Publicat 25/11/2014 22:21

Mas planteja una llista de partits i independents que avanci cap a unes eleccions constituents

El presidente de la Generalitat, Artur Mas
EUROPA PRESS

Només avançarà eleccions si serveixen com a referèndum i s'ofereix a obrir o tancar la llista

BARCELONA, 25 nov. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha proposat aquest dimarts que en les pròximes eleccions catalanes es presenti com a mínim una llista sobiranista forta i transversal --amb representants de partits, societat civil i experts-- amb l'aspiració d'obtenir la majoria absoluta i que estigui disposada a avançar en el termini màxim d'un any i mig cap a unes eleccions constituents.

Durant la seva conferència 'Després del 9N. temps de decidir, temps de sumar' a l'Auditori Fòrum davant de més de 2.000 assistents, ha supeditat aquesta convocatòria electoral que es vulguin convertir realment en un referèndum amb l'existència d'aquesta llista unitària, i ha advertit que no les avançarà si percep que l'únic objectiu és canviar el Govern i la majoria parlamentària.

Mas, que fa aquesta proposta a títol personal al marge del seu Govern i el seu partit, ha explicat que, si obté majoria absoluta, aquesta candidatura hauria de comunicar a les institucions de l'Estat i a la comunitat internacional la seva intenció "de constituir un Estat a Catalunya".

Assegura que no hi ha problema perquè hi hagi més d'una llista que defensi la independència de Catalunya, però reivindica que almenys una ha de ser prou forta i transversal per obtenir la majoria absoluta i perquè el resultat d'aquestes eleccions sigui llegit com una victòria del 'sí' en un referèndum sobre la independència.

Segons ell, podrien formar part d'aquesta candidatura totes les forces que han apostat pel doble 'sí' el 9N, així com les que van votar sí a que Catalunya fós un Estat i no es van oposar que aquest fós independent, en al·lusió a formacions com UDC i ICV-EUiA, que no han apostat obertament per la independència.

DEMANA "GENEROSITAT"

Davant l'atenta mirada del líder d'ERC, Oriol Junqueras, dels consellers del seu Govern i d'altres dirigents, Mas ha demanat generositat als partits davant d'un context que ho requereix, i ha advertit que en moments així "cal saber difuminar la ideologia pròpia a canvi de fer brillar la llum de l'ideal comú", i oblidar-se de maximitzar els interessos partidistes per multiplicar els beneficis de Catalunya.

Després de defensar que el procés només prosperarà si existeix una societat civil organitzada i mobilitzada al costat d'unes institucions compromeses i amb objectius clars i compartits, ha advertit també que no cal confondre els rols de la societat civil i els de les institucions: "Els dos són igual de decisius, però han de tenir perfils ben diferents i no trepitjar-se".

Ha explicat que les personalitats que assumeixin participar en aquesta llista unitària --tant les propostes pels partits com els representants de la societat civil i experts-- hauràn de comprometre's també a que, una vegada finalitzat aquest termini d'any i mig, no tornaran a presentar-se a les següents eleccions: "Es presentarien per una sola vegada com a acte pel país".

En aquest sentit, i amb l'objectiu de desmentir els qui diuen que aquest projecte és per salvar-se ell, ha assegurat que ell mateix no tornarà a presentar-se després d'aquestes eleccions, i s'ha ofert encapçalar aquesta llista unitària sobiranista però també per tancar-la: "Puc encapçalar la llista, però també la puc tancar. Puc ser el primer, però puc ser l'últim".

Durant l'any i mig que durés la legislatura com a màxim, el Govern i el Parlament resultants dels comicis haurien, a més d'obrir negociacions formals per acordar les condicions de la constitució d'un nou Estat, ultimar les estructures d'Estat necessàries i el paquet legislatiu requerit perquè el nou país pogués funcionar.

També s'encarregaria de fer un procés participatiu per establir les bases d'una futura Constitució catalana que pogués ser aprovada en la següent legislatura, i ha assenyalat que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir podria ser una bona base de referència sobre com hauria de ser aquest procés participatiu.

Una vegada completats aquests treballs i en el termini màxim d'any i mig, es promourien unes eleccions constituents --a les quals ja podrien tornar a presentar-se els partits per separat--, i convocarien alhora un referèndum per a que els catalans decidissin sobre la proclamació d'un nou Estat "amb ple coneixement de com naixeria".

Sobre els aspectes més logístics del funcionament d'aquesta candidatura sobiranista, ha explicat que el finançament de la campanya es faria al marge dels partits amb aportacions privades vehiculades a través d'una fundació; i les subvencions que pogués obtenir pels resultats obtinguts es repartirien exclusivament entre els partits implicats per assegurar la seva viabilitat financera en el futur immediat.

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Malgrat que ha insistit que no cal tancar la porta a un canvi d'actitud per part del Govern espanyol --l'actual o un altre--, és "escèptic" davant de la possibilitat que l'Estat accepti un referèndum acordat o bé faci una proposta concreta per afrontar la situació i que pugui ser votada pels catalans.

Davant de les seves poques esperances que això succeeixi, ha centrat la seva intervenció a detallar la seva proposta sobre què es pot fer des de Catalunya per completar el procés, una opció que per a ell passa per convocar unes eleccions que puguin llegir-se com un referèndum: "Ha arribat el moment d'utilitzar l'únic instrument que ens queda per fer la consulta que se'ns nega".

Segons ell, la seva proposta permet obtenir "les millors garanties possibles" perquè la comunitat internacional tingui en compte el que passa a Catalunya i s'obri a reconèixer un futur Estat, ja que admet que encara no existeix tota la predisposició desitjable, perquè els països ja existents no volen enfrontar-se a un altre país com Espanya.

ASSISTENTS

Entre els assistents hi han estat tots els consellers del Govern; la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el d'ERC, Oriol Junqueras; el del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol; les de l'ANC, Carme Forcadell, i d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i el de l'AMI, Josep Maria Vila d'Abadal.

També han assistit els presidents de les quatre diputacions provincials --Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida), Josep Poblet (Tarragona) i Joan Giraut (Girona)--; el de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i els de les patronals Pimec (Josep González) i Foment del Treball (Joaquim Gay de Montellà).




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés