Vegara: El Mede "segueix disposant d'un volum important de recursos" per prestar
SITGES (BARCELONA), 31 (EUROPA PRESS)
La catedràtica de Sistema Financer Internacional d'Harvard Carmen Reinhart ha advocat aquest divendres perquè "l'obsessió per la baixa inflació es deixi de banda per un temps" per poder combatre el deute.
A la sessió 'Desendeutar-se i créixer. És possible? Com?' en el segon dia de la XXIX Reunió del Cercle d'Economia, ha argumentat que, davant del sobreendeutament que viuen molts països, "no hi ha solucions fàcils, perquè no hi ha maneres ràpides" de reduir-lo i les mesures per fer-ho tenen efecte a llarg termini.
En tot cas, ha argumentat que aquests nivells de deute --pública i privada-- "no se solucionaran només amb austeritat i creixement", sinó amb més passos: mesures de reestructuració de l'endeutament i una política monetària que ajudi a diluir el deute, amb tipus d'interès baixos i alguna cosa d'inflació, ja que el deute no baixa amb deflació.
Ha afegit que el paper del Banc Central Europeu (BCE) com a prestamista d'últim recurs "pot tenir una dimensió addicional" sense que es requereixi una modificació institucional de l'organisme.
Reinhart ha volgut "diferenciar entre el que és desitjable i el que, amb la situació actual, es pot fer", i ha incidit que les solucions elegants són molt poques, i es necessiten solucions pragmàtiques que es decideixin de manera immediata.
VEGARA
El sotsdirector gerent del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede), David Vegara, en la seva primera compareixença pública des del seu nomenament el desembre, ha defensat que el Mede "segueix disposant d'un volum important de recursos" per prestar als països membres que ho necessitin a preus reduïts; el primer programa que va concedir ha estat el de gairebé 40.000 milions per a Espanya, i després 10 milions per a Xipre.
Qui va ser secretari d'Estat d'Economia del Govern espanyol del 2004 al 2009 i membre del Fons Monetari Internacional (FMI) des d'aleshores fins a la seva entrada al Mede ha afegit que les mesures preses als països de la UE encara no han donat tots els seus fruits, tot i que la millora dels costos laborals unitaris ha estat espectacular, gairebé ha desaparegut el dèficit en la balança per compte corrent, i els comptes públics "tornen progressivament a nivells assumibles".
Respecte al sistema financer, ha reconegut que "hi continua havent incerteses i funcionament anormal dels moviments interbancaris", i ha destacat que la unió bancària és important perquè a Europa el finançament ve en un 70% dels bancs i en un 30% del mercat de capitals, a la inversa que als Estats Units.
VITORINO (NOTRE EUROPE)
El president del 'think tank' Notre Europe, António Vitorino, ha incidit que la població europea està a favor de l'euro, però desconfia de l'organització política de la UE, i ha afegit que sense la reconciliació entre França i Alemanya --que domina per obligació i no per voluntat, segons la seva opinió-- no es podrà avançar en la integració per fer sostenible la unió econòmica i política, amb un tercer eix que ha vist necessari: el Regne Unit.
D'aquest tercer país en el joc de poder ha considerat que, si manté la seva ambigüitat respecte al projecte europeu, li serà contraproduent perquè perdrà influència en la presa de decisions i també perdrà inversions.
Vitorino no veu probable un canvi de tractats a Europa els anys vinents, donats els resultats dels últims intents i que en molts països cal consultar a la ciutadania en un moment poc propici per la crisi, però sí s'ha mostrat favorable a l'avanç en la unió fiscal.
