Només un terç dels saldos fiscals podria indicar diferències de tracte entre regions

   MADRID/BARCELONA, 23 Jul. (EUROPA PRESS)

Catalunya té un dèficit de 8.455 milions, segons els comptes territorialitzats presentats per l'expert Ángel de la Fuente al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, només superada per la Comunitat de Madrid, amb 16.723 milions.

   Les anomenades balances fiscals revelen que Madrid, Catalunya, País Valencià i Balears són les quatre autonomies que presenten un balanç negatiu, mentre que la resta de comunitats presenten un saldo positiu segons el mètode de càrrega-benefici escollit pel grup d'experts als quals el Departament dirigit per Cristóbal Montoro va encarregar l'estudi.

   En concret, el País Valencià presenta un dèficit fiscal de 2.018 milions i Balears, de 1.483; a l'altre costat de la balança, Andalusia (7.421 milions), Canàries (4.054), Castella i Lleó (3.929) i Galícia (3.240) són les que surten més beneficiades d'aquest càlcul.

   La resta d'autonomies també tenen un saldo positiu: Extremadura (2.991 milions), Castella-la Manxa (2.043), Astúries (1.666), País Basc (1.576), Ceuta-Melilla (702), Aragó (633), Cantàbria (205), Múrcia (173), Navarra (35) i La Rioja (12).

   En analitzar les dades per càpita, Madrid continua sent la que registra més dèficit fiscal (2.575 euros per habitant), però en segon lloc hi ha Balears (1.329 euros), i Catalunya baixa al tercer lloc, amb un saldo negatiu de 1.119 euros per habitant; Comunitat Valenciana ocupa el quart lloc amb un saldo negatiu de 394 euros.

   La resta de regions registren un saldo positiu encapçalades per les ciutats autònomes Ceuta-Melilla, amb 4.312 euros per habitant, Extremadura (2.697 euros), Canàries (1.910 euros) i Astúries (1.544 euros).

   A continuació hi ha Castella i Lleó (1.539 euros), Galícia (1.162 euros), Castella-la Manxa (964 euros), Andalusia (880 euros), País Basc (720), Aragó (469 euros), Cantàbria (345 euros), Múrcia (117 euros), Navarra (54 euros) i La Rioja (39 euros).

   Segons De la Fuente, la primera conclusió que es pot extreure de l'estudi és que els rics paguen més i que els pobres tenen saldos positius, tot i que hi ha algunes excepcions com les comunitats forals, que tenen saldos positius malgrat formar part de les regions riques, o algunes comunitats de rendes baixes amb saldos neutres o negatius, com el País Valencià o Múrcia.

   Les balances fiscals s'han calculat a partir de les despeses i els ingressos i, segons De la Fuente, dos terços dels saldos fiscals s'expliquen únicament i exclusivament pels ingressos a causa dels elevats impostos de les províncies més riques, dades que no són "estranyes ni preocupants".

UN 17% DELS SALDOS PODRIA IMPLICAR DESIGUALTATS

   Així, només caldria mirar amb més detall un terç d'aquests saldos fiscals, perquè podria indicar diferències de tracte entre regions.

   Dins d'aquest terç que caldria revisar, De la Fuente ha explicat que hi ha partides que tampoc preocupen perquè no generen problemes d'equitat territorial, com les prestacions socials, per la qual cosa només preocupa el 17% de la despesa que sí que és territorialitzable.

   Aquest 17%, segons ha explicat, sí que reflecteix diferències en el tracte als ciutadans en el finançament territorial, i el percentatge, tot i que és "més baix del que diuen alguns", és preocupant.

   En aquest sentit, De la Fuente ha assegurat que perquè els ciutadans tinguin els mateixos drets i el mateix accés als serveis públics, el finançament regional hauria de ser "més uniforme".

   De fet, ha reconegut que el grau d'igualtat en accés als serveis públics no és el desitjat i que si s'inclou les comunitats forals les diferències són encara més grans, per la qual cosa no es compleix el principi constitucional que el sistema autonòmic no ha de generar privilegis.

XIFRES NO COMPARABLES A LES DE LA GENERALITAT

  Preguntat per les xifres de Catalunya i les diferències existents amb les seves dades, De la Fuente ha recordat que ells van utilitzar una altra metodologia (flux monetari) i que van calcular el saldo de la regió tenint només en compte l'Estat i no les relacions amb altres comunitats (quan un català compra una casa a Galícia o al revés).

   "No són estrictament comparables", ha dit De la Fuente, després de recordar a més que molts sistemes comptables públics imputen moltes coses a Madrid que no li corresponen completament i que aquests tres experts han decidit treure i repartir entre totes.

   Sí que es poden comparar les xifres amb les que va publicar el Govern socialista de l'any 2005, tot i que De la Fuente ha alertat que ni el 2005 ni l 2011 són dos anys típics, perquè en un l'economia creixia molt i en l'altre Espanya era "al fons del pou".

   Preguntat per si l'any que ve s'inclouran ja les ajudes a la banca i sobre com es repartiran, l'expert ha admès que el tema és difícil i que caldrà pensar com es fa, tot i que el fet més probable és que el repartiment es faci en funció dels dipòsits i la seva distribució regional; a més, ha recordat que el volum total d'ajudes trigarà temps a saber-se.

UNA RADIOGRAFIA DETALLADA

   De la Fuente ha assegurat que l'objectiu principal de l'estudi és oferir una informació "detallada i objectiva" d'una qüestió tan sensible com el repartiment territorial de càrregues i beneficis del sector públic.

   Segons ell, és un tema de molt d'interès i el que han fet els experts és recollir i esquematitzar la informació disponible i presentar-la de manera que sigui més útil: "Volem fer una radiografia detallada dels diners públics", ha assenyalat.

   Segons De la Fuente, un altre dels objectius és intentar posar "una mica d'ordre" en les dades i no barrejar ous amb caragols, separant les coses que tenen lògica territorial de les que no en tenen.

   D'altra banda, ha ressaltat l'esforç de transparència fet pel Govern espanyol en encarregar aquest estudi i publicar-lo anualment, ja que no hi ha cap país federat que publiqui un informe d'aquesta mena.

Más noticias



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés