Los miembros del Consell de Garanties Estatutàries
Foto: EUROPA PRESS

No opina de la doble pregunta perquè és un acord polític sense "conseqüències jurídiques"

BARCELONA, 22 Ago. (EUROPA PRESS)

El Consell de Garanties Estatutàries (CGE) ha avalat la constitucionalitat de tot el text de la nova llei de consultes que el Parlament preveu aprovar al setembre, tot i que amb quatre vots particulars entre els seus nou membres.

   En les seves conclusions, el CGE considera que no es vulnera la Constitució ni l'Estatut, i els vots particulars els han fet Pere Jover, Eliseo Aja --que han estat nomenats a proposició del PSC--, Marc Carrillo --a proposició d'ICV-EUiA--, i Carles Jaume Fernández --PP--, segons el text recollit per Europa Press.

   El dictamen arriba després que els partits proconsulta --CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP-- portessin el text al Consell al juliol perquè es pronunciés sobre cinc articles, malgrat estar convençuts de la constitucionalitat de la norma; i també ho van sol·licitar PP i PSC.

   Els quatre partits proconsulta es van comprometre a acudir al Consell de Garanties, ja que van argumentar que així s'esvairien els dubtes dels que qüestionen que sigui constitucional.

   El president del CGE, Joan Egea, i dos vocals, Àlex Bas i Francesc de Paula Caminal, van ser elegits a proposta de CiU, mentre que ERC va proposar Jaume Vernet i Joan Ridao, PSC a Pere Jover i Eliseo Aja, ICV-EUiA a Marc Carrillo i PP a Carles Jaume Fernández.

   Malgrat que PP i PSC també van demanar a l'òrgan consultiu que es pronunciés sobre la doble pregunta del 9N, aquest ha assegurat que no és el seu paper perquè considera que no és una cosa que estigui inclosa en la norma examinada, i més quan consideren que es tracta d'un acord d'índole política: "A efectes de la nostra tasca consultiva, no té conseqüències jurídiques i fins i tot d'existència en l'esfera del dret".

ARGUMENTS

   En la seva argumentació sobre la constitucionalitat de la pròxima llei de consultes no refrendàries, el CGE recupera part de la doctrina que va exposar quan es va aprovar la que existeix actualment, i constata que l'Estatut ja recull una llista que enumera instruments de democràcia participativa (enquestes, audiències públiques i fòrums de participació) que es completen amb la clàusula oberta "i qualsevol altre instrument de consulta popular".

   Segons el CGE, la interpretació literal i sistemàtica d'aquest precepte permet sostenir que, en la tipologia de mecanismes o procediments de consulta, tenen cabuda "tant el referèndum d'àmbit territorial autonòmic i local" entenent-se que és una consulta popular.

   També al·lega que l'Estatut recull el dret de participació dels catalans en els assumptes públics de Catalunya i el dret de promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i pels ajuntaments, i que la mateixa Constitució admet que, al marge de les formacions de participació política que existeixen, hi ha "altres vies de participació democràtica".

   Ressalta a més que en el marc constitucional no existeixen qüestions prohibides a l'opinió dels ciutadans i que els arguments del propi CGE es fonamenten en els de la cultura constitucional comuna de les democràcies occidentals, que emparen "totes aquelles idees i expressions polítiques, incloent les que s'oposen a l'ordre mateix en què troben resguard, sempre que es formulin i es transmetin democràticament i d'acord amb els procediments i els límits establerts" per l'Estat de Dret.

Más noticias



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés