Mateo Lanzuela - Europa Press
Descarta que l'augment de les arribades de pasteres a les illes Canries estigui relacionat amb el regne alauí
MADRID, 3 set. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació en funcions, José Manuel Albares, ha tret pit de l'"xit" que est suposant el 'full de ruta' pactat entre Espanya i el Marroc i ha assegurat que "continuar", tot i que no ha aportat detalls sobre el procés d'obertura de la duana de Ceuta i Melilla.
"Un full de ruta suposa un procés, un compromís a llarg termini entre tots dos pasos", ha incidit Albares en una entrevista amb Europa Press, en ser preguntat si s'estava complint el calendari pactat per a l'obertura de la nova duana a Ceuta i la reobertura de la de Melilla, ats que només s'han dut a terme tres operacions de prova entre el febrer i el maig passats.
Sense aclarir si l'avanament electoral i l'imps en la formació de Govern central a Espanya han trastocat el calendari previst i si cal esperar prximament noves expedicions comercials, el ministre ha valorat els bons resultats que la nova relació iniciada amb el Marroc el mar del 2022 arran del suport al pla d'autonomia marroquina pel Shara est generant.
Així, ha posat en relleu el descens de les arribades d'immigrants per aquesta ruta en comparació amb Itlia o Grcia, "les xifres de comer que no paren de créixer mes a mes de manera exponencial" o "l'extraordinria cooperació en la lluita contra el terrorisme". "Tot aix, el que ens demostra, és que aquest full de ruta ha estat un encert i est sent un xit i continuar", ha afirmat.
EL MARROC NO TÉ A VEURE AMB EL REPUNT A LES ILLES CANRIES
Preguntat pel repunt d'arribades de pasteres en les últimes setmanes a les illes Canries, si bé ha adms no conixer-ne les últimes dades actualitzades, el ministre ha defensat que "no té res a veure amb el Marroc, sinó amb una inestabilitat que es troba de manera més mplia a la franja del Sahel i per tant prové d'aquestes costes".
Amb tot, ha subratllat que "el segellat absolut, l'arribada de zero immigrants irregulars, no és possible", per si es compara l'augment de les arribades en un 305% en el cas d'Itlia i d'un 95% en el cas de Grcia, "un veu que Espanya té molt bons socis i molt bon partenariat amb l'frica Occidental, també".
Quant a la incipient inestabilitat al Senegal, país d'origen d'un bon nombre de les pasteres que arriben a les illes Canries o estan sent interceptades durant les últimes setmanes, Albares ha adms que és "un soci estratgic per a Espanya" situat en una "zona complicada" com és el Sahel i el golf de Guinea. "El que hem de fer és donar suport al Senegal perqu mantingui aquesta estabilitat i aquesta democrcia", ha considerat.
RELACIÓ AMB ALGRIA
Pel que fa a Algria, el seu ministre d'Exteriors va dir aquesta setmana que la relació continua "estancada", mentre que Albares eludeix aclarir si hi ha algun tipus de contacte per superar la crisi i s'aferra al fet que "Espanya vol tenir una relació amb Algria exactament igual que amb la resta dels seus vens i amb la resta dels pasos del món rab, basada en l'amistat".
Albares va participar aquest dijous a Toledo en la reunió informal de ministres d'Exteriors de la UE, en la qual el Sahel, i en particular la situació al Níger després del cop d'estat de finals de juliol, va ser un dels temes centrals de l'agenda.
Respecte a aquesta qüestió, ha incidit que el Govern legítim del Níger --el president del qual Mohamed Bazoum continua retingut pels colpistes-- ha encomanat a la Comunitat Econmica d'Estats d'frica Occidental (CEDEAO) buscar solucions, d'aquí el suport d'Espanya i dels Vint-i-set als esforos d'aquesta organització.
INTERVENCIÓ MILITAR AL NÍGER
Segons el ministre, que va tenir ocasió de parlar a Toledo tant amb el president de la Comissió de la CEDEAO com amb el ministre d'Exteriors del Níger, l'organització regional vol "esgotar" la via diplomtica abans d'optar per la invasió militar, amb la qual ja ha amenaat a la junta colpista.
"Quan plantegin altres solucions, estem, per descomptat, oberts a estudiar-les si se'ns sollicita ajuda a la UE", ha asseverat, després de ser preguntat si la UE, inclosa Espanya, donaria suport a una intervenció militar que el ministre d'Exteriors itali, Antonio Tajani, ja ha augurat que seria "un desastre" i provocaria una allau de refugiats.
Albares s'ha mostrat d'acord amb el cap de la diplomcia europea, Josep Borrell, que ha plantejat la necessitat d'una revisió a fons de la política de la UE cap a frica. "Sempre cal reflexionar, sempre cal intentar extreure llions del que passa, de per qu passa", ha coincidit.
No obstant aix, al seu parer, els objectius que ha mantingut tant la UE com els estats membre, entre els quals Espanya, de manera bilateral, de donar suport a la democrcia, el desenvolupament, la prosperitat i als governs legítims i democrticament electes "són els correctes". "Aix no ha de variar", ha puntualitzat.
L'altre assumpte abordat pels ministres a Toledo va ser Ucrana, de qui el ministre d'Exteriors, Dmitró Kuleba, va estar present i va aprofitar per demanar a Espanya més tancs, més vehicles blindats i més sistemes antiaeris. Albares ha assegurat que el Govern central analitzar les peticions "en la mesura de les nostres possibilitats, per descomptat, com ho hem fet sempre conjuntament amb els nostres socis europeus".
