Els tribunals han aplicat la norma a una trentena de manifestants, a 46 policies i a excàrrecs catalans
MADRID, 21 jul. (EUROPA PRESS) -
El nombre de persones que han estat beneficiades per la llei d'amnistia al procés ascendeix almenys a 91, entre condemnats que han estat exonerats i absolts i als quals se'ls han cancel·lats els antecedents --inclosos els policials-- des que la norma va entrar en vigor el 10 de juny. Totes les amnisties concedides fins ara han estat acordades en els tribunals i jutjats amb seu a Catalunya.
Aquesta setmana, l'Audiència de Barcelona ha aplicat la llei d'amnistia a cinc manifestants de les protestes que van tenir lloc l'octubre del 2019 després de la sentència que va condemnar l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i altres líders independentistes.
Dels cinc, dos havien estat condemnats a dos anys i nou mesos de presó per delictes de desordres públics i atemptat a agents de l'autoritat. Tots dos havien participat en la concentració davant de la Delegació del Govern a Catalunya, on es van cremar contenidors i es van llançar pedres i ampolles de vidre.
Els altres tres estaven processats per fets del 26 d'octubre del 2019 als voltants de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona, on s'havia muntat un dispositiu policial per una manifestació no autoritzada contra l'empresonament de diversos dirigents polítics.
Aquests cinc casos se sumen als 86 registrats en setmanes anteriors. Els primers van ser l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont, Lluís Escolà.
L'exconseller havia estat condemnat per malversació a quatre anys i mig de presó per designar el mosso d'Esquadra Lluís Escolà --condemnat a quatre anys pel mateix delicte-- com a càrrec de confiança perquè escortés l'expresident Puigdemont a l'estranger quan va fugir després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya va declarar l'extinció de la responsabilitat penal de Buch, Escolà "en quedar amnistiats els actes en virtut dels quals va ser declarada la seva responsabilitat criminal en la instància".
UNA EXALCALDESSA I 46 POLICIES
En la llista de beneficiats també hi figura l'exalcaldessa de Figueres (Girona), que va ser processada com a presumpta autora d'un delicte de desobediència i es trobava a l'espera de judici per la seva participació en la preparació del referèndum independentista de l'1-O.
Així mateix, consta el cas d'un exsecretari de l'Ajuntament d'Hostalric (Girona), que va ser condemnat per un delicte de prevaricació a la pena de 9 anys d'inhabilitació especial per a ocupació de càrrec públic per "exagerar" l'actuació d'un grup de persones que van anar al poble per retirar llaços grocs i pancartes en suport al procés independentista.
També han resultat amnistiats 46 agents de la Policia Nacional que estaven sent investigats per les càrregues de l'1-O a col·legis electorals de Barcelona. El jutge va considerar que l'amnistia havia de ser aplicada en aquest cas perquè "les actuacions investigades van ser d'escassa durada individual" i van estar "emmarcades en un objectiu policial definit" que no es va perllongar en el temps "més enllà de la mateixa maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals".
L'instructor va explicar, a més, que els fets investigats no van ser prou greus com per excloure'ls de l'amnistia, que no empara delictes de lesions penats amb més de cinc anys de presó, ni tampoc delictes de tortures o tracte degradant.
36 MANIFESTANTS AMNISTIATS
L'amnistia també ha afectat 36 manifestants durant les últimes setmanes. Tres havien estat condemnats per un delicte d'atemptat contra l'autoritat durant les protestes de l'1 d'octubre del 2020 a Barcelona. Els magistrats van esborrar la pena de tres anys i un dia de presó que se'ls havia imposat. A un d'ells també se li va perdonar un delicte de lesions.
Altres manifestants, per la seva banda, van ser condemnats per delictes d'atemptat contra l'autoritat o delictes lleus de lesions en el marc de diverses protestes que van tenir lloc a Catalunya entre el 2018 i el 2019 a favor del procés. Els tribunals han aplicat l'amnistia als seus casos i n'han extingit les responsabilitats penals.
El TSJ català també ha amnistiat una persona que havia estat condemnada per un delicte de tinència d'artefactes explosius després que el desembre del 2018 els Mossos d'Esquadra li van requisar la motxilla en una manifestació.
Segons consta en la sentència en la qual se l'absol, portava "una ampolla de plàstic que contenia àcid clorhídric en solució aquosa --líquid transparent molt corrosiu que produeix cremades en contacte amb la pell, per ingestió o per inhalació dels seus vapors-- embolicada en cinta d'embalar amb la inscripció de "Puta Espanya" i una caixa metàl·lica que contenia 16 boles de paper d'alumini i 20 claus i xinxetes juntament amb altres objectes. El tribunal també ha amnistiat dues persones més que van ser absoltes en el mateix procediment.
A principis de juliol, a més, l'Audiència Barcelona va amnistiar 8 processaments: 4 d'ells manifestants imputats per delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat, resistència greu a agents de l'autoritat i delictes lleus de danys; i els altres 4, membres del cos de Mossos d'Esquadra, acusats dels delictes contra la integritat moral i lesions.
FISCALIA CALCULA GAIREBÉ 500 BENEFICIATS
La Fiscalia General de l'Estat calcula que 486 persones es podrien beneficiar de la norma. Segons va informar el Ministeri Públic, la llei afectaria "aproximadament" 82 procediments penals que es troben actualment en tramitació. Aquestes causes es reparteixen entre el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i jutjats i tribunals de Catalunya.
No obstant això, va matisar que és possible que no es pugui aplicar l'amnistia en els 82 procediments perquè hi ha causes amb delictes que no s'inclouen en la llei --com per exemple, delictes d'odi-- en conjunt amb altres que sí es contemplen en el text legal.
Fins ara, diversos tribunals han acordat esperar a aplicar l'amnistia davant els dubtes que tenen sobre la legalitat de la llei. El Tribunal Suprem ha plantejat a les acusacions i defenses la possibilitat de consultar al Tribunal Constitucional sobre la redacció de la norma pel que fa als delictes de desobediència i desordres públics.
Per la seva banda, en l'Audiència Nacional i el TSJ de Catalunya han considerat preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per l'aplicabilitat de la llei als delictes de terrorisme, desobediència, prevaricació i malversació. El passat 1 de juliol el Suprem va rebutjar aplicar l'amnistia al delicte de malversació.
