Les imminents eleccions parlamentries suposaran el final de 16 anys en el poder sense estridncies
MADRID, 19 set. (EUROPA PRESS) -
Quan Angela Merkel va arribar a la Cancelleria d'Alemanya l'any 2005 ja va fer histria, per ser dona i per haver nascut en la desapareguda República Democrtica Alemanya (RDA). Quatre legislatures després, i amb altres moments per a la histria a les seves esquenes, cedir el bastó de comandament després d'unes eleccions que obren una nova era, tant per a Alemanya com per a Europa.
Merkel va néixer a Hamburg l'any 1954. Filla d'un pastor protestant i d'una professora d'angls, es va mudar de nena a Quitzow, a l'Alemanya de l'Est. La seva vocació li va portar inicialment cap a una carrera científica, per una vegada caigut el Mur de Berlín, es va unir a una formació aliada de la Unió Cristiano Demcrata (CDU).
Amb Helmut Kohl com a aliat, va aconseguir en pocs mesos un ascens que li portaria a ser ministra de Dona i Joventut al primer Govern de la nova Alemanya unida, abans de seguir progressant en l'Executiu federal i en la CDU i d'acabar abandonant a qui anés el seu mentor en 1999, arran d'un escndol sobre donacions.
Va arribar així a liderar la CDU, encara que en 2002 no va ser ella qui es va presentar com candidata a canceller pel bloc conservador, sinó el llavors líder de la Unió Social Cristiana (CSU), Edmund Stoiber, que acabaria perdent en l'eleccions enfront del socialdemcrata Gerhard Schroeder.
La gran oportunitat de Merkel va arribar en 2005, amb un triomf electoral que ha donat pas a 16 anys de poder ininterromput, fins que a l'octubre de 2018, després d'uns mals resultats electorals a nivell regional, va anunciar que no es presentaria de nou al lideratge de la CDU i, per extensió, que l'actual seria el seu últim mandat.
Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, un canceller en exercici renunciava a presentar-se a la reelecció, la qual cosa va embarcar a la CDU en una accidentada successió. Inicialment, va prendre la regnes la seva successora natural, Annegret Kramp-Karrenbauer, per l'experiment no va fructificar després d'una controvertida connivncia amb la ultradreta en Turingia.
El partit va emprendre llavors una llarga travessia que ha acabat per portar a Armin Laschet, que va comenar la campanya com a favorit a liderar del Govern i l'acaba sense garanties, amb els sondejos apuntant a un 'sorpasso' del Partit Socialdemcrata (SPD). El declivi de la CDU en les enquestes ha fet que Merkel s'hagi implicat amb missatges contra l'SPD, el seu actual soci de coalició, en aquest tram final de campanya.
EL PERFIL DE MERKEL
La de Merkel ha estat una carrera sense estrindncies, marcada per un perfil seriós i centrista que la canceller ha mantingut inamovible mentre al seu al voltant comenaven a sorgir líders populistes o que cercaven una imatge més amable cap als ciutadans. Conservadora, per no tant com calia esperar-se en certs mbits.
Sí ho va anar en l'econmic en un moment clau. Ser recordada a nivell europeu per ser la principal promotora de l'austeritat en la recuperació de la crisi financera de 2008, encara que també per la seva ferma defensa de l'euro, amb una frase especialment clebre: "Si l'euro fracassa, Europa fracassa".
En temes socials, figura entre els seus principals avals la política de portes obertes que va adoptar en 2015 durant la crisi de migrants i refugiats a Europa, així com per haver assumit la necessitat de combatre el canvi climtic amb polítiques públiques.
La pandmia ha marcat, no obstant, el seu últim any i mig, amb una muntanya russa de popularitat i crítiques que ha avanat al mateix ritme en qu ho feien els contagis i les restriccions. Al mar de 2021 es va veure obligada a fer marxa enrere al conegut com a 'fre d'emergncia' per contenir el virus després de dies de caos i improvisació.
Els analistes diuen d'ella que la seva gran habilitat política és saber llegir el sentir ciutad per sobre de consideracions polítiques i mirar a llarg termini. De fet, la seva política d'acolliment a migrants va derivar en un ascens indit d'Alternativa per a Alemanya (AfD), que no obstant ara pateix una tendncia a la baixa en intenció de vot.
Merkel ha conviscut amb quatre presidents dels Estats Units i caps d'Estat de Frana; aquest últim, un país amb el qual ha teixit aliances al marge d'ideologies a la recerca d'una visió --i una defensa-- comuna de la Unió Europea. Solament el rus Vladimir Putin li ha seguit el ritme i precisament ha estat amb ell amb qui Merkel ha viscut els principals alts i baixos a Europa.
SENSE ESTRIDNCIES
Potser pel seu adél prolongat --fa gairebé dos anys que va anunciar que s'anava-- o per la seva particular personalitat, Merkel s'est anant de la primera línia sense estridncies, tot i que la premsa alemanya ha dedicat successius titulars a les 'últimes vegades' de la canceller al llarg d'aquests últims mesos.
El 7 de setembre va comparixer per última vegada en el Bundestag, la Cambra baixa del Parlament alemany, i encara li quedaran unes quantes comiats més. No en va, seguir sent canceller en funcions fins que es formi un nou Govern i cal recordar que, després de les eleccions de 2017, van ser necessaris sis mesos per consensuar una majoria.
I després, qu? El nom de Merkel ha sonat en els últims anys per prcticament tots els llocs de rellevncia a Europa, per el seu potencial polític complica que cerqui acomodament en un nou crrec de primer nivell, com a presidenta d'Alemanya o del Consell Europeu.
Preguntada sobre el seu futur en la seva última roda de premsa, es va limitar a declarar: "Sabré qu fer amb el meu temps".
