VITÒRIA 14 set. (EUROPA PRESS) -
El portaveu d'EH Bildu, Hasier Arraiz, ha insistit en la necessitat que els partits, institucions i els ciutadans de País Basc donin "una resposta unitària" a les "amenaces" i possibles "agressions" al dret a decidir dels bascos i catalans.
Arraiz, en declaracions als periodistes durant la Festa de la Verema de La Rioja alabesa que se celebra aquest diumenge a Labastida, ha confiat que les institucions de Catalunya "recullin el mandat" dels "milers" de persones que el passat dia 11 es van manifestar a Barcelona en defensa de la consulta sobiranista i del dret a decidir.
"Des d'EH Bildu no podem sinó aplaudir aquesta intenció del Parlament i de les institucions catalanes per tirar endavant un procés que ha de desembocar que a la ciutadania catalana se li doni la paraula i la decisió sobre el seu futur polític", ha afegit.
A L'AGENDA
El portaveu d'EH Bildu s'ha referit al missatge del PNB en relació que País Basc "no està a l'agenda" del president del Govern, Mariano Rajoy. En aquest sentit, ha respost als jeltzals que "és Rajoy el que no està a l'agenda democràtica d'Euskal Herria".
Arraiz ha lamentat que els bascos "encara no hem estat capaços de posar-nos d'acord en com ha de ser el procediment per a què també puguem decidir lliurement i democràticament el nostre futur".
"NO DEIXAR-LOS SOLS"
Respecte al rebuig del Govern espanyol a la celebració de la consulta catalana, ha considerat que "els bascos hem de posar-nos d'acord per respondre unitàriament, com estan fent a Catalunya, davant d'aquesta agressió que poden rebre les institucions i la societat catalana".
"No podem deixar-los sols; qualsevol agressió a qualsevol amenaça contra Catalunya és una agressió i una amenaça contra Euskal Herria, perquè el no al dret a decidir de Catalunya és el no al dret a decidir d'Euskal Herria", ha assenyalat.
El representant d'EH Bildu ha demanat a tots els partits de País Basc que treballin per "respondre unitàriament davant d'una agressió contra el dret a decidir de Catalunya, que és una agressió contra el dret a decidir d'Euskal Herria". En aquesta línia, ha afirmat que "en les institucions i als carrers d'Euskal Herria cal donar una resposta unitària al que està succeint a Catalunya".
