Torres-Dulce diu que l'ordre de suspensió del TC va ser "contundent i inequívoca"
MADRID, 19 nov. (EUROPA PRESS) -
El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, sosté, en la proposta que aquest dimecres tenen sobre la taula la Junta de Fiscals de Sala convocada per estudiar la presentació d'una querella contra Artur Mas i altres membres del seu Govern, que el contingut de l'ordre de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC) el 4 de novembre era "absoluta, contundent i inequívoca", "no deixava cap marge al dubte" i afectava tota actuació que contribuís a impulsar l'anomenat procés de participació.
Així s'assenyala en la "nota per a la Junta de Fiscals de Sala", a la qual ha tingut accés Europa Press, en què Torres-Dulce concreta que l'acció penal hauria de dirigir-se contra Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes de desobediència, malversació, prevaricació i obstrucció a la Justícia o usurpació d'atribucions judicials pel seu paper en l'organització del 9N.
Segons la seva opinió, la suspensió del TC va afectar també les actuacions que no s'haguessin formalitzat jurídicament "precisament per prevenir actuacions materials en frau de llei o vies de fets buscades intencionadament per impedir la seva eventual impugnació"; en els actes d'impuls d'aquestes actuacions van participar de manera "personal i directa" Mas i la seva vicepresidenta, segons el fiscal general.
"L'incompliment de l'esmentada ordre, consumat en el curs de la jornada de votació del 9 de novembre, ha lesionat de manera efectiva un altre bé jurídic: la integritat de la jurisdicció del TC i l'eficàcia de la seva tutela cautelar de l'ordre constitucional", afegeix la proposta de manera contundent; els fets segons la seva opinió "integren tots els elements de delicte de desobediència".
SOBRE LA FALTA D'ADVERTÈNCIA
Sobre la falta de preparació en la providència del tribunal de garanties, afirma que en aquest cas el mandat del TC "era un mandat de no fer, que per la seva pròpia naturalesa no precisava d'ulteriors requeriments".
Torres-Dulce comença la seva nota assenyalant que la consulta celebrada el passat 9 de novembre va ser "planificada, auspiciada i finançada pel Govern de la Generalitat de Catalunya" i que això es va articular sobretot a través del web www.participa2014.cat.
Davant d'això, i coneixent les seves obligacions, el Govern català "va desplegar una conducta incompatible amb el contingut de l'esmentada resolució" amb el desig original "de fer una consulta de naturalesa materialment referendària igualment suspesa pel TC", a la primera de les seves resolucions.
"Les múltiple decisions adoptades, sense perjudici que procuraven una consulta emmarcada en el pla polític o de connotacions polítiques, no poden ser prestigioses com a actes polítics als efectes de quedar fora de l'àmbit del delicte de prevaricació administrativa", considera el fiscal general en la seva proposta.
PERSEVERANÇA DE MAS
A continuació, la nota de Torres-Dulce detalla totes les actuacions realitzades pel Govern català des de l'aprovació pel Parlament de la Llei de Consultes assenyalant que, tot i les dues suspensions dictades pel tribunal de garanties, "el Govern de la Generalitat va perseverar en el seu afany de portar a terme la consulta en la data indicada i amb la mateixa pregunta".
Per a això, "va adoptar les decisions pertinents per constituir els òrgans de l'administració electoral previstos a la llei suspensa i va mantenir públicament la campanya de crida a la participació de la ciutadania en la consulta programada".
Així, destaca com el president va nomenar els membres de la Comissió de Consultes Populars, els membres de les Comissions de Seguiment i va declarar després en una compareixença pública que el Govern català mantenia l'objectiu de fer la consulta del dia 9.
Aquesta declaració té per al fiscal general "indubtable transcendència juridicoadministrativa" per posar en marxa el procés "amb la parafernàlia d'urnes, taules, i paperetes característiques dels processos electorals".
L'estratègia va ser llavors, segons el fiscal general, la d'impulsar el mateix procés planejat originàriament "mitjançant actes jurídics no formalitzats per mitjà de la pàgina www.participa2014.cat.
PAPER DE RIGAU I ORTEGA
D'interès per a la causa, segons Torres-Dulce, són també les convocatòries cursades via correu electrònic per autoritats de la Conselleria d'Ensenyament sota la direcció d'Irene Rigau a directors d'instituts d'ensenyament mitjà perquè col·laboressin amb la cessió de locals per a la instal·lació de les taules electorals.
S'al·ludeix també en el document, el contingut del qual integrarà molt probablement la querella si finalment es presenta, el 'bàner' aparegut en l'esmentada pàgina per informar els voluntaris; així com el fet que les paperetes es confeccionessin al centre penitenciari de Ponent i que s'exigís a ràdios i televisions privades el 30 d'octubre la difusió gratuïta dels anuncis de la campanya informativa de la consulta; tot i que algunes es van negar a fer-ho.
Després de la suspensió del 4 de novembre, segueix la nota de Torres-Dulce, la pàgina web "lluny de ser clausurada" contenia tota la informació i les instruccions precises per votar i l'endemà Mas va cridar a la participació durant un esmorzar informatiu; a això se sumen els enviaments massius de correspondència exhortant els ciutadans a participar a través d'Unipost S.A.
En relació a la vicepresidenta, es destaquen a l'escrit les seves compareixences al centre de premsa donant compte de la participació: "El Govern autonòmic oficialitzava, aixñi, com a pròpia l'assumpció del desenvolupament de tot el procés consultiu", diu.
Pel que fa a les despeses, que sustentarien el delicte de malversació, Torres-Dulce cita les realitzades en informàtica i telecomunicacions, en elaboració de material i en difusió institucional, com també les generades pel web, que van ser carregades a l'erari públic; l'obertura d'instituts i edificis públics també va generar despeses, a les quals cal afegir el cost de la missatgeria.
