Publicat 09/11/2023 11:50

lex Goñi, primer president de Pimec a la ciutat de Barcelona

Archivo - El president de Pimec a la ciutat de Barcelona, lex Goñi, i el president de Pimec, Antoni Cañete
EUROPA PRESS - Archivo

Antoni Torres assumir el crrec de president de PimeComer

BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -

Pimec ha nomenat el vicepresident de Pimec i fins ara president de PimeComer, lex Goñi, com a president a la ciutat de Barcelona per "reforar" la seva presncia a la capital catalana, crrec que no existia fins ara.

Així ho ha explicat aquest dijous el president de Pimec, Antoni Cañete, en una trobada amb els mitjans per anunciar canvis interns "d'acord amb l'evolució de l'entitat i per fer front als reptes actuals i futurs".

En la trobada també hi han participat altres membres del consell executiu de Pimec com el ja esmentat lex Goñi; el secretari general, Josep Ginesta; el vocal del comit executiu, Antoni Torres, i la directora de PimeComer, Pilar Mínguez.

Es tracta d'un crrec que no existia a Barcelona, per sí en altres ciutats de Catalunya, i que s'ha creat perqu formi part d'un futur Consell del Dileg Social de Barcelona que l'Ajuntament va anunciar al setembre.

Cañete ha detallat que ser un crrec amb funcions representatives i que va en la línia d'altres nomenaments que es van anunciar a finals d'octubre, com el de Ferran Bel com a representant de la patronal a Madrid.

Goñi ha detallat que les seves tasques seran institucionals i estratgiques i ha celebrat el nomenament, tot i que ha dit que no ser fcil deixar el seu crrec al capdavant de l'rea de comer perqu és "un home de comer".

Cañete i Goñi han coincidit que la creació del Consell del Dileg Social a Barcelona és "positiu" perqu acosta les institucions a la ciutadania.

TORRES, PRESIDENT DE PIMECOMER

En substitució de Goñi, la patronal ha nomenat Antoni Torres com a president de PimeComer, que ja formava part del comit executiu de la patronal i que és president de la Federació d'Associacions de Farmcies de Catalunya (Fefac).

Torres ha explicat que assumeix el crrec com un repte en el qual defensar que el comer local és "sinnim del benestar social i de salut" i que l'activisme associatiu dels establiments és imprescindible.