BARCELONA, 12 febr. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de presidència, de la qual depèn l'acció exterior de la Generalitat, ha fet un informe titulat 'Estrènyer llaços en llibertat' amb el qual respon al memoràndum que va enviar el Ministeri d'Exteriors a les ambaixades espanyoles en contra de la consulta d'autodeterminació que proposen una majoria de partits catalans.
En una entrevista a Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, el conseller de presidència, Francesc Homs, ha emplaçat aquest dimecres el ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, a enviar a totes les ambaixades el document que ha elaborat el Govern català, perquè creu que aquest text és "una opinió que pot ser tinguda en compte per fer-se una composició" sobre les demandes catalanes.
Segons Homs, el Govern de la Generalitat vol intentar combatre les "expressions fatídiques" i el to del memoràndum de Margallo amb arguments constructius, i en aquest document, l'executiu català defensa la legitimitat democràtica i històrica del 'dret a decidir'.
Amb aquest document, Homs ha dit que el Govern no vol fomentar la confrontació amb l'Estat, sinó contribuir al diàleg, per la qual cosa ha instat el Govern espanyol a donar continuïtat al debat de manera oberta i constructiva.
"La nostra resposta pretén ser cordial, aclaridora i constructiva, no polèmica ni reactiva, tot i les òbvies discrepàncies", assegura el preàmbul d'aquest informe recollit per Europa Press.
S'OBVIA LA HISTÒRIA RECENT
Una de les principals conclusions del text és que no és cert assegurar com fa el Govern que va ser mitjançant la Constitució de 1978 quan Catalunya va recuperar les seves institucions d'autogovern: recorda que la Generalitat va ser restablerta un any abans, el 1977, i en aquest sentit, Homs ha lamentat que l'informe de Margallo intenti "reconstruir un cert relat de la Transició" i obviar la història recent.
Davant de l'advertència del memoràndum d'Exteriors que una eventual independència deixaria Catalunya fora de la UE, el text pretén aportar "altres referents que s'ha de tenir en compte a l'hora de parlar amb serietat de política internacional" relatius a la sobirania espanyola, com la descolonització del Sàhara Occidental, Gibraltar, les tanques de Ceuta-Melilla i les crisis per l'illa Perejil del 2002.
El document, que ha fet la Conselleria de presidència amb recursos propis, fa palès que el deure institucional del Govern espanyol és escoltar els ciutadans catalans i les seves demandes, amb independència de si comparteix o no l'opinió.
Una de les principals conclusions del text és que no es pot entendre el debat sobiranista català com "la simple obsessió personal de dos o tres dirigents polítics catalans, amb un inaudit poder de manipulació" que explicaria les mobilitzacions en les Diades del 2012 i el 2013.
Remarca que les demandes catalanes s'expressen de manera pacífica i fins i tot festiva i també "transversalment en tots els sentits i compten amb ciutadans catalanoparlants i castellanoparlants, amb persones que se senten d'esquerres i amb altres que es consideren conservadores, amb joves i amb gent gran", cosa que ha estat remarcada per la premsa internacional.
