PSC, PP i C's rebutgen votar la Comissió de Control del 9N
BARCELONA, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha aprovat aquest dimecres els membres de la Comissió de Control del 9N --l'equivalent a una Junta Electoral-- malgrat que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre cautelarment la Llei de Consultes, i PSC, PP i C's s'han negat a votar al·legant que es desatén la resolució del tribunal.
Abans de votar els membres de la Comissió, el ple ha votat precisament si això era legal després de la suspensió del TC, el que ha causat un intens debat sobre si havia de seguir l'ordre del dia: els grups sobiranistes entenen que es podia mantenir perquè la proposta del Parlament és "provisional" i no és executiva fins que el president de la Generalitat nomeni els membres per decret.
Aquesta és la mateixa tesi que han defensat els lletrats del Parlament a l'informe sobre aquest debat que els van encarregar PSC i PP, i que han fet arribar als grups a primera hora d'aquest dimecres: el document considera que el debat es podia fer perquè no té "plens efectes" i depèn de la firma de Mas.
En canvi, PSC, PP i C's han votat en contra que es debatés la norma a l'entendre que suposa saltar-se la suspensió cautelar de la Llei de Consultes, pel que han rebutjat participar en la votació dels membres i han alertat de les conseqüències legals que podria comportar.
Tot i que cap dels tres grups ha votat la designació, la seva forma de protestar ha estat diferent: mentre els diputats socialistes s'han limitat a no polsar cap botó, els del PP han optat per aixecar les mans des del seu escó per evidenciar que no votaven i els de C's han abandonat l'hemicicle.
El portaveu del PP, Enric Millo, i el líder de C's, Albert Rivera, han alertat els diputats que amb el seu vot poden incórrer en algun delicte perquè l'acte podria comportar conseqüències legals a l'ignorar, des d'un càrrec públic, la democràcia i l'Estat de Dret.
En la mateixa línia, el secretari tercer de la Mesa del Parlament, Pere Calbó (PP), ha demanat la paraula per advertir que ell no signarà l'acord del Parlament per ser il·legal i per les conseqüències que pugui comportar.
CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP han criticat les "amenaces" sobre les conseqüències d'aquesta votació, i s'han mostrat convençuts que és un acte legal, perquè la suspensió de la Llei de Consultes és provisional i no suposa una sentència definitiva.
FUNCIONS DE LA COMISSIÓ
Els set membres de la Comissió de Control -la llei estableix que han de ser juristes i politòlegs de reconegut prestigi-- són: Mercè Barceló i Serramalera; Joaquim Brugué Torruella; Alfons González Bondia; Miquel Martin Casals; Marc Marsal Ferret; Jordi Matas Dalmases, i Benet Salellas Vilar.
Les funcions d'aquest organisme són equiparables als d'una Junta Electoral, i consisteixen a vetllar perquè les consultes populars no referendàries s'ajustin als principis, regles i requisits que estableix la Llei de Consultes, i que es portin a terme respectant el procediment i les regles específiques de cada votació.
La Comissió, regulada a l'article 14 de la Llei de Consultes, ha d'actuar amb plena autonomia i independència, i la seva composició --en què hi ha d'haver majoria de juristes-- ha de ser aprovada per una majoria de tres cinquenes parts del Parlament -81 diputats-- i renovada cada vegada que comenci una legislatura.
Entre les seves funcions estan coordinar les comissions de seguiment de les consultes no referendàries --set en el cas del 9 de novembre--; supervisar les actuacions de l'Administració; declarar el resultat de les consultes, i vetllar per les garanties dels períodes de difusió institucional de les consultes.
En el cas del 9 de novembre, el decret de convocatòria estableix en el seu annex que els membres de la Comissió cobraran pel seu treball durant el procés de la consulta: 3.400 euros el president --que elegiran d'entre un d'ells els mateixos membres de l'organisme--; 3.200 el secretari, i 2.100 euros els vocals.
