Actualitzat 02/07/2018 18:19

AMP.- Condemnats a gairebé dos anys de presó Alavedra i Prenafeta, ex-alts càrrecs de Pujol, en l'operació Pretòria

El tribunal imposa penes de fins a 7 anys als onze implicats en tres 'pelotazos' urbanístics de l'àrea metropolitana de Barcelona

MADRID, 2 jul. (EUROPA PRESS) -

L'Audiència Nacional ha condemnat a un any i onze mesos de presó l'exconseller d'Economia de la Generalitat Macià Alavedra i l'exsecretari de Presidència Lluís Prenafeta, tots dos homes forts al govern català de Jordi Pujol, per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals després de cobrar comissions il·legals a canvi d'intervenir en tres 'pelotazos' urbanístics a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Els dos ex-alts càrrecs de la Generalitat, als quals se'ls imposa una multa de 3,2 milions d'euros en el cas d'Alavedra i de 5,8 milions en el cas de Prenafeta, evitaran entrar a la presó després de l'acord de conformitat aconseguit amb la Fiscalia Anticorrupció, que els va rebaixar la seva petició de sis a dos anys de presó en reconèixer al començament de la vista oral que havien percebut comissions del quatre per cent de cada operació; uns 800.000 euros cadascun.

La sentència recull a més el "tracte cordial i familiaritat" que mantenien els dos condemnats amb els expresidents catalans Jordi Pujol i Artur Mas, "als quals recorrien perquè intervinguessin en diversos assumptes administratius" dels quals van obtenir beneficis, d'acord amb els enregistraments telefònics que es van convertir en la principal prova de càrrec durant la vista oral.

La Secció Segona de la Sala penal condemna els onze acusats de la xarxa imposant la pena més alta --set anys i un mes de presó i 14,1 milions d'euros-- al presumpte capitost i exdiputat autonòmic del PSC, Luis García 'Luigi', per tràfic d'influències, blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document oficial. Anticorrupció demanava per a ell 13 anys de presó i multa de 26 milions per la seva implicació en les tres operacions de la trama Pretòria: Pallaresa, Niesma i Badalona.

Per a Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma, el tribunal imposa una pena de cinc anys i 9 mesos i multa de 3,4 milions d'euros per l'operació 'Pallaresa', aprovada pel Consistori l'any 2001 per a la creació d'un centre comercial hotels i habitatges. La modificació dels contractes inicials vuit anys després ocultava una revaloració del terreny de la qual es va beneficiar les societats que van aconseguir irregularment l'adjudicació.

ADJUDICACIONS CONCERTADES

Per la seva implicació en aquest projecte urbanístic, es condemna Manuel Dobarco, exresponsable de l'Espai Públic i Urbanístic del consistori de Santa Coloma a vuit anys i sis mesos d'inhabilitació per prevaricació i tràfic d'influències; el presumpte testaferro de 'Luigi', Manuel Valera, a una condemna de dos anys i tres mesos de presó i multa d'1,6 milions d'euros i a Josep Singla(amo de Proinosa) a un any i 10 mesos de presó i multa de 2,1 milions d'euros.

A més d'Alavedra i Prenafeta, quatre acusats més van aconseguir acord de conformitat amb la fiscal Anticorrupció del cas, Ana Conca, al començament de la vista oral. Ells són els dos presumptes testaferos d'Alavedra, Philip MacMahan i Gloria Torres, condemnats a sis mesos de presó i multa de 2,6 milions i 315.000 euros, respectivament; el propietari de la societat Limasa, Manuel Carrillo, que va acordar sis mesos de presó substituïble per multa de 12.480 euros després de reconèixer pagaments a l'Ajuntament de Santa Coloma a canvi d'adjudicar-se el contracte de neteja d'edificis municipals, i María Lluïsa Mas (dona de Lluís Prenafeta), condemnada a mig any de presó i multa d'1,9 milions d'euros.

5,8 MILIONS EN GUANYS IL·LÍCITS

Els magistrats expliquen en la sentència, de 1.369 pàgines, que els onze acusats van participar entre els anys 2002 i 2009 en tres operacions urbanístiques de l'àrea metropolitana de Barcelona que, en lloc d'afavorir l'interès públic, cercaven l'obtenció d'elevats rendiments econòmics, propiciant importants beneficis i comissions que van sumar al seu patrimoni, bé directament o bé a través de testaferros.

Per això, acorden el comís dels guanys il·lícits obtinguts en les tres operacions urbanístiques jutjades que van ascendir a un total de 5,8 milions d'euros. Igualment acorda el comís de les donacions rebudes per Bartomeu Muñoz, per 1,1 milió d'euros, dels guanys il·lícits obtinguts per Alavedra, que ascendeixen a 3,2 milions així com de Prenafeta, per 5,2 milions.

El tribunal de la Secció Segona, que presideix la magistrada Concepción Espejel, aplica per a tots l'atenuant simple de dilacions indegudes a causa de la durada del procediment atès que es tracta d'uns fets ocorreguts fa més de vuit anys i que es van jutjar, finalment, entre els mesos de març i octubre del passat any.

'LUIGI', EN L'EPICENTRE DE LA TRAMA

Els magistrats relaten el paper transcendental de 'Luigi', qui, en qualitat de diputat del PSC entre els anys 1980 i 1988, es va aconseguir posicionar com "facilitador" no solament intervenint en les tres operatives sinó liderant-les i facilitant les adjudicacions així com l'aprovació de posteriors canvis urbanístics pels quals es va embutxacar comissions milionàries.

En l'operació Pallaresa, gràcies a la seva amistat amb el llavors alcalde Bartomeu Muñoz, va despatxar directament amb els tècnics municipals orientant el sentit dels informes. D'aquesta forma, l'adjudicació va anar a parar a Centre Comercial Gramenet, integrada per l'empresa Proinosa, de Josep Singla, i posteriorment a Tultar, de 'Luigi', que va percebre 2,1 milions d'euros de forma il·lícita. Part dels guanys obtinguts els va invertir en tres turismes de luxe i en obres d'art.

En el cas de l'operació 'Niesma', que va tenir lloc al municipi de Sant Andreu de Llavaneres, el principal condemnat es va encarregar de dirigir totes les modificacions urbanístiques produïdes en un terreny de cinc finques situades a la zona de Can Riviere i que ell mateix va adquirir a través de Niesma (representada per Valera) per 3,2 milions d'euros. Dos anys després, l'any 2005 Niesma va vendre les finques una vegada revaloritzades, per 9,7 milions d'euros, la qual cosa li va reportar un benefici de 761.597 euros.

Finalment en la tercera operació, consistent en la revaloració del port esportiu de Badalona, 'Luigi' va aconseguir captar inversors amb els quals Marina Badalona financés l'adquisició d'uns terrenys propietat de l'ICO de 54.000 metres. Aquests, al seu torn, van vendre les finques a la societat Badalona Building Waterfront, creada per l'exdiputat del PSC per canalitzar comissions il·lícites superiors al milió d'euros.

ALAVEDRA, PRENAFETA I LES SEVES SOCIETATS 'OFF SHORE'

Pel que fa a Alavedra i Prenafeta, els magistrats determinen que,"sabedors dels contactes i influències que 'Luigi' tenia en aquests municipis" i de la influència que també ells exercien sobre determinats càrrecs públics de Catalunya, es van concertar amb ell i van planificar el maneig dels temps del desenvolupament urbanístic i de les adjudicacions, la qual cosa els va permetre rebre il·lícites comissions "freturoses de tota justificació i lògica comercial, que van ser pagades per empresaris particulars".

Per ocultar-les, continua la resolució, es van servir d'un complex entramat societari, així com de diversos comptes bancaris oberts en entitats situades en territoris 'off shore' com Liechtenstein, les Illes Caiman o Panamà, aconseguint així eludir el pagament d'impostos a Hisenda.

D'aquesta manera, el total dels guanys que va ocultar Alavedra entre els anys 1997 i 2001 servint-se de la societat instrumental Vernet Foundation va ascendir a 3.971.207 euros. Prenafeta, per la seva banda, va constituir un entramat amb societats domiciliades a les Illes Verges Britàniques i les Illes Seychelles per ocultar un total de 15 milions d'euros, dels quals 452.290 euros procedien de la seva intermediació en l'operació Niesma i Badalona.

Contingut patrocinat