Alertaven treballadors de la Generalitat que l'Estat i la policia de vegades "transgredeixen les lleis per aconseguir objectius polítics"
La Guàrdia Civil ho veu "significatiu" i creu que Natàlia Garriga era "perfectament coneixedora de la transgressió legal" que realitzava
MADRID, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
La directora de Serveis de la Secretaria General de la Vicepresidència de la Generalitat, Natàlia Garriga, tenia a casa seva un document d'uns 4 folis amb les instruccions de com havia d'actuar en el cas que hi hagués un registre per ordre judicial. El document està recollit en un dels últims informes que ha remès la Guàrdia Civil al Jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
Segons el citat informe, al qual ha tingut accés Europa Press, aquesta empleada d'Oriol Junqueras, que va ser detinguda en l'operació Anubis' el passat 20 de setembre, tenia a casa seva un "protocol sobre l'actuació de funcionaris i treballadors de la Generalitat de Catalunya davant una possible ordre judicial d'entrada i registre".
Un fet considerat "significatiu" per part de la Guàrdia Civil, tenint en compte que des de la Generalitat en general i des del departament de vicepresidència en particular "es va impulsar el referèndum d'independència unilateral prohibit pel Tribunal Constitucional".
Per això, consideren que Natàlia Garriga era "perfectament coneixedora de la transgressió legal en què s'estava incorrent i sembla clar que va ser per això que es va instruir a tots els alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat sobre les conseqüències legals que això podria tenir i dels drets" que els emparaven en el procediment penal.
ACUSAVEN L'ESTAT I LA POLICIA DE TRANSGREDIR LES LLEIS
El text s'inicia indicant que "de vegades, l'Estat, les seves autoritats o els seus agents transgredeixen les lleis per aconseguir objectius polítics per a continuació afegir que s'ha de conèixer la llei per saber actuar en situacions en les quals ens trobem involucrats en una investigació".
Es contesta, a més, a preguntes sobre qui pot investigar delictes, què succeeix si s'és cridat a declarar com a testimoni o com a investigat, què ocorre davant una detenció, com actuar en aquests casos. Per això, s'explica l'assistència lletrada i l'habeas corpus i es responen preguntes relatives a si la policia pot entrar en un domicili particular o a l'oficina professional i interceptar les comunicacions.
El citat document comptava amb dues parts, una feia referent al marc legal que regula l'entrada i registre d'una banda, i el registre de dispositius d'emmagatzematge massiu d'informació per una altra, i la segona part, eren els "criteris d'actuació". Sobre la base d'aquesta informació, s'exposava que el manament judicial havia d'estar "motivat" i tenir "indicis" que en el lloc a investigar es poden trobar instruments o efectes del delicte.
El text precisava els tres elements que havia de contenir la interlocutòria judicial: ubicació exacta del lloc, moment en què es faria l'entrada i el registre i els objectes respecte dels quals s'autoritza el registre, així com el delicte amb el qual estan relacionats.
També s'instruïa el personal i càrrecs de la Generalitat perquè sabessin que en l'acta judicial que s'estengués s'havia d'identificar els funcionaris que practiquessin la diligència. Afegien que, en el cas que el registre tingués lloc en un edifici públic s'havia de dirigir un ofici a l'autoritat de qui depengués el mateix amb una resolució motivada que justifiqués la diligència.
"L'Administració hauria de tenir coneixement previ de l'esmentada diligència policial i això permetria establir directament el protocol d'actuació concret", argumentaven.
Quant als dispositius d'emmagatzematge massiu d'informació s'explicava que la diligència havia d'estar motivada de manera individualitzada. Concretament, quan en un registre domiciliari fos previsible la captura d'ordinadors, instruments de comunicació electrònica o telemàtica o dispositius d'emmagatzematge massiu d'informació digital o accés a repositoris telemàtics de dades.
En aquest document s'afegia que "la simple confiscació no legitima l'accés al seu contingut sent necessària autorització judicial prèvia o posterior".
NO PODIEN NEGAR-SE Al REGISTRE ENCARA QUE NO HO SABÉS EL SEU SUPERIOR
També exposava, sobre els criteris d'actuació, que els funcionaris o treballadors de la Generalitat "no poden negar-se o impedir" un registre "encara que el seu superior jeràrquic no tingui coneixements".
Això sí, els comminava a comprovar que qui dugués a terme la diligència tingués la condició de policia adscrita a la Policia Judicial i que exigís al lletrat de l'administració de Justícia que s'identifiqués.
També es va instruir als treballadors perquè comuniquessin el registre "immediatament" al seu superior jeràrquic perquè aquest pugués donar les instruccions concretes i, al seu torn, traslladar-ho també als seus superiors per informar als serveis jurídics i al Gabinet Jurídic de la Generalitat.
I els adverteix que han de prestar especial atenció a si l'ordre judicial inclou la possibilitat d'endur-se ordinadors i altres elements de comunicació telefònica o telemàtica o l'autorització d'accedir 'in situ' i fer una transferència o còpia de la informació.
També els avisa que si invoquen raons fonamentals per considerar que les dades objecte de recerca estan situats en un altre sistema informàtic, els policies poden ampliar el registre amb autorització judicial prèvia o posterior en cas d'urgència.
