Ricardo Rubio - Europa Press
L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (BARCELONA), 17 (EUROPA PRESS)
El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha considerat "una bona notícia" la disposició d'Iran a reobrir l'estret d'Ormuz però ha incidit que perquè l'obertura sigui total ha de ser "per part de tots", després que el president nord-americà, Donald Trump, hagi dit que Estats Units mantindrà el seu bloqueig naval.
En declaracions a la premsa abans de participar en una de les taules rodones de la 'Global Progressive Mobilisation', en el recinte Gran Via de Fira de Barcelona, a L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), el ministre ha comentat que "és una bona notícia" el que Iran hagi mostrat la seva "disponibilitat a obrir l'estret d'Ormuz", que manté bloquejat en resposta a l'ofensiva llançada per Estats Units i Israel contra el règim dels ayatolás el passat 28 de febrer.
No obstant això, ha reconegut que "encara queden molts interrogants" i per això ha apel·lat a la "prudència", atès que "es manté el bloqueig naval per part d'Estats Units".
Albares, que ha reconegut que no disposa de més informació que l'oferta per la premsa, ha incidit que no es tracta de "una obertura total, lliure i segura de l'estret d'Ormuz". "L'obertura ha de ser per part de tots, inclòs d'Iran, lliure i segura" i tampoc pot haver-hi, ha afegit, "cap tipus de càrrec, de cànon".
Així doncs, ha resumit, es tracta de "un pas avanci, un bon gest, però encara queda molta incertesa per poder estar segurs que aquesta és l'obertura de l'estret d'Ormuz que Espanya ve demanant".
El ministre ha reaccionat així després que Iran hagi anunciat que va a procedir a reobrir l'estret mentre duri l'alto-el-foc aconseguit amb Estats Units, si ben a continuació Trump ha informat que Washington mantindrà el bloqueig als vaixells iranians que va imposar el cap de setmana passat mentre durin les converses amb Teheran.
REUNIÓ DE PARÍS SOBRE ORMUZ
D'altra banda, Albares ha participat aquest divendres en representació del Govern espanyol en la reunió convocada pel president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, i en la qual han participat mig centenar de països, si ben Exteriors no ha informat de la posició defensat per Espanya.
Al final de la cita, Macron ha anunciat l'engegada d'una missió naval amb caràcter "neutral", "clarament diferent d'una missió bel·ligerant", que "acompanyi i protegeixi" als bucs mercants que transitin pel golf Pèrsic.
Per la seva banda, Starmer ha indicat que serà una missió "multinacional" liderada per Londres i París amb l'objectiu de "protegir la llibertat de navegació quan les condicions ho permetin". "Serà una missió estrictament pacífica i defensiva, destinada a tranquil·litzar als interessos comercials i recolzar les operacions de desminado", ha afegit, convidant a altres països a sumar-se.
El Govern espanyol no va participar en la primera reunió d'aquest grup de països capitanejat per França i Regne Unit perquè, segons va dir llavors Albares, no volia estar "en cap reunió en la qual es pugui debatre qualsevol tipus d'intervenció, de força o de seguretat que pugui escalar" la guerra a Orient Pròxim.
Fonts governamentals van explicar aquest dijous que si Espanya no s'havia sumat fins ara als esforços de Macron i Starmer per buscar una solució al bloqueig d'Ormuz, per on passa el 20% del petroli i el gas mundial, era perquè es tenien alguns dubtes respecte a l'enfocament, però ara semblava haver quedat clar que no apostaven per una intervenció militar i, igual que Espanya, apostaven per esperar al fet que conclogués el conflicte.
INTERVENCIÓ EN EL FÒRUM DE BARCELONA
Durant la seva intervenció en la taula rodona sota el títol 'El xoc de les hipocresies i el futur de l'ordre mundial', Albares ha defensat la "coherència" de la política exterior espanyola que defensa els mateixos principis a Ucraïna, Gaza o Líban: "Dret Internacional, Dret Internacional Humanitari i no acceptar que la guerra pot ser un substitut de la política exterior".
Un cop més, ha insistit que són més els països a tot el món els que segueixen "creient en el Dret Internacional, la pau i Nacions Unides que els qui creuen en la guerra" encara que aquests "siguin fortes i semblin tenir la davantera". "Però no la tenen, estan aïllats i nosaltres som la majoria", ha esgrimit.
Albares també ha advertit que els mateixos que rebutgen el Dret Internacional i l'ordre mundial basat en regles rebutgen el projecte europeu a nivell regional i la democràcia a nivell nacional perquè volen veure's alliberat de "tot el que pugui ser considerat una llei, un estat, una estructura amb regles predictibles per assegurar-se que preval la llei del més fort, la llei de la jungla".
"Si ets l'Estat més fort, agafes el que vulguis d'altres Estats. Si ets més ric que qualsevol un altre, pot agafar el que vulguis", ha afegit, denunciant la confluència entre determinades forces i els oligarques i advertint que "aquest és el veritable perill i el que fa que les coses siguin molt més complicades".