Adverteix que tancar els cursos legals genera conseqüències "difícils de preveure"
BARCELONA, 1 Oct. (EUROPA PRESS)
El Govern català ha presentat aquest dimecres dos recursos davant del Tribunal Constitucional contra la decisió del Govern espanyol d'impugnar la Llei de Consultes i la convocatòria del 9N, i ha demanat a l'Alt Tribunal l'"aixecament immediat" de la suspensió cautelar de la Llei de Consultes i del decret de convocatòria.
El Govern català --que ha fet públics els seus recursos aquest dimecres hores després de presentar-los al TC-- al·lega que el tribunal pot acordar l'aixecament immediat "atenent la presumpció de legitimitat de les lleis i la ponderació dels interessos perjudicats per la suspensió".
L'executiu també al·lega que la Constitució i l'Estatut "criden el legislador a promoure i facilitar les llibertats ideològiques i d'expressió, així com a la participació política dels ciutadans".
Els recursos --de 32 i 30 pàgines-- sustenten a través d'una desena d'arguments els motius pels quals ha d'aixecar-se la suspensió de la Llei de Consultes i el decret de convocatòria, i abunden les referències a la necessitat que les lleis facilitin l'expressió popular.
RISC D'EXTREMISME I VIOLÈNCIA
Els lletrats de la Generalitat adverteixen que "és difícil preveure les conseqüències" si es tanquen els cursos legals per institucionalitzar l'expressió de l'opinió política, i es remeten a una resolució del 2003 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa que alerta dels riscos de no donar sortida als reptes de governabilitat.
La resolució apunta que, si els parlaments no resolen importants reptes per a la governabilitat i si la població té la sensació de ser privada del seu dret a participar en la presa de decisions, es tendeix a alimentar "el menyspreu públic per la democràcia parlamentària, l'extremisme polític i fins i tot la violència".
Per reforçar els seus arguments sobre la necessitat de donar sortida a una reivindicació dels catalans, els recursos apel·len també a les mobilitzacions a favor de la consulta que s'han produït a Catalunya, així com els pronunciaments de nombrosos ajuntaments.
REFERENTS INTERNACIONALS
Per reivindicar la legalitat de la consulta, la Generalitat al·lega que, 35 anys després que va ser aprovada la Constitució, els seus preceptes "ja no poden ser llegits i interpretats de la mateixa manera que en el moment original de la seva entrada en vigor".
El Govern català defensa que les consultes són "un procediment normal a l'àmbit internacional de les democràcies occidentals" i posa d'exemple Alemanya, Bèlgica, el Canadà, Dinamarca, França, Irlanda, Itàlia, el Regne Unit, Suïssa i Suècia.
La Generalitat cita en el recurs la Decisió del Tribunal Suprem del Canadà que recull, al·ludint al cas del Quebec, que "el sistema ha de poder reflectir les aspiracions de la població", combinant la primacia del dret i el principi democràtic.
DECLARACIÓ DE SOBIRANIA
També s'al·ludeix a la sentència sobre la Declaració de Sobirania del Parlament que va dictar el Tribunal Constitucional: tot i que va quedar anul·lada per l'Alt Tribunal, el Govern considera que sí ha avalat el 'dret a decidir' dels catalans.
NOMÉS CARÀCTER CONSULTIU
El Govern català recupera una part d'aquella sentència en la qual es recollia que el dret a decidir dels catalans és una aspiració política a la qual "només pot arribar-se mitjançant un procés ajustat a la legalitat constitucional amb respecte als principis de legitimitat, democràtica, pluralisme i legalitat".
Els serveis jurídics de la Generalitat remarquen també que la consulta té caràcter consultiu i per si sola no comporta conseqüències, i necessita que les actuacions que es poguessin portar a terme després per part del Parlament o altres institucions serien "jurídicament independents i no concatenades a la pròpia consulta".
