MADRID, 3 juny (EUROPA PRESS) -
Els quatre fiscals que porten l'acusació en la causa del procés independentista al Tribunal Suprem exposaran aquest dimarts 4 de juny el seu informe de conclusions definitives, en el qual apuntaran les proves que al seu parer són claus per acreditar que va haver-hi una "situació clarament insurreccional" i una instrumentació de la violncia que justifica les condemnes que solliciten pels dotze acusats.
En el seu escrit definitiu, lliurat la setmana passada, la Fiscalia ja avana que pot provar-se que aquesta situació d'insurrecció comprn el període que va entre el 20 de setembre del 2017 --amb la protestes contra els escorcolls en organismes de la Generalitat que va ordenar un jutge de Barcelona per avortar els preparatius del referndum-- i la jornada del 27 d'octubre, data de la Declaració Unilateral d'Independncia (DUI).
Als aproximadament 80 incidents amb enfrontaments i hostilitats contra la Policia i Gurdia Civil que es van produir als diferents centres de votació en la jornada del referndum de l'1 d'octubre, el Ministeri Públic afegeix en el seu escrit definitiu d'acusació 47 actes més d'assetjament a diverses casernes de la Gurdia Civil, 23 actes similars a comissaries de Policia i edificis públics de l'Estat, 11 a allotjaments i hotels de funcionaris policials, 47 atacs a seus del PSC, i els greus incidents que es van produir els dies 19 i 20 de setembre, segons resa el document de conclusions definitives ja presentat davant la Sala que s'exposar aquests dimarts.
Els arguments que acrediten aquesta violncia pivotaran sobre tota l'exposició, que s'estendr durant unes cinc hores i en la qual participaran els quatre fiscals del cas, Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Es repartiran els arguments per blocs de fets acreditats i delictes i també per acusats, han assenyalat a Europa Press fonts fiscals.
La Fiscalia demana a més l'aplicació de l'article 36.2 del Codi Penal, que estableix que quan la durada de la pena de presó imposada és superior a cinc anys el tribunal pot ordenar que l'accés dels condemnats al tercer grau penitenciari no s'efectu fins al compliment de la meitat de la pena imposada.
Així, i segons l'escrit definitiu, es demana per a Junqueras 25 anys de presó per un delicte de rebellió agreujada per malversació de cabals públics en considerar-lo cap o promotor del procés independentista. Les següents penes més altes que sollicita el Ministeri Públic són per a tres dirigents independentistes més: l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Snchez i el líder d'mnium Cultural, Jordi Cuixart, tots ells també en presó provisional.
Per a cadascun d'ells, els fiscals del procés independentista demanen en el seu escrit 17 anys de presó i 17 més d'inhabilitació absoluta, perqu també consideren a Forcadell, Snchez i Cuixart promotors o caps del procés independentista.
Pel que fa als exconsellers que també estan en presó provisional, aix és, Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidncia), Raül Romeva (Exteriors), Dolors Bassa (Treball) i Josep Rull (Territori i Sostenibilitat), la Fiscalia també els acusa de rebellió, per en el seu cas agreujada per malversació, i reclamava inicialment per a cadascun 16 anys de presó i 16 més d'inhabilitació absoluta.
En un altre nivell, el Ministeri Públic situa tres antics integrants del Govern de Carles Puigdemont que segons el seu escrit inicial no van cometre rebellió, per sí un delicte de malversació i un altre continuat de desobedincia greu, aquest últim per incomplir les resolucions del Tribunal Constitucional declarant la illegalitat del procés d'independncia. Així, Meritxell Borrs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa) s'enfronten provisionalment a set anys de presó i 16 més d'inhabilitació absoluta.
Després d'escoltar els acusats, els 422 testimonis, els experts de set proves pericials i visionar més d'un centenar de vídeos, la Fiscalia ha incls en les seves conclusions definitives una redacció més completa i rica en detalls en relació amb Unipost, el "full de ruta" de l'ANC i la reunió que els comandaments dels Mossos d'Esquadra van convocar amb Puigdemont, Junqueras i Forn per manifestar-los la seva preocupació per la celebració del referndum de l'1-O.
Pel que fa a aquesta reunió, la Fiscalia dona total credibilitat a les declaracions que durant el judici han prestat els qui durant la tardor del 2017 exercien de comandaments dels Mossos d'Esquadra, incls el major Josep Lluís Trapero, qui també est acusat de rebellió i a l'Audincia Nacional s'enfronta a 11 anys de presó.
Els fiscals de la causa del procés independentista expliquen en el seu relat de fets que el major Trapero i els comissaris Ferrán López i Joan Carles Molinero ja van fer el seu advertiment a Puigdemont i Forn el 26 de setembre, per dos dies després els mateixos comandaments policials, als quals es van sumar Emili Quevedo i Manel Castellví, "van demanar una nova reunió".
El Ministeri Públic considera provat que en aquesta nova trobada els caps dels Mossos van avisar de l'"enorme mobilització de persones que es produiria (fins a dos milions)" i que era "altament probable que es produssin situacions violentes en enfrontar-se amb les forces policials encarregades de complir el mandat judicial" d'impedir el referndum.
ADVOCACIA I VOX
Després de la Fiscalia, previsiblement en la sessió de la tarda, ser el torn de l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane, qui en l'última sessió del judici va elevar la seva petició de pena de 12 anys de presó per sedició i malversació de fons públics per a Junqueras i va mantenir igualment la seva petició inicial de condemnes per als altres vuit processats en el judici que se celebra al Tribunal Suprem que es troben a la presó.
Els Serveis Jurídics de l'Estat insistiran igualment en les penes de presó pels tres exconsellers del Govern de Puigdemont encausats per desobedincia i malversació que actualment es troben en llibertat. Aquesta acusació descarta la rebellió en favor d'un delicte de sedició, que si es té en compte pel tribunal rebaixaria notablement les possibles penes de presó pel que fa al Ministeri Públic.
L'Advocacia demana 12 anys de presó per a Junqueras per sedició i malversació; penes d'entre 11 anys i mig per a Forn, Rull, Turull, Bassa i Romeva; deu anys per a Forcadell; i vuit anys per als líders socials Snchez (ANC) i Cuixart (mnium Cultural), tots ells per un delicte de sedició en un gest en el qual es va desmarcar radicalment de la Fiscalia.
L'última acusació a parlar ser la popular, exercida per Vox, que demana 74 anys de presó per a Junqueras per presumptes delictes de rebellió, pertinena a organització criminal i malversació de cabals públics en la seva participació en el procés independentista, i penes notablement més altes que la Fiscalia i l'Advocacia també per a la resta d'encausats.
Després del prop de mig centenar de sessions Vox ha variat les seves conclusions respecte de Vila --l'únic conseller de Puigdemont que no va signar la Declaració Unilateral d'Independncia (DUI) del 27 d'octubre del 2017--. En lloc d'organització criminal i malversació, l'advocat de Vox Pedro Fernández ha sollicitat la imposició d'una condemna per desobedincia, la qual cosa només comporta pena de multa.
