Foto: EUROPA PRESS
Carles Viver preveu que els arguments polítics i econòmics s'imposaran als jurídics
BARCELONA, 14 Abr. (EUROPA PRESS)
El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer, ha augurat que "la cosa més probable" és que un Estat català seguís formant part de la UE, però ha advertit de les conseqüències que podria tenir un veto del Govern espanyol, que dificultaria l'annexió tot i que no l'acabaria impedint.
En roda de premsa aquest dilluns a la Generalitat al costat del conseller de presidència, Francesc Homs, Viver ha pronosticat que "els arguments jurídics passaran a un segon pla perquè és un problema essencialment polític i econòmic".
El CATN --òrgan que assessora el Govern en el procés sobiranista-- ha lliurat aquest mateix dilluns al Govern un informe sobre la relació entre la UE i una Catalunya independent, on preveu quatre escenaris: permanència a la UE; adhesió per la via ràpida; ingrés per la via ordinària; o una exclusió, bé a falta de voluntat de les institucions europees, bé per veto d'algun Estat.
Segons Viver, l'"únic problema seriós" al qual podria enfrontar-se Catalunya seria que un Estat membre de la UE en vetés la incorporació, cosa que podria dissuadir altres Estats.
ALTERNATIVES
Tot i això és optimista: "La força d'un veto no és tant gran com la força --de Catalunya-- de voler pertànyer" a la UE, i si la incorporació de Catalunya a la Unió fos impossible, sempre es podrien subscriure acords bilaterals, que no requereixen unanimitat dels estats membre.
Altres alternatives podrien ser sol·licitar l'ingrés de Catalunya a l'Associació Europea de Lliure Comerç (Efta), on participen Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa; a l'espai Econòmic Europeu (Ee), i també a l'espai Schengen.
Per Carles Viver, l'exclusió de Catalunya de la UE aniria en contra del seu propi objectiu principal: "Integrar el màxim nombre d'Estats europeus situats en territori europeu, i que comparteixen els principis fundacionals".
Excloure Catalunya de la Unió va "contra l'ADN de la UE" perquè aquest territori compleix tots els requisits i s'identifica plenament amb els seus principis i valors, per la qual cosa no tindria sentit deixar-la al marge, segons ell.
PRECEDENTS
Segons el CATN, casos que il·lustren "la flexibilitat i el pragmatisme que sempre ha tingut tradicionalment la UE" amb els del Sarre --Estat federal alemany que va estar sota administració francesa després de la II Guerra Mundial--, la integració de la RDA després de la reunificació germànica; Groenlàndia --que va deixar les institucions europees el 1985-- i Xipre --on només va ingressar a la UE la part grecoxipriota.
"El que la UE està fent clarament és flexibilitzar els mecanismes d'adhesió", i per exemplificar-ho, Viver ha citat el tractat que signarà amb Kosovo malgrat que quatre dels seus estats membre no hagin reconegut aquest territori.
També creu que la sortida de la UE implicaria que els catalans deixessin de tenir uns drets que ja tenen, i a més tindria econòmicament "molts més inconvenients que avantatges", ja que implicaria la recuperació d'aranzels i dificultaria les exportacions.
Un altre argument és que un Estat català "no seria receptor d'ajudes, sinó un contribuent fiscal net, i això és un element que, pel seu compte, mereix ser tingut en consideració".
