobre tota ella. I ha dedicat una segona part a respondre les afirmacions dels quals "només volen la fractura".
Rajoy ha agraït als portaveus catalans la seva exposició davant del Congrés i ha alabat que la cambra baixa "escolta a tot el món"; "i a qui no escolta és perquè no ha volgut venir", ha afegit referint-se clara al president Artur Mas.
En una d'aquestes al·lusions, ha deixat deixar clar que és la Constitució la que no permet que Catalunya decideixi unilateralment sobre la seva pertinença a Espanya. "No és una cosa que puguem resoldre el senyor Mas, tot i que hagués vingut avui, i jo amb un cafè. Tot i que prenguéssim 500, seguiria faltant-nos el que no tenim: la potestat que la Constitució ens nega".
Després de deixar assegut que el Congrés no pot acceptar la iniciativa perquè la Constitució s'ho impedeix, que no tanca cap porta perquè aquesta porta no estava oberta, Mariano Rajoy ha assegurat que cap el camí de la reforma constitucional.
"Hi ha una porta oberta de bat a bat a aquells que no estiguin conformes amb l'actual estat de les coses: iniciar els tràmits per a una reforma de la Constitució", ha sentenciat, animant a això fins i tot a "quisvulla que Espanya es dissolgui, es fragmenti, canviï de nom o el que sigui".
"HIPOTÈTICA HISTÒRIA DE GREUGES"
El president ha dedicat part del seu discurs a refutar "una hipotètica història de greuges" construïda per l'independentisme. "No puc assumir el seu relat d'opressió. Sincerament no puc acceptar-lo perquè no és veritat", ha proclamat.
Rajoy ha afegit que "no és veritat" l'"opressió insuportable" com no ho és, ha dit, ni la persecució del català o l'"asfíxia" a aquesta cultura, ni les traves al desenvolupament econòmic o que "es torpedini el benestar".
Ha afegit que el seu punt de vista és un altre, el de "segles d'història en comú" i progrés en democràcia que va portar a Catalunya el 2007 a tenir una renda per càpita del 120% de la mitjana de la UE.
"CREC A CATALUNYA PERÒ QUE VOSTÈS"
"Perdonin-me la vanitat, però potser jo crec a Catalunya més que vostès. Com a mínim jo no em sento en la necessitat de demostrar a cada pas que Catalunya existeix. Em consta que existeix, que és un dels puntals de la nostra pàtria, que no s'entén Espanya sense ella de la mateixa manera que resultaria incomprensible Catalunya sense la resta d'Espanya", ha dit.
En aquesta defensa de la Catalunya que ell considera com la real, el president ha llançat la seva oferta de diàleg dins de la llei, que ve reiterant fa setmanes.
"Hi ha moltes coses sobre les quals dialogar, molts problemes reals que s'estan veient posposats per atendre als insolubles. Això sí que em preocupa i m'inquieta, a més, que això es faci en el moment en què Espanya i dins d'ella Catalunya, comencen a veure clarament els primers signes de recuperació del creixement", ha dit, sense entrar en més concrecions.
El cap de l'Executiu també ha censurat que el relat independentista no compti les conseqüències de sortir d'Espanya, centrat a defensar que la solució al problema és que Catalunya voti en referèndum.
"Dissenyen un futur idíl·lic en què tot surt bé", els ha dit als representants del Parlament. "Perdonin-me, no sé si de donen compte, lloc estan vostès oferint la cosa més semblant a l'illa de Robinson Crusoe", ha afegit.
Rajoy ha advertit en aquest punt que el resultat de la independència seria una Catalunya "més pobre", fora de l'euro, d'Europa, de l'ONU, dels tractats internacionals; els ciutadans perdrien els seus drets com espanyols i europeus, inclosos els fons comunitaris, i els bancs catalans sortirien del BCE, amb totes les seves conseqüències. "S'ho han explicat vostès?", ha inquirit.
ARGUMENTS JURÍDICS
Prèviament, el cap de l'Executiu havia fet un prolix discurs per desmantellar jurídicament la proposició del Parlament català. "Ni la transferència que demanden és transferible ni el propòsit per al que la sol·liciten és d'acord amb la llei". Així ha resumit Rajoy els seus dos principals arguments, subratllant que és a més el que estableixen totes les constitucions del món.
S'ha estès a explicar que la Constitució no permet delegar la competència per fer un referèndum, perquè és una competència exclusiva de l'Estat i, com a tal, intransferible. No és qüestió de voluntat política, sinó d'impossibilitat legal.
També ha subratllat que la pretensió del referèndum "al marge d'eufemismes" és proclamar "una sobirania que no existeix perquè la Constitució no la reconeix". La sobirania rau al poble espanyol i una part d'ell no pot decidir pel conjunt, ha explicat.
Alhora, ha defensat que la Constitució protegeix als espanyols fins i tot de si mateixos: no poden renunciar als seus drets, i ha puntualitzat que la Constitució l'ha donat suport a a més el 90,4 % dels catalans que la van votar en 1978: "I ho van fer pel seu propi interès. I no han considerat que fora una mordassa, sinó una garantia. No van pensar que era un grilló, sinó una salvaguarda".
