Actualitzat 04/12/2014 17:21

Arxiven l'expedient contra els jutges que van signar un manifest proconsulta

Santiago Vidal
Foto: EUROPA PRESS

Preval la llibertat d'expressió tot i que contradiuen doctrina del TC en reconèixer Catalunya com a subjecte sobirà

MADRID, 4 (EUROPA PRESS)

El promotor de l'Acció Disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Antonio Jesús Fonseca-Herrero, ha arxivat les diligències obertes als 33 jutges de Catalunya que van signar un manifest a favor del dret a decidir a Catalunya en entendre que no van incórrer en cap falta disciplinària.

   Tot i això, en censura la professionalitat perquè el contingut del document contradiu la doctrina constitucional en reconèixer Catalunya com a subjecte sobirà.

   L'acord d'arxivament assenyala que l'actuació dels magistrats queda emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i opinió, per la qual cosa l'assumpte queda arxivat i ni tan sols serà discutit per la Comissió Disciplinària de l'òrgan de govern dels jutges.

   Fonseca-Herrero incideix que el manifest, aïlladament considerat i en funció de les dades que es troben en el seu poder, "no pot apreciar-se que els signants persegueixin una finalitat diferent que el mer trasllat a la ciutadania d'una opinió sobre un tema d'interès jurídic, social o polític, actuació que queda emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'opinió consagrats per l'article 20 de la Constitució Espanyola".

   Segons el promotor, els 33 jutges denunciats per Manos Limpias es van limitar en el citat Manifest a donar la seva opinió jurídica en defensa del dret del ciutadà a participar en assumptes públics, de decidir sobre possibles jurídics, "conducta que, com s'acaba d'avançar, ha de quedar emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'opinió", afegeix el text.

   Per tot això, Fonseca-Herrero conclou que no es pot mantenir la imputació d'il·lícits sancionadors i arxiva la informació prèvia.

EN CENSURA LA DEONTOLOGIA PROFESSIONAL

   Tot i això, el promotor considera que, en el terreny de la deontologia professional, l'actuació dels jutges i magistrats és censurable en la mesura que la seva actuació menyscaba la confiança dels ciutadans en la judicatura.

   I això és, segons el magistrat encarregat de vigilar disciplinàriament els jutges, perquè van partir "d'una afirmació que està mancada de suport normatiu i contradiu la doctrina constitucional quan, en forma implícita, vénen a reconèixer a Catalunya la qualitat de subjecte jurídic i polític sobirà".

   Es refereix així a la part del manifest en la qual els 33 jutges afirmen de manera contundent: "Cal partir d'un fet que --pensem-- no admet discussió: Catalunya és una nació' 'Aquest fet --la realitat nacional de Catalunya-- radica en la base de la Constitució del 1978 i en els Estatuts d'Autonomia del 1979 i 2006'".

   L'acord ha estat notificat tant als signants del manifest com al denunciant, Miguel Bernad, que va actuar en representació del Col·lectiu de Funcionaris Públics Manos Limpias.

SE'LS VA PREGUNTAR SI VAN ACTUAR PER ENCÀRREC

    A final del mes de juny passat Fonseca-Herrero es va dirigir als 33 jutges per preguntar-los, entre d'altres extrems, si la seva intervenció en aquest document respon a petició de tercers o a una col·laboració amb alguna entitat política.

   Fonts de l'òrgan de govern dels jutges van assenyalar llavors a Europa Press que aquesta petició era lògica dins de la investigació disciplinària que se'ls realitza, ja que aquest tipus de col·laboracions estan vetades als jutges exercents.

   La mateixa pregunta la va fer el promotor al jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que forma part del grup investigat, quan el va citar a Madrid per preguntar-li per la naturalesa de la seva participació en la redacció d'una futura Constitució per a una hipotètica Catalunya independent, segons les mateixes fonts.

   En concret, Fonseca-Herrero preguntava a cadascun dels 33 jutges investigats si és signant del manifest, si el va signar per encàrrec o per decisió pròpia, si ho va fer en consideració a la seva condició de magistrat, quina és la finalitat de la seva actuació i quan es va donar a conèixer el document; es troba en espera de rebre les respostes.

   La investigació del promotor va començar el mes de febrer passat arran d'una denúncia de Manos Limpias, que considera que els magistrats catalans podrien haver incorregut en una falta molt greu "per no acatar el mandat de la Constitució".

   La denúncia del col·lectiu de funcionaris assenyalava també que la declaració que van subscriure els citats jutges excedia del dret a la llibertat d'expressió i de manifestació.

   Els magistrats signants defensaven en el seu manifest que la consulta d'autodeterminació que defensa el Govern perquè els catalans exerceixin el seu dret a decidir cap perfectament en l'actual marc de la Constitució.

   "La negació del dret a decidir només pot entendre's per un criteri estrictament ideològic i polític de negar la realitat nacional de Catalunya", deia el text.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés