MADRID 7 jul. (EUROPA PRESS) -
El nombre de persones que han estat beneficiades per la llei d'amnistia al procés ascendeix almenys a 86, entre condemnats que han estat exonerats i absolts als quals se'ls han cancel·lats els antecedents --inclosos els policials-- des que la norma va entrar en vigor el 10 de juny. Totes les amnisties concedides fins ara han estat acordades en els tribunals i jutjats amb seu a Catalunya.
Aquest divendres, l'Audiència de Barcelona va amnistiar 8 processaments: 4 d'ells manifestants imputats per delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat, resistència greu a agents de l'autoritat i delictes lleus de danys; i els altres 4, membres del cos de Mossos d'Esquadra, acusats dels delictes contra la integritat moral i lesions.
Per la seva banda, el jutjat penal número 2 de Figueres (Girona) va amnistiar dijous l'exalcaldessa d'aquest municipi, Marta Felip (PDeCAT), que va ser processada com a presumpta autora d'un delicte de desobediència i es trobava a l'espera de judici per la seva participació en la preparació del referèndum independentista de l'1-O.
Dimecres, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va aplicar l'amnistia a un exsecretari de l'Ajuntament d'Hostalric (Girona) que va ser condemnat per un delicte de prevaricació a la pena de 9 anys d'inhabilitació especial per a ocupació de càrrec públic per "exagerar" l'actuació d'un grup de persones que van anar al poble per retirar llaços grocs i pancartes en suport al procés independentista.
Aquell mateix dia, el TSJC també va amnistiar una persona que havia estat condemnada per un delicte de tinència d'artefactes explosius després que el desembre del 2018 els Mossos d'Esquadra li van requisar la motxilla en una manifestació.
Segons consta en la sentència en la qual se l'absol, portava "una ampolla de plàstic que contenia àcid clorhídric en solució aquosa --líquid transparent molt corrosiu que produeix cremades en contacte amb la pell, per ingestió o per inhalació dels vapors-- embolicada en cinta d'embalar amb la inscripció de "Puta Espanya" i una caixa metàl·lica que contenia 16 boles de paper d'alumini i 20 claus i xinxetes juntament amb altres objectes. El tribunal també ha amnistiat dues persones més que van ser absoltes en el mateix procediment.
46 POLICIES AMNISTIATS
Al marge, aquesta mateixa setmana, el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha amnistiat 46 agents de la Policia Nacional que estaven sent investigats per les càrregues de l'1-O a col·legis electorals de Barcelona.
El jutge va considerar que l'amnistia havia de ser aplicada en aquest cas perquè "les actuacions investigades van ser d'escassa durada individual" i van estar "emmarcades en un objectiu policial definit" que no es va perllongar en el temps "més enllà de la mateixa maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals".
L'instructor va explicar, a més, que els fets investigats no van ser prou greus com per excloure'ls de l'amnistia, que no empara delictes de lesions penats amb més de cinc anys de presó, ni tampoc delictes de tortures o tracte degradant.
BUCH I L'ESCORTA DE PUIGDEMONT
Als 46 policies beneficiats s'hi sumen 27 persones més que van ser amnistiades el passat 25 de juny pel TSJC. Els primers van ser l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont, Lluís Escolà.
L'exconseller havia estat condemnat per malversació a quatre anys i mig de presó per designar el mosso d'esquadra Lluís Escolà --condemnat a quatre anys pel mateix delicte-- com a càrrec de confiança perquè escortés l'expresident Puigdemont a l'estranger quan va fugir després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
El TSJC va declarar l'extinció de la responsabilitat penal de Buch, Escolà i 25 persones més "en quedar amnistiats els actes en virtut dels quals va ser declarada la seva responsabilitat criminal en la instància".
ATEMPTATS CONTRA L'AUTORITAT I LESIONS
Entre aquestes 25 persones amnistiades en consten tres que van ser condemnades per un delicte d'atemptat contra l'autoritat durant les protestes de l'1 d'octubre del 2020 a Barcelona. Els magistrats van esborrar la pena de tres anys i un dia de presó que se'ls havia imposat. A un d'ells també se li va perdonar un delicte de lesions.
Les altres persones que s'han vist beneficiades per la norma van ser condemnades, entre altres, per delictes d'atemptat contra l'autoritat o delictes lleus de lesions en el marc de diverses protestes que van tenir lloc a Catalunya entre el 2018 i el 2019 a favor del procés.
A tots els que en el seu moment van ser absolts en els tribunals dels delictes de desordres públics, ara se'ls han cancel·lat els antecedents, inclosos els policials, pel TSJC en aplicació de la llei d'amnistia.
FISCALIA CALCULA GAIREBÉ 500 BENEFICIATS
La Fiscalia General de l'Estat calcula que 486 persones es podrien beneficiar de la norma. Segons va informar el Ministeri Públic, la llei afectaria "aproximadament" 82 procediments penals que es troben actualment en tramitació. Aquestes causes es reparteixen entre el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i jutjats i tribunals de Catalunya.
No obstant això, va matisar que és possible que no es pugui aplicar l'amnistia en els 82 procediments perquè hi ha causes amb delictes que no s'inclouen en la llei --com per exemple, delictes d'odi-- en conjunt amb altres que sí que es contemplen en el text legal.
Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Suprem ha rebutjat amnistiar la malversació al procés i ha assenyalat que, tot i que veu amnistiable la desobediència, té dubtes sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia.
Així, l'alt tribunal ha preguntat a les acusacions i defenses del procediment si veuen pertinent plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional perquè es pronunciï sobre la previsió de la llei d'amnistia d'exonerar el delicte de desobediència atribuït als encausats del procés.
