Al·lega que una CA no té competència per convocar un referèndum i que atempta contra la sobirania nacional
MADRID, 29 set. (EUROPA PRESS) -
El Consell de Ministres ha demanat aquest dilluns al Tribunal Constitucional que suspengui la llei catalana de consultes i el decret de convocatòria del 9N, però també "les restants actuacions de preparació, realitzades o procedents, per a la convocatòria de l'esmentada consulta, així com de qualsevol actuació vinculada a la referida consulta".
Així consta en la referència del Consell de Ministres d'aquest dilluns en la qual s'informa que el Govern central ha aprovat sengles acords pels quals es demana al president del Govern espanyol que recorri davant del Tribunal Constitucional diversos preceptes de la llei catalana de consultes no referendàries i es planteja també la impugnació del decret de convocatòria signat dissabte pel president català, Artur Mas.
Els principals arguments del Govern central són que una comunitat autònoma no té competència per organitzar un referèndum i, a més, en el cas de la convocatòria del 9N, que "el seu contingut atempta contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol" i contra l'"indissoluble unitat de la Nació espanyola".
En el cas de la llei de consultes, el Govern central ha impugnat el Títol II, les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final primera amb arguments que subratllen que les consultes que la llei considera no refrendàries constitueixen en realitat "materialment un autèntic referèndum, al preveure una consulta al cos electoral a través d'un verdader procediment electoral".
En aquest punt, el Govern central sosté que la potestat de regulació i autorització de referèndums, tot i això, "correspon exclusivament a l'Estat, d'acord amb els articles 23, 81, 92 i 149.1.32a de la Constitució Espanyola".
Recorda a més que aquesta regulació està recollida per la Llei Orgànica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulació de les diferents modalitats de referèndum, i la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General.
També considera inconstitucional la regulació que es fa de les consultes locals, perquè en ella es regulen no només les consultes municipals, sinó també les comarcals, provincials o supramunicipals, "malgrat que la Llei reguladora de les diferents modalitats de referèndum sol habilita l'existència de les consultes municipals".
A més, l'executiu apunta que no es recull la necessitat d'autorització prèvia del Govern de la Nació en cap cas, malgrat exigir-se així en l'esmentada Llei Orgànica de regulació de les diferents modalitats de referèndum.
Segons el recurs redactat per l'Advocacia de l'Estat, la llei infringeix també el règim de convocatòria establert a l'article 71 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local.
DOS TIPUS D'ARGUMENTS CONTRA LA CONVOCATÒRIA
Pel que fa al decret de convocatòria, el Govern central es basa en dos tipus de motius, uns de tipus competencial, "mentre que la Comunitat Autònoma de Catalunya no té competència per convocar un autèntic referèndum" i altres relatius a la sobirania nacional i l'indissoluble unitat de la nació espanyola, continguts en els articles 1.2 i 2 de la Constitució.
Tant en el recurs d'inconstitucionalitat de la llei com en la impugnació del decret de convocatòria, el decret invoca l'article 161.2 de la Constitució, d'acord amb el que s'estableix a l'article 30 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per demanar al TC que "es produeixi la suspensió dels preceptes que es recorren i les restants actuacions de preparació, realitzades o procedents, per a la convocatòria de l'esmentada consulta, així com de qualsevol actuació vinculada a la referida consulta".
