Diu que ha constatat amb Sánchez l'existncia d'un "conflicte polític" i exigeix que l'acord de la Taula es voti a Catalunya
MADRID, 29 juny (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, ha anunciat que la taula de dileg amb el Govern se celebrar la tercera setmana de setembre a Barcelona i ha precisat que a aquest frum el Govern arribar amb la seva proposta "de partida" d'amnistia i l'autodeterminació, a les quals no pensen renunciar.
"Ho plantegem ja de sortida, i com a plantejaments als quals no renunciarem", ha afirmat a la roda de premsa que ha ofert a la Delegació de la Generalitat a Madrid, després de la reunió de més de dues hores i mitja que ha mantingut amb el president Pedro Sánchez a Moncloa, i en la qual la resposta del Govern, segons Aragons, ha estat "la mateixa" de sempre, és a dir, la de mantenir "l'estatus quo", encara que sense renunciar al dileg. "No és una solució", ha avisat.
En aquest sentit, Aragonés ha relatat que durant la seva trobada amb Sánchez, tots dos han constatat l'existncia d'un "conflicte polític", que les seves posicions són allunyades, i que la negociació es presenta complicada, per també la disposició d'ambdues parts a treballar per resoldre aquest conflicte mitjanant el dileg. Aix sí, ha reclamat que l'acord que pugui sortir d'aquesta taula de dileg haur de sotmetre's a la votació dels ciutadans catalans.
"Que la taula pugui reprendre els seus treballs és la millor constatació que les dues parts, malgrat aquestes diferncies entre els dos governs, volem donar-li una oportunitat al dileg i a la política", ha afirmat. "Per tots sabem que la resolució passa per que aquests acords siguin validats per la ciutadania catalana mitjanant el vot", ha recalcat.
NO DÓNA DETALLS SOBRE LA COMPOSICIÓ DE LES DELEGACIONS
I per establir la metodologia de treball i l'agenda de la taula treballaran els equips d'ambdues parts durant les properes setmanes, segons ha explicat el president catal, sense voler avanar detalls, per exemple, de quina ser la composició de les dues delegacions, i si estaran presidides per Sánchez i per ell, respectivament.
En ser preguntat per aquesta qüestió en diverses ocasions, Aragons ha assegurat que aquest tema s'abordar en les properes setmanes i que, en el cas catal, ser el Govern el que decideixi "amb tota la llibertat" per també al costat de la majoria parlamentria independentista.
Tampoc ha concretat si el líder d'ERC, Oriol Junqueras, formar part d'ella, com volen els republicans, per rebutja el Govern. Sobre aquest assumpte, ha assenyalat que ser una delegació "institucional" perqu estar escollida pel Govern i ha recordat que els membres de la part catalana que van participar a la primera reunió de la taula de dileg del 2020 tenien tots rang institucional perqu alguns formaven part de l'Executiu catal i uns altres eren diputats del Parlament.
També ha apuntat que les dues delegacions hauran de tenir el mateix nombre de membres de cada govern i els mateixos rangs, és a dir, que per exemple no hi hagi un dels presidents i l'altre no, per la qual cosa aquesta també ser una de les qüestions que acordaran els equips dels dos executius durant les properes setmanes.
Sobre els temes a tractar, Aragons ha explicat que la taula servir exclusivament per abordar la resolució del conflicte polític, mentre que la resta de qüestions sectorials que tinguin a veure, per exemple, amb el compliment de l'Estatut, les inversions, els fons europeus o la pandmia, s'abordaran en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat que es reunir al llarg del mes de juliol.
"PERSEGUITS" PEL TRIBUNAL DE COMPTES
Quant a la taula, Aragonés assegura que ha insistit en la seva reunió amb Sánchez que una de les prioritats és la necessitat d'aconseguir una solució global pels "exiliats" --en referncia als polítics a l'estranger--, els encausats i els multats pel Tribunal de Comptes, als quals aquest dimarts s'ha notificat una multa de 5,4 milions d'euros per les despeses del Diplocat. Per tots ells ha demanat l'amnistia.
En concret, el president catal ha demanat a Sánchez que el Govern central treballi perqu es retirin les peticions d'extradició per als polítics a l'estranger, i també que acabi la "persecució" als ex alts crrecs independentistes que investiga el Tribunal de Comptes.
No obstant aix, no ha concretat els mecanismes que creuen que es poden activar des del Govern per aconseguir aquests dos objectius. "Hi ha instruments per part de l'Estat perqu es puguin dur a terme. El detall no l'hem tractat", ha reconegut.
Quant al paper de la Generalitat en aquest procediment del Tribunal de Comptes, del que forma part com a administració perjudicada, ha afirmat que el Govern considera que no hi ha cap perjudici en l'acció exterior de l'Executiu catal, de manera que defensa que "no hi ha cas" i aix és el que argumentaran en el procés del Tribunal de Comptes.
