Actualitzat 15/08/2014 17:06

Alaya destaca que l'Administració andalusa va reafirmar el sistema dels ERO malgrat la seva "arbitrarietat"

Mercedes Alaya
EUROPA PRESS

Al·ludeix a la concessió de les subvencions a persones i empreses pròximes a sindicats, càrrecs de la Junta i del PSOE andalús

SEVILLA, 15 ago. (EUROPA PRESS) -

La titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, destaca que l'Administració andalusa, en lloc de desestimar el sistema dels ERO "per absència de procediment o per la seva arbitrarietat i per les conseqüències que podia generar el dèficit produït", va optar per una "reacció de reafirmació" mantenint-lo fins al final de la dècada.

Així se subratlla en l'exposició raonada que la jutgessa ha enviat al Tribunal Suprem, al qual podria correspondre la competència per a la instrucció de la causa on apareixen fins a nou aforats --dos expresidents andalusos, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, i set exconsellers--.

A l'exposició, consultada per Europa Press, Alaya remarca que les xifres de dèficit van seguir en ascens marcant les cotes més altes durant els anys 2004 i 2005 i baixant a partir de l'esmentat exercici però "mantenint-se en xifres molt importants".

La magistrada, que xifra en 855 milions d'euros la "il·legal aplicació de fons públics", subratlla que "indiciàriament" es realitzava el procés de concessió de subvencions a través d'una partida pressupostària "clarament inadequada", mentre que "legalment així ho era", ja que nombroses ordres i lleis emanades del propi Parlament andalús "havien definit l'estricta finalitat de les transferències de finançament".

XARXA DELS CLIENTS

Parla així Alaya d'"una autèntica subversió de l'ordenament jurídic", que feia que les ajudes, en gran part dels casos, acabessin --en el que la jutgessa arriba a qualificar de "xarxa dels clients" en alguns casos concrets-- en mans de persones i empreses que, "per un motiu o un altre, eren pròximes a l'entorn dels sindicats, de càrrecs de la Junta d'Andalusia o del PSOE andalús, teixint-se a més un selecte cercle d'influències que passava pels sindicats, agències o mediadors d'assegurances i despatxos d'advocats, que propiciaven habitualment la concessió de tals ajudes, obtenint importants beneficis econòmics per la seva gestió".

Sobre aquesta qüestió, remarca la titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, a l'apartat d'ajudes individuals a persones físiques, que les mateixes estaven basades en les relacions personals, "al marge de qualsevol criteri legal o igualitari, per ser els beneficiaris amics, parents, companys de partit o sindicat, càrrecs polítics o fins i tot per ser coneguts del mateix poble", tessitura en la qual destaca el paper jugat per l'exdirector general d'Ocupació Francisco Javier Guerrero, amb un paper "molt destacat" del 'aconseguidor' Juan Lanzas.

Respecte a les responsabilitats polítiques, Alaya, que en la seva exposició realitza un recorregut pels mandats dels diferents titulars andalusos d'Ocupació, així com de la situació concreta de les empreses investigades, afirma que "no es tracta que els consellers d'Hisenda, Innovació o el president de la Junta coneguessin el sistema posat en marxa per la Conselleria d'Ocupació, és que van participar la major part d'ells en la seva instauració i tots ells en el seu manteniment".

DECISIÓ "MARCADAMENT POLÍTICA"

D'aquí, segons la magistrada, la presumpta responsabilitat, al marge dels ja esmentats Chaves i Griñán, de José Antonio Viera, Francisco Vallejo, Gaspar Zarrías, Carmen Martínez Aguayo i Antonio Ávila, així com de la resta de responsables de les esmentades Conselleries no aforats.

De Viera, la jutgessa arriba a afirmar que el seu mandat a Ocupació es caracteritzaria per "una gran discrecionalitat" en matèria de concessió d'ajudes, "disposant ell i els que el van seguir dels fons públics en benefici de tercers, de manera absolutament libèrrima". Tant ell com el seu successor, Antonio Fernández, i el seu equip "deliberadament van voler ometre tot el procediment legalment aplicable i tots els controls de la Intervenció, per disposar dels fons públics a favor dels tercers per ells determinats o elegits".

Alaya, així, infereix que la decisió, abraçant diverses legislatures, és una decisió "marcadament política", doncs "és impensable que un conseller per sí mateix decideixi incomplir la competència exclusiva de l'Estat i, per tant, la Constitució i l'Estatut d'Autonomia".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés