Publicat 28/03/2014 14:40

Una Catalunya independent tindria viabilitat financera i superàvit a llarg termini

Miquel Valls Y Joan Ramon Rovira (Cámara De Comercio De Barcelona)
EUROPA PRESS

BARCELONA, 28 març (EUROPA PRESS) -

Una hipotètica Catalunya independent seria financerament viable i tindria un major marge d'actuació, ja que a llarg termini tindria superàvit fiscal, segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona fet públic aquest divendres.

En roda de premsa, el director d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha explicat que, segons els càlculs de la institució amb base als pressupostos consolidats del 2010 --els últims disponibles--, una Catalunya independent naixeria amb un dèficit públic del 2,4% del PIB, però a llarg termini aconseguiria un superàvit estructural de al voltant del 7%.

Rovira ha remarcat que tots els càlculs referint-se a un hipotètic Estat català s'han fet tenint en compte que seguiria formant part de la Unió Europea (UE) i que el canvi d''statu quo' es faria de manera negociada i pactada amb Espanya.

L'estudi constata que el dèficit de tot el sector públic de Catalunya el 2010 ha estat de l'1,1% del PIB --9,6% del conjunt d'Espanya-- i per estimar el dèficit del qual partiria essent independent s'han sumat les despeses d'estructures d'Estat que hauria d'assumir, com defensa i serveis centrals, que se situarien al voltant de l'1,3% del PIB, el que deriva al 2,4% de dèficit inicial estimat.

Així, un Estat espanyol sense Catalunya hauria d'assumir un dèficit públic a curt termini de gairebé dos punts percentuals més --el 2010 hauria estat de l'11,5%--, el que li exigiria un esforç addicional de consolidació fiscal que, segons Rovira, seria "assumible" suposant un repartiment proporcional del deute estatal.

A llarg termini, segons la Cambra, el nou Estat català tindria un superàvit fiscal estructural del 8,5%, al qual caldria restar l'1,3% del PIB de despesa d'estructures d'Estat, el que deixaria un 7,2% de superàvit, que li donaria a Catalunya marge de maniobra per reduir impostos i augmentar les despeses, amb el mateix esforç d'endeutament que té actualment.

DEUTE PÚBLIC

L'informe assenyala que amb un Estat propi hi ha dos escenaris possibles, segons si Catalunya assumeix o no una part proporcional del deute públic estatal.

Suposant que assumís la part que li correspon per població, la nova Catalunya independent naixeria amb un deute públic total del 83,7% del PIB, i si assumís la part que li correspon per PIB seria del 93,7%.

Pel que fa a una Espanya sense Catalunya, en el primer cas el pes del deute total augmentaria lleugerament, fins al 86,5% del PIB espanyol sense Catalunya --respecte del 86% actual, amb dades del 2012--, mentre que en segon cas disminuiria fins al 84,2%.

En el cas que Catalunya no assumís una part proporcional del deute estatal, Espanya veuria augmentar el pes del deute total fins al 98,9% del PIB, fet que suposa un increment equivalent a 13 punts percentuals respecte al deute del 2012.

DESEQUILIBRI TERRITORIAL

L'estudi posa de manifest la contribució positiva de Catalunya amb el sistema actual a l'equilibri fiscal del conjunt del sector públic, mentre que, en canvi, rep un menor impuls de la política fiscal en l'activitat econòmica en el seu territori, en comparació d'altres comunitats.

Part del concepte de capital públic, és a dir, l'acumulació d'inversions públiques estatals en el territori durant un període llarg de temps, que revela que és "clarament inferior" al pes que representa Catalunya en població i PIB sobre el conjunt d'Espanya, ha destacat Rovira.

Constata que aquesta inversió acumulada d'Espanya a Catalunya era del 13% del PIB el 2010, mentre que la població catalana representa un 16% del global de l'Estat i el PIB un 19%.

A més de la independència, l'estudi avalua també l'impacte econòmic que tindrien altres formes d'organització territorial d'Espanya, situades entre el model actual i la plena independència de Catalunya, i constata que comportarien una correcció substancial d'alguns dels desequilibris detectats.

En tots els casos, Catalunya manté un dèficit fiscal derivat de la solidaritat, però és en un model semblant al concert econòmic del País Basc i Navarra --en què els governs territorials disposen sense limitacions d'una fracció dels recursos mantenint cert nivell de solidaritat-- en què el dèficit és menor (-3,1% respecte del -9% del 2010 calculat per la Cambra).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés