Publicat 28/07/2024 11:29

Almenys el 20% dels encausats del procés han estat amnistiats des de l'entrada en vigor de la llei fa un mes i mig

Archivo - Manifestació convocada per Tsunami Democràtic el desembre del 2019
David Zorrakino - Europa Press - Archivo

Se n'han beneficiat els exconsellers Francesc Homs i Miquel Buch, una trentena de manifestants i 46 policies

MADRID, 28 jul. (EUROPA PRESS) -

El nombre de persones que han estat beneficiades per l'amnistia al procés ascendeix almenys a 98, entre condemnats que han estat exonerats i absolts i als que se'ls han cancel·lat els antecedents --inclosos els policials-- des que la norma va entrar en vigor el 10 de juny. Això es tradueix en què, en el primer mes i mig de vida de la llei, el 20% dels encausats han estat amnistiats, ja que la Fiscalia General calcula uns 486 possibles beneficiats.

Totes les amnisties concedides fins ara han estat acordades als tribunals i jutjats amb seu a Catalunya. N'han sortit beneficiades persones encausades per delictes de malversació, prevaricació, desobediència, desordres públics, pertinença a grup criminal, tinència d'artefactes explosius, delictes contra la seguretat vial, atemptat contra l'autoritat, delictes contra la integritat moral i lesions.

Aquesta setmana, un jutjat de Solsona (Lleida) ha amnistiat quatre membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que l'agost del 2023 van intentar boicotejar sense èxit la Volta Ciclista a Espanya.

Dies abans, el jutjat d'instrucció 18 de Barcelona havia amnistiat la malversació que se li atribuïa a l'exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs i a l'exsecretari d'exteriors Senén Florensa. La jutgessa va entendre que les despeses que investigava relatives al 2012 "no van motivar enriquiment o benefici personal, sinó que es van destinar a sufragar viatges i activitats de tercers, vinculades a la promoció de la independència de Catalunya" i que, per tant, era actes amnistiables.

Aquests casos se sumen als 92 registrats en setmanes anteriors. Els primers van ser l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i l'escorta de l'expresident Carles Puigdemont, Lluís Escolà.

L'exconseller havia estat condemnat per malversació a quatre anys i mig de presó per designar el mosso d'Esquadra Lluís Escolà --condemnat a quatre anys pel mateix delicte-- com a càrrec de confiança perquè escortés l'expresident Puigdemont a l'estranger quan va fugir després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

UNA EXALCALDESSA I 46 POLICIES

En la llista de beneficiats també hi figura l'exalcaldessa de Figueres (Girona), que va ser processada com a presumpta autora d'un delicte de desobediència i es trobava a l'espera de judici per la seva participació en la preparació del referèndum independentista de l'1-O.

Així mateix, consta el cas d'un exsecretari de l'Ajuntament d'Hostalric (Girona), que va ser condemnat per un delicte de prevaricació a la pena de 9 anys d'inhabilitació especial per a ocupació de càrrec públic per "exagerar" l'actuació d'un grup de persones que van anar al poble per retirar llaços grocs i pancartes en suport al procés independentista.

També han resultat amnistiats 46 agents de la Policia Nacional que estaven sent investigats per les càrregues de l'1-O a col·legis electorals de Barcelona. El jutge va considerar que l'amnistia havia de ser aplicada en aquest cas perquè "les actuacions investigades van ser d'escassa durada individual" i van estar "emmarcades en un objectiu policial definit" que no es va perllongar en el temps "més enllà de la mateixa maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals".

L'Audiència de Barcelona, per la seva banda, ha amnistiat quatre membres dels Mossos d'Esquadra acusats de delictes contra la integritat moral i lesions.

MANIFESTANTS AMNISTIATS

L'amnistia també ha afectat una trentena de manifestants durant les últimes setmanes. Uns havien estat condemnats per un delicte d'atemptat contra l'autoritat durant les protestes de l'1 d'octubre del 2020 a Barcelona; altres per les manifestacions a Catalunya entre el 2018 i el 2019 a favor del procés.

El TSJ català també ha amnistiat una persona que havia estat condemnada per un delicte de tinència d'artefactes explosius després que el desembre del 2018 els Mossos d'Esquadra li van requisar la motxilla en una manifestació.

L'home portava, entre altres qüestions, una ampolla de plàstic amb un líquid "molt corrosiu que produeix cremades en contacte amb la pell, per ingestió o per inhalació dels seus vapors" embolicada amb cinta d'embalar amb la inscripció de "Puta Espanya". El tribunal ha amnistiat també dues persones més que van ser absoltes en el mateix procediment.

FISCALIA CALCULA GAIREBÉ 500 BENEFICIATS

La Fiscalia General de l'Estat calcula que 486 persones es podrien beneficiar de la norma. Segons va informar el Ministeri Públic, la llei afectaria "aproximadament" 82 procediments penals que es troben actualment en tramitació. Aquestes causes es reparteixen entre el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i jutjats i tribunals de Catalunya.

No obstant això, va matisar que és possible que no es pugui aplicar l'amnistia en els 82 procediments perquè hi ha causes amb delictes que no s'inclouen en la llei --com per exemple, delictes d'odi-- en conjunt amb uns altres que sí es contemplen en el text legal.

Fins ara, diversos tribunals han acordat esperar a aplicar l'amnistia davant els dubtes que tenen sobre la legalitat de la llei. El Tribunal Suprem ja ha consultat el Tribunal Constitucional per l'amnistia als desordres públics del procés en considerar que vulnera el dret a la igualtat i el principi de seguretat jurídica.

A banda, l'alt tribunal ha plantejat a les acusacions i defenses la possibilitat de consultar el Tribunal Constitucional sobre la redacció de la norma pel que fa als delictes de desobediència. Està pendent que resolgui què farà.

Per la seva banda, l'Audiència Nacional i el TSJ de Catalunya han considerat preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per l'aplicabilitat de la llei als delictes de terrorisme, desobediència, prevaricació i malversació. Ja el passat 1 de juliol el Suprem va rebutjar aplicar l'amnistia al delicte de malversació.