Actualitzat 22/5/2019 13:02:13 +00:00 CET

Un alt càrrec de la Generalitat diu que la vaga del 3-O era contra la reforma laboral del PP i no per l'1-O

Un agente relata en el juicio del 1-O la preocupación en una casa cuartel que recibió un artefacto incendiario
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO - Archivo

MADRID, 22 (EUROPA PRESS)

El tribunal que jutja el procés ha començat a escoltar aquest dimecres els últims testimonis proposats per les defenses, entre ells un director general de la Conselleria de Treball de la Generalitat que ha desvinculat la vaga del 3 d'octubre del 2017 amb el referèndum que es va celebrar dos dies abans, perquè va ser convocada per protestar contra la reforma laboral del 2012 que va impulsar el PP.

Així ho ha dit Enric Vinaixa a preguntes de l'advocat de l'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, que s'enfronta a 16 anys de presó. El testimoni ha explicat que la convocatòria la van fer quatre sindicats i que la Generalitat l'única cosa que pot fer és autoritzar-la i "gestionar els serveis mínims".

En aquest sentit, ha indicat que aquesta aturada va ser semblant a d'altres anteriors i que es van aplicar els serveis mínims que estan establerts pels sindicats, empreses i patronals, anomenats "acords en fred". "Es van aplicar per respecte al consens", ha afegit.

Preguntat sobre els motius pels quals es va dir de fer vaga, el director general ha destacat que entre les al·legacions dels sindicats se citava, "amb més o menys intensitat", la protesta contra la reforma laboral del 2012. Posteriorment, el fiscal Jaime Moreno ha insistit sobre aquest aspecte, però Vinaixa ha reiterat que la "denúncia de drets laborals es repeteix diverses vegades".

Així mateix, ha assenyalat que el departament de Bassa va publicar la convocatòria de vaga en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, així com l'aplicació de serveis mínims, seguint el que fixa el decret llei sobre relacions de treball.

Anteriorment ha comparegut la cap de serveis de programació i dinamització d'activitats de la mateixa Conselleria, Rosa María Sans, que ha emfatitzat que és "habitual" que les entitats "sense ànim de lucre" facin activitats a centres públics i cívics durant els caps de setmana, fins i tot "fora d'horari".

DESALLOTJAR ELS COL·LEGIS "A LES SIS DEL MATÍ"

Sans ha negat al tribunal presidit pel magistrat Manuel Marchena que ella o algun dels seus companys rebessin algunes instrucció per cedir locals públics per possibilitar la celebració de l'1-O.

Al contrari, ha subratllat que van advertir les entitats que van sol·licitar una desena de centres cívics aquell cap de setmana que "a les sis del matí" del dia 1 d'octubre havien de "desallotjar" els espais, seguint el requeriment de Mossos d'Esquadra, encara que ha admès que després van conèixer que algun d'ells sí que van ser utilitzats per a la votació.

Així mateix, la testimoni ha recordat que davant de la falta d'informació sobre quins eren els col·legis electorals que s'habilitarien per al referèndum i per la carta que va enviar Dolors Bassa en la qual comunicava que reclamava les competències per l'1-O, molts responsables dels centres van trucar a la Conselleria "nerviosos". No obstant això, ha recalcat que ella va conèixer el contingut de l'exconsellera a través de la premsa.

D'altra banda, també han declarat com a testimonis en aquesta sessió del judici contra 12 líders independentistes Jordi Martínez Soler, exassessor del Gabinet de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. Ha explicat que ell era l'encarregat de gestionar les xarxes socials d'aquesta acusada, amb qui "de vegades, en funció del context del dia" consensuava el contingut publicat.

ELS TUITS DE FORCADELL

Preguntat concretament pels missatges difosos a Twitter el 20 de setembre del 2017, pel que fa a la concentració davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat, i el dia del referèndum, ha indicat que els va escriure ell per "iniciativa" pròpia.

Sobre el primer, el relatiu al 20S, el fiscal Jaime Moreno li ha preguntat per què Forcadell a les 9.00 hores va animar la gent a concentrar-se, si ella no va acudir-hi fins a la tarda, però el testimoni l'ha corregit indicant que es va publicar sobre les 18.00 hores, una vegada va marxar de la Conselleria, i que l'hora reflectida en l'informe de la Guàrdia Civil, que recull aquest tuit, és un "error". Pel que fa al missatge llançat l'1-O, ha destacat que la finalitat era agrair als ciutadans que anessin "a votar" i en cap moment per "incomplir una ordre judicial", com ha suggerit el fiscal.

El representant del Ministeri Públic ha continuat preguntant si en algun moment l'expresidenta de la cambra autonòmica li va demanar que retirés algun missatge o que fes alguna condemna per la destrossa dels vehicles de l'Institut Armat, si bé el testimoni ha contestat que "no" a aquestes preguntes.

Aquesta part de l'interrogatori ha estat interromput en diverses ocasions per Olga Arderiu, advocada de Forcadell, en entendre que el fiscal s'estava "extralimitant" en les seves preguntes, perquè ella, que ha estat qui ha proposat aquest testimoni, no li ha demanat cap explicació sobre les xarxes socials.

No obstant això, el president del tribunal li ha explicat que considera "pertinents" les qüestions del Ministeri Públic perquè la compareixença de Martínez Soler es justifica en la seva "proximitat" amb l'expresidenta del Parlament i ell mateix ha introduït com era la seva tasca professional.

EL PRESIDENT DE L'ANC TÉ FUNCIÓ "REPRESENTATIVA"

La defensa de Forcadell també ha sol·licitat el testimoniatge de qui va ser membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fins el 2015, Ricard Gené, qui ha emfatitzat que la funció del president de l'entitat és merament "representativa". "El seu vot té el mateix valor que el meu", ha subratllat.

Així mateix, ha afirmat que l'ANC no té cap "relació orgànica ni de dependència" amb formacions polítiques i que per "salvaguardar la seva independència" cap membre del secretariat nacional no pot ostentar un càrrec polític.

En aquesta línia, ha afegit que l'assemblea té un full de ruta, que és consensuada i aprovada per totes les delegacions territorials i per la directiva, però que no té res a veure amb el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya, que planteja els diferents escenaris a tenir en compte en el procés per aconseguir la independència.

Finalment ha declarat Ángel Cortadelles, director de Serveis de la Conselleria de Justícia fins a l'octubre del 2018, que ha estat convocat per la defensa de l'exconseller Carles Mundó per desmuntar l'acusació per malversació de cabals públics per a la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.

MUNDÓ NO TENIA COMPETÈNCIES DE CONTRACTACIÓ

Coradelles ha afirmat que Mundó tenia les competències de contractació delegades en el secretari general del departament en el director de serveis --càrrec que ocupava el testimoni-- i que va rebre instruccions directes de no fer cap despesa que estigués relacionada amb el referèndum.

Així preguntat sobre l'acord de govern de principis de setembre pel qual es comprometien a sufragar les despeses de la votació, el testimoni ha dit que ho va saber posteriorment "de manera informal".

Encara així, li ha restat importància perquè ningú no li va comunicar que havia d'aplicar-se. De fet, ha apuntat que ell mateix "va recopilar la informació" que sol·licitaven les autoritats judicials i que no va trobar res vinculat amb l'1-O.