MADRID, 31 oct. (EUROPA PRESS) -
La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès aquest dimarts la querella de la Fiscalia General de l'Estat per rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i els 13 consellers del seu Govern, als quals cita a declarar com investigats per als propers 2 i 3 de novembre a les nou del matí per fixar les mesures cautelars pertinents contra ells.
A més de les citacions, la titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 acorda en el seu acte, tal com demanava el Ministeri Públic en la querella, fixar als 14 querellats una fiança de 6.207.450 euros amb prevenció d'embargament si no la dipositen en el termini de tres dies.
La magistrada ha ordenat també que s'incorporin a la causa les còpies de diferents acords adoptats pel Parlament en els últims mesos, així com els últims decrets del Govern en relació amb el procés secessionista de Catalunya.
La querella de la Fiscalia va ser presentada ahir davant l'Audiència Nacional i va arribar al Jutjat de Lamela perquè precisament era el que estava de guàrdia aquesta setmana. Així, la magistrada tenia dues opcions: o assumir ella la instrucció o enviar l'escrit a repartiment entre els diferents jutjats del tribunal.
Finalment, la jutgessa es declara competent per instruir el cas i decideix incorporar aquesta investigació, com a peça separada, a la causa per sedició que ella mateixa dirigia i per la qual va enviar a presó provisional als presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament.
La jutgessa opina que la querella del Ministeri Públic exposa de manera "seriosa, racional i lògica els motius que li porten a efectuar la seva provisional qualificació com a delicte de rebel·lió que absorbiria els delictes de sedició, desobediència i prevaricació".
MESURES CAUTELARS DAVANT LA GRAVETAT DELS FETS
Així, Lamela afirma que "existeixen factors per determinar la necessitat d'adoptar mesures cautelars de caràcter real" davant la "gravetat i complexitat dels fets aparentment delictius en aquest procés", que, tal com exposa la Fiscalia en la seva querella, es remunta al 9 de novembre de 2015, quan va arrencar el pla independentista en el Parlament.
Conforme al relat exposat pel fiscal en el seu escrit, la magistrada considera en el seu acte que els fets investigats anaven dirigits a proclamar una república catalana independent d'Espanya, en una conducta que va encaminada o dirigida a trencar l'organització territorial de l'Estat, per la qual cosa pot encaixar en una manera d'atemptar contra la forma actual de govern i, per tant, seria competència de l'Audiència Nacional.
"La finalitat última de les accions que atribueix als querellats era aconseguir la celebració del referèndum per a la proclamació d'una república catalana independent d'Espanya, sent conscients que desenvolupen una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt, i en particular de la Constitució", explica.
APARENT COBERTURA DE LEGALITAT
Atenent al que es disposa per la Fiscalia en la seva querella, Lamela exposa que des de gener de 2016 fins a setembre de 2017, els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, i en particular Carles Puigdemont i el seu vicepresident Oriol Junqueras, van aconseguir l'aprovació de lleis i resolucions que anaven dirigides a dotar d'aparent cobertura normativa al procés de separació.
Igual que el Ministeri Públic, la magistrada assegura que els querellats intentaven "donar una aparença de legalitat a les etapes del procés de desconnexió", emparant-se especialment en l'actuació dels moviments populars, ja que l'objectiu era crear en la ciutadania "un sentiment de rebot cap a les institucions espanyoles que justifiqués la desobediència de la societat".
En aquest sentit, la jutgessa destaca un document de l'ANC del dia 12 d'abril de 2015, data en la qual era presidenta d'aquesta entitat Carme Forcadell, en el qual es plantejava l'escenari de celebrar eleccions constituents com a procés previ a la independència de Catalunya.
Afirmava aquest escrit que davant la possibilitat que la Generalitat fos intervinguda, la ciutadania havia d'emergir com a agent polític, treballant en tres línies prioritàries: mantenir l'activitat normal del país, eixamplar la base social favorable a la constitució del nou Estat i organitzar mobilitzacions massives, pacífiques i, quan sigui necessari, espectaculars.
ÚS DELS MOSSOS COM A "FORÇA ARMADA"
Sobre la utilització dels Mossos d'Esquadra per part del Govern, la magistrada es fa ressò del paper que atorga la Fiscalia a aquest cos policial després de la declaració d'independència i exposa que se cercaria utilitzar aquesta "força armada" contra els qui intentessin fer efectiva la vigència de la Constitució a Catalunya.
"Els querellats van urdir una estratègia del que hauria de ser tot el moviment secessionista, perfectament organitzada i amb repartiment de papers, entre les autoritats governamentals, parlamentàries i associacions independentistes (ANC i Òmnium) que van portar a la celebració del referèndum il·legal i a la posterior declaració d'independència aprovada el passat dia 27 en el Parlament", indica l'acte.
