BILBAO, 6 nov. (EUROPA PRESS) -
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha afirmat que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució acabarà amb la celebració de les eleccions del 21 de desembre i amb la constitució del nou Govern de Catalunya, encara que aquest sigui independentista.
En aquest sentit, ha afirmat que aquest precepte de la Carta Magna s'ha aplicat perquè hi ha hagut "deslleialtat" constitucional i autonòmica, no per la ideologia del Govern que liderava Carles Puigdemont.
En un esmorzar informatiu de Forum Europa a Bilbao, Catalá ha considerat que "l'ordre europea de detenció i entrega" de Puigdemont i els seus exconsellers per part de Bèlgica "tindrà un bon final i acabarà resolta favorablement".
També ha destacat que aquests mantenen "els seus drets polítics intactes" fins que no hi hagi una sentència d'inhabilitació contra ells, per la qual cosa podran concórrer com a candidats als comicis del 21-D.
El ministre ha assenyalat que l'aplicació de les mesures del 155 s'ha fet de forma "moderada i prudent" per "restaurar la legalitat constitucional i estatutària a Catalunya".
La seva pretensió, segons ha especificat, ha estat garantir "els drets dels ciutadans que havien estat alterats com a conseqüència d'unes decisions del Parlament i del Govern de la Generalitat, que havien violentat drets de gran part de la població mitjançant decisions absurdes".
"Aquesta pertorbació de l'ordre constitucional i estatutari s'ha produït, i les eleccions convocades pel 21 de desembre generaran un nou Parlament i un nou Govern amb les majories que es puguin conformar", ha afegit.
D'aquesta forma, ha explicat que "el fet que pugui conformar-se en el futur un govern de caràcter independentista no justifica ni motiva en absolut l'adopció de mesures tan importants com les quals comporta l'article 155 de la Constitució".
Per això, ha assegurat que aquest precepte de la Carta Magna no s'estableix perquè hi ha un Govern independentista, sinó "per les accions que pugui adoptar d'incompliment de les seves obligacions".
"Aquest moment tan extraordinari i singular que estem vivint en el qual el Govern de la nació ha destituït el Govern de Catalunya per l'incompliment de les seves obligacions estatutàries, amb l'aval de la majoria del Senat, finalitzarà quan hi hagi noves eleccions i s'engegui el nou Govern", ha assegurat.
A més, ha afirmat que "tant de bo aquest Govern, tingui la composició que tingui --encara que ell desitja que no sigui independentista--, es comporti amb la lleialtat institucional i constitucional amb la qual històricament s'ha comportat el Govern de la Generalitat".
"Ha estat molt recentment quan, com a influència d'una minoria radical d'extrema esquerra antisistema, s'han distorsionat totalment els plantejaments de la política a Catalunya", ha indicat
El ministre de Justícia ha aclarit, a més, que "es poden modificar les mesures" del 155, però creu que "no hi ha temps material per abordar" aquesta qüestió perquè la seva aplicació serà "molt breu".
ENTREGA DE PUIGDEMONT
Rafael Catalá ha recordat que l'ordre europea de detenció i entrega és un sistema de col·laboració judicial "més senzill que un procediment d'extradició", però ha de fer-se amb "un cert control i supervisió de les sol·licituds que directament els jutges es fan uns a altres".
El ministre ha recordat que Carles Puigdemont, "deixant aquí els seus col·laboradors, altres membres del Govern i la Mesa del Parlament, ha buscat Bèlgica, no per casualitat, sinó perquè haurà identificat que, des d'allà serà més difícil" la seva entrega.
Catalá ha assenyalat que el jutge de Bèlgica ha decidit que, mentre s'estudia la possible entrega, "no té rellevància" que siguin "detinguts durant aquest temps".
"Això no té res a veure amb el procediment judicial que se segueix a Espanya", ha indicat.
Al seu judici, "no són comparables les situacions i, per tant, no són comparables les mesures cautelars que una jutgessa (Carmen Lamela) hagi acordat adoptar amb persones que han estat objecte d'una querella de la Fiscalia General per delictes tan greus com la rebel·lió, la sedició i la malversació".
A més, ha assegurat que delictes penats amb privació de llibertat de fins a més de 20 anys són "suficientment greus com perquè un jutge pugui adoptar mesures cautelars", més encara "quan algun dels acusats s'ha anat d'Espanya per fer les coses una mica més complicades", de manera que es "dilatin i demorin" els temps.
Al seu judici, "l'ordre europea de detenció i entrega tindrà un bon final, acabarà resolta favorablement, i es presentarà davant els tribunals espanyols les persones que estan en aquest moment fora d'Espanya".
CANDIDATURES
El ministre de Justícia ha destacat que, tant aquestes persones que estan a Bèlgica i es troben immerses el procediment per suposada rebel·lió, sedició i malversació", com les que estan a Espanya, no tenen limitats els seus "drets polítics", per la qual cosa poden ser candidats en qualsevol procés electoral.
Rafael Catalá ha recordat que ser candidat en uns comicis "és un dret fonamental, que solament pot veure's limitat com a conseqüència d'una sentència judicial".
"Per tant, de cara a les eleccions del 21-D, aquells que no estiguin inhabilitats i totes aquestes persones no ho estan ni ho estarsn en aquest temps, perquè no hi ha temps material perquè s'adopti una decisió d'aquestes característiques, tenen els seus drets polítics intactes i podran formar part de candidatures electorals", ha asseverat.
Així mateix, ha explicat que el Govern central no té, "en absolut, cap plantejament entorn de procediments d'il·legalització de partits polítics".
En aquesta línia, ha apuntat que ho van haver de fer el 2003 --amb Batasuna-HB-EH-- "amb tota la força de l'Estat de Dret i de la democràcia", pel terrorisme d'ETA, "però, en aquest moment, això no està damunt la taula en absolut", ha destacat.
En aquest sentit, ha destacat "la fortalesa de la democràcia" de l'Estat espanyol, "a l'Estat de Dret a Espanya, que és homologable a tots els països de la UE, malgrat que alguns ara estiguin dient alguna cosa fora de to".
"La nostra democràcia garanteix la llibertat d'expressió, d'exercici polític, dins del respecte a la Constitució i a la resta de les lleis", ha indicat, per assenyalar que a Espanya "es pot ser republicà o independentista, i viure en aquesta democràcia i ser parlamentari", però s'ha de fer "dins de les regles".
Quant al fet que la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa de la Cambra hagin anunciat que no respondran les preguntes del Fiscal, ha considerat que és "un exercici de la defensa" i que aquesta actitud no ha de contribuir necessàriament al fet que se'ls imposin mesures cautelars.
Finalment, ha recordat que Catalunya, "on s'ha generat incertesa i inestabilitat", és la comunitat on més aturats s'han registrat, mentre que a Euskadi hi ha hagut 2.000 aturats menys".
En la seva opinió, "no hi ha millor bovina antipànic que l'Estat de Dret i la seguretat jurídica".
"Les derives sobiranistes i populistes únicament porten empobriment social, localització de les empreses i inversions que fugen espaordides", ha advertit.
A més, creu que no són "raonables les equidistàncies, les picades d'ullet a la il·legalitat ni els coquetejos amb les apostes de caràcter rupturistes".
Després de fer seves les paraules del rei Felip VI que "són temps per a la responsabilitat", ha cridat a "consolidar la democràcia, les llibertats i la convivència" entre totes les institucions.
