Publicat 10/11/2014 16:21

Feijóo (PP) creu que la majoria de catalans no hi ha participat perquè "no són les vies"

El presidente de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijóo (PP)
EUROPA PRESS

Insta a buscar un acord estatal en comptes d'una ruptura que augura que portaria al "col·lapse"

BARCELONA, 10 nov. (EUROPA PRESS) -

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo (PP), ha considerat aquest dilluns que la majoria de catalans no ha participat en el que ha qualificat de jornada festiva de participació amb el suport de la política nacionalista perquè creuen que "no són les vies".

En declaracions a la premsa abans d'oferir una conferència al Cercle d'Economia, ha exposat que no hi ha hagut novetat perquè les persones que volien la independència han participat, mentre que a la majoria de catalans "no els ha interessat el procés i ni s'han molestat a participar-hi".

Ha afegit que la votació d'aquest diumenge no ha servit per resoldre els problemes reals i que els resultats no han estat auditats ni ofereixen garanties, i que, malgrat ser una jornada paralegal, "amb les lleis no cal jugar" i els presidents de les comunitats autònomes han de complir amb la Constitució, com prometen en jurar el càrrec.

"Jo i Artur Mas tenim les mateixes possibilitats de convocar un referèndum, cap", ha asseverat, i ha afegit que una política sense llei està abocada a l'arbitrarietat i al populisme.

Ha retret que, mentre les administracions públiques exigeixen als ciutadans que compleixin la llei i paguin impostos, els polítics catalans independentistes han gastat els impostos dels catalans a incomplir les lleis: "És el que ha instat la Generalitat, i això té molt perill".

Ha opinat que hauria d'haver-se fet amb una mica més de rigor, i tot i que prendre's la votació d'aquest diumenge "com si no existís o com si no tingués cap efecte" no és el més encertat, la Generalitat també ha de tenir en compte la majoria que no ha participat.

Feijóo ha mostrat el seu respecte als dos milions de persones que van acudir a la jornada participativa, i en la seva conferència ha reconegut que a Catalunya hi ha sentiments de cansament, frustració i inquietud, però ha defensat que l'Espanya constitucional és una obra de tots, inclosos els catalans, i ha preguntat "per què no intentar perfeccionar-la entre tots?".

Ha argumentat que a Galícia s'ha desenvolupat un patriotisme inclusiu, i que ningú pot negar la seva llengua, la seva cultura i la seva idiosincràsia geogràfica, però prefereixen l''i' l''o': "L'autonomia és l'eina que ens ha permès passar de subjectes passius a actius propietaris del nostre destí".

CONSTRUIR PONTS

"No és aquesta una època de murs --en al·lusió al 25 aniversari també aquest diumenge de la caiguda del mur de Berlín--, sinó de ponts", ha exemplificat, i ha advocat per la negociació per arribar a un acord entre totes les comunitats autònomes i el Govern espanyol que solventi la falta de recursos actual que pateixen els executius autonòmics.

Ha repassat que la crisi ha comportat "anys complicats, en bona part perduts, però no s'haurien de traduir en un futur arruïnat", ja que, segons el seu judici, la independència portaria al col·lapse financer d'un dels territoris més pròspers d'Espanya.

Ha parlat de greu risc econòmic, i que els inversors internacionals pregunten i demanen garanties perquè constaten "l'amenaça que representa per als catalans un camí basat en prejudicis".

PREJUDICIS I MILLORA DEL FINANÇAMENT

Feijóo ha asseverat que "hi ha prejudicis sobre l'actual sistema de finançament", i ha recordat que ha estat pactat entre el Govern espanyol del PSOE i la Generalitat tripartida.

"Abans hi havia un altre model en el qual totes les autonomies havien dit que sí. Amb els comptes de l'anterior model respecte de l'actual, hi ha quatre autonomies que han guanyat: Madrid, València, Catalunya i Balears, per aquest ordre, i gairebé les altres hem perdut tots", ha relatat.

Ha proposat una reforma del finançament acordada entre tots: "Clar que hem de fer una reflexió sobre el sistema de finançament i la cobertura dels serveis públics, i no només sobre els ingressos sinó sobre les despeses".

Ha reconegut falta de diàleg entre presidents autonòmics --"les comunitats autònomes no hem pactat demanar millores estructurals a l'Estat"-- però ha afegit que encara hi ha temps per això.

Ho ha atribuït al fet que el problema dels serveis públics encara durarà temps per l'elevat deute acumulat, ja que les comunitats autònomes estan molt endeutades, i Catalunya especialment, i ha assenyalat que si ell fos el president de la Generalitat, buscaria un acord, perquè "les solucions rupturistes, els mercats no les compraran", ha conclòs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés