Publicat 27/02/2020 21:19CET

AMP.- Aena sosté que la terminal satèl·lit de l'Aeroport del Prat depèn de millorar pistes

Maurici Lucena, Xavier Faus i Xavier Llinares
EUROPA PRESS

Compensarà si s'amplia per la Ricarda i demana un debat sobre el futur de la infraestructura

BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -

El president d'Aena, Maurici Lucena, ha sostingut que la futura terminal satèl·lit de l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat "tindrà sentit" si també s'augmenta el nombre d'operacions que realitza, la qual cosa requereix una reconfiguració de les pistes o l'ampliació d'una d'elles.

Ho ha dit aquest dijous en la sessió inaugural del cicle 'Infraestructures i mobilitat per una Barcelona de segle XXI' del Cercle d'Economia, moderada pel seu president, Javier Faus, i el director territoral de BBVA Catalunya, Xavier Llinares.

Lucena ha apostat per que l'Aeroport de Barcelona es pugui convertir així en un 'hub' internacional de primer nivell, com els de Heathrow (el Regne Unit), el Charles de Gaulle (França) i Atlanta (els Estats Units), pel que ha assegurat que la infraestructura ja té potencialitats per aconseguir-ho.

Ha rebutjat que es pugui aconseguir aquest 'hub' sumant l'operativa de diversos aeroports, amb el de Girona i Reus, sinó que s'ha de fer acceptant la certesa tècnica que cal ampliar la capacitat del Prat: "Els 'hubs' són un aeroport".

En la ponència, que ha portat com a títol 'El 'hub' internacional de Barcelona, eina per al desenvolupament sostenible de Catalunya', Lucena ha defensat que per augmentar la capacitat aèria del Prat hi ha dues opcions: utilitzar les pistes d'una manera "més eficient", usant les dues pistes per aterrar i enlairar, o ampliar la pista que es troba al costat mar en 500 metres.

Lucena ha remarcat que el desenvolupament de l'Aeroport de Barcelona amb la terminal satèl·lit, que es preveu que estigui acabada el 2026, "es produirà si i només si" es fa en paral·lel amb el del costat aire, alertant que actualment només es realitzen unes 80 operacions per hora i s'hauria d'arribar a les 90.

"No hi ha més opcions", ha asseverat Lucena i ha indicat que, si no es prenen decisions ja, l'Aeroport de Barcelona arribarà a la seva màxima capacitat en 2026, amb 55 milions de passatgers --va registrar 52,7 milions d'usuaris en 2019--, i perdrà força com a motor econòmic per a la ciutat i Catalunya.

A la ponència han assistit la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; l'expresident de la Generalitat, José Montilla; els exalcaldes de Barcelona Joan Clos i Jordi Hereu; el delegat especial de l'Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i el president de CaixaBank, Jordi Gual.

INCONVENIENTS D'ALLARGAR

Lucena ha exposat que allargar la pista més propera al mar permetrà que puguin aterrar i desenganxar avions de més capacitat, que ara només ho poden fer des de la pista muntanya, la qual cosa servirà per incrementar el nombre d'operacions.

No obstant això, ha remarcat que aquesta opció té com a inconvenient que s'envairà l'espai protegit de la Ricarda, al Prat de Llobregat (Barcelona), però ha asseverat que oferiran compensacions, en una proporció d'1 a 5, és a dir, "refer" cinc vegades l'impacte ambiental que tindrà l'ampliació, la qual cosa ha subratllat que està contemplat en la legislació europea.

Ha assenyalat que allargar la pista mar també suposarà reduir la contaminació acústica de l'Aeroport de Barcelona, sobretot per als municipis de Gavà i Castelldefels (Barcelona), ja que s'allunyarà l'operativa d'aquests.

Lucena ha demanat que els diferents agents públics i privats s'expressin i participin al debat per establir quin és "l'interès públic" sobre el futur de l'Aeroport del Prat i l'economia barcelonina i catalana.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés