MADRID 25 febr. (EUROPA PRESS) -
Sis membres de l'Agrupació Operativa de Missions Especials (Aome) del Cesid, antecedent del CNI, "van participar activament" en l'intent del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 i el van intentar encobrir, segons es desprèn dels documents desclassificats pel Govern espanyol sobre aquells fets.
Segons el document, desclassificat pel Ministeri de Defensa, els sis agents "o bé coneixien els fets abans del 23 de febrer" o "van planificar un suport operatiu que van portar a efecte", i "posteriorment van tractar d'encobrir la seva participació activant una operació que justifiqués els seus moviments" durant aquella jornada.
La documentació cita el capità Francisco García Almenta, el capità Vicente Gómez Iglesias, el sergent Miguel Sales, el caporal Rafael Monge Segura i el caporal José Moya Gómez, que "coneixien els fets concrets abans que ocorreguessin".
JOSÉ LUIS CORTINA
També se cita el comandant José Luis Cortina, que dirigia la unitat d'elit del Cesid i que va ser absolt en el judici del 23F. Pot llegir-se que "no està comprovat" que sabés sobre l'intent d'aldarull, "però hi ha indicis que així fos". En qualsevol cas, "no es coneix cap activitat directa del comandant Cortina en relació amb els fets", diu el paper.
No consta que altres membres de l'Aome ho sabessin amb antelació, afegeix el document, però se sap que alguns membres de la unitat van tenir després actituds de solidaritat amb els qui hi van participar.
En concret, "el capità García Almenta va disposar dels mitjans, emissors, receptors i vehicles i els va distribuir al sergent Miguel Sales, al caporal Rafael Monge i al caporal José Moya Gómez per al suport de la columna que es va dirigir a les Corts".
A més, "el capità Gómez Iglesias es va mantenir en contacte amb el capità García Almenta i va dirigir el caporal Rafael Monge en la marxa cap al Congrés". I "el sergent Sales Maroto i el cap Moya Gómez van realitzar missions de control a la zona del Congrés".
DESPRÉS DEL 23F: JUSTIFICAR ELS SEUS MOVIMENTS
Sobre activitats posteriors al dia del cop, el document informa que a l'Aome "es va donar ordre d'activar l' 'Operació Míster", mitjançant la qual "es van corregir dates" per "justificar" els moviments del personal de la unitat el 23F, després d'una reunió a què Cortina va convocar García Almenta, Sales Maroto i Monge Segura.
La direcció del Cesid va ordenar "un informe amb caràcter no judicial" per mirar d'esclarir el que va passar a l'Aome aquell dia, en virtut del qual i de les declaracions posteriors davant del jutge instructor de la causa del 23F, "es va comprovar" que hi havia "contradiccions" en les declaracions de García Almenta, Gómez Iglesias, Monge Segura i Sales Maroto. Després d'això, per ordre de la direcció del Cesid, Cortina i els esmentats "causen baixa" a l'Aome.
El document informa d'altres fets posterior als exposats. Destaca que, després de la sortida de Cortina i els altres comandaments de la unitat, es registren "faltes de disciplina i lleialtat" amb els nous comandaments "en solidaritzar-se amb els qui havien estat donats de baixa". De fet, van arribar a reunir-se amb ells "malgrat l'ordre expressa de no fer-ho". Això va conduir a l'expulsió de quatre agents més.
Cortina va sortir de l'Exèrcit després del procés judicial del 23F i es va dedicar a tasques d'assessoria, seguretat i al sector armamentístic. I Gómez Iglesias va ser processat, condemnat i indultat.
El document aclareix la destinació dels altres: García Almenta no va ser processat i va ser destinat a l'Estat Major Conjunt de la Defensa (Emacon); Monge va passar al Servei d'Informació de la Guàrdia Civil; Moya va causar baixa a la Guàrdia Civil després de ser expulsat del Cesid, i Sales va ser destinat al DCI.
