MADRID, 1 oct. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha afirmat aquest dimecres que el Govern central està dispost a parlar amb la Generalitat, però "després que es renunciï a plantejar opcions que estan fora de l'equip legal".
"Cal retirar l'ultimàtum, dir que tots els espanyols tenim dret a decidir el futur d'Espanya i podem seure a parlar", ha dit.
En una entrevista a la Ser recollida per Europa Press, el ministre d'Exteriors ha assegurat que l'Estat respecta les manifestacions de la gent que reclama fer la consulta independentista el 9 de novembre, però ha demanat al president de la Generalitat, Artur Mas, que reflexioni sobre el que està ocorrent perquè "pot assistir que el procés surti de les institucions i es desplaci al carrer", fet que considera extraordinàriament perillós.
"En democràcia la manifestació és un dret però les decisions es prenen a les institucions, quan es desborden les institucions s'entra en un camí el final del qual no es coneix", ha argumentat.
Margallo ha assegurat que la unitat d'Espanya és la màxima preocupació del Govern central i també la seva personal, i ha detallat que la paraula indivisible a la Constitució es deu a una "esmena individual" seva com a diputat constituent.
El ministre ha indicat que el Govern central està disposat a parlar amb la Generalitat del sistema de finançament quan hi hagi "un marge de maniobra financer" però ha advertit que respecte al mantra de reformar la Constitució, qui ho defensa ha de precisar què vol canviar, qui se sumarà a aquest consens i si aquesta reforma servirà per arreglar els problemes que són sobre la taula.
Però si el "moviment secessionista", que és qui segons al parer del ministre ha creat el problema, no està disposat a acceptar la legalitat, veu molt difícil seure a parlar amb ells, perquè considera que són els qui han trencat el contracte social segellat fa 40 anys amb "cessions recíproques molt importants i que va portar a Catalunya a unes "cotes de llibertat, prosperitat i reconeixement de les seves senyes com mai en la seva història", ha insistit.
En aquest sentit, ha recordat que Catalunya té "un dret civil propi, un dret foral propi, té el reconeixement de la seva llengua i la seva cultura, (...) el 120% de la Renda Nacional, és la primera Comunitat en importacions i exportacions, la segona en inversions estrangeres i el segon destí turístic". "Tirar això per la borda en una aventura incerta em sembla un despropòsit", ha opinat.
Sobre el malestar que va generar a Catalunya el recurs del PP contra l'Estatut davant del Tribunal Constitucional, ha subratllat que la possibilitat de recórrer un Estatut autonòmic tot i que hagi estat votat pels ciutadans d'aquest territori és un "dret" reconegut a l'ordenament jurídic, i ha considerat un error haver eliminat el recurs previ d'inconstitucionalitat.
"Si l'Estatut s'hagués recorregut abans d'un referèndum no ens haguéssim trobat amb aquesta sensació de greuge" per part d'alguns ciutadans catalans, ha indicat abans de reconèixer que a ell li sembla suficient que la Constitució espanyola defineixi Catalunya com una nacionalitat.
Per a Margallo, "probablement s'hagin fet moltes coses malament per les dues parts", però ara es tracta d'"abaixar suflé, curar ferides i tornar al diàleg".
