Agro

Investigadors espanyols revelen el procés de domesticació de l'ovella

Actualitzat 23/04/2009 20:36:39 CET

MADRID, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -

Un equip internacional de científics de 20 països en el qual participen Félix Goyache, del Servei Regional de Recerca i Desenvolupament Agroalimentari d'Astúries (SERIDA) i Juan José Arranz, de la Universitat de Lleó, revela aquesta setmana a la revista 'Science' les claus del procés de domesticació de l'ovella. Segons els seus autors l'estudi és de gran rellevància ja que uneix disciplines aparentment allunyades com la virologia, la genètica, l'evolució, la història i l'arqueologia.

Els científics han examinat la presència d'un grup de 6 retrovirus endògens al genoma de 1.362 ovelles pertanyents a 133 races diferents d'ovelles domestiques d'Europa, l'Àsia i Àfrica i els seus parents salvatges més pròxims. Els retrovirus són una família de virus que actuen inserint el seu genoma a l'ADN propi de la cèl·lula a infectar.

Segons ha explicat Félix Goyache a Europa Press, quan infecten una cèl·lula germinal, aquests retrovirus es transmeten de pares a fills indefinidament, de manera que es poden utilitzar per traçar la història d'una espècie animal. El treball demostra l'ús eficaç d'aquests virus endògens, una espècie de fòssils genètics, com una nova classe de marcadors per revelar la història de les espècies domesticades.

Els investigadors, dirigits per Massimo Palmarini i Bernardo Chessa des de la Universitat de Glasgow al Regne Unit, van descobrir que les ovelles van dispersar les seves característiques morfològiques al llarg d'Euràsia i Àfrica mitjançant episodis migratoris independents fa entre 10.000 i 6.000 anys. El treball mostra que un episodi de migració des del sud-Oest d'Àsia d'ovelles amb característiques útils per als humans va donar forma a la gran majoria de les espècies de l'actualitat.

Segons afegeix Goyache, l'estudi confirma genèticament hipòtesis arqueològiques prèvies: les ovelles productores de llana o llet serien el resultat d'una segona domesticació de l'espècie, que inicialment hauria estat domesticada en el Neolític per a l'aprofitament de la seva carn. D'aquesta segona onada de migració es derivarien la gran majoria de les ovelles d'avui dia.

A més, el treball identifica les races d'ovelles primitives i les distingeix de les més modernes i millorades. Els autors assenyalen que alguns dels llinatges més antics encara es mantenen intactes actualment, entre ells els de les ovelles 'mouflon', 'orkney', 'soay' i la nòrdica de cua curta, tot i que es troben majoritàriament confinats en els límits geogràfics del nord-oest d'Europa.

Les races ovines primitives haurien sobreviscut a la segona migració, des de l'Orient Mitjà, d'ovelles millorades tornant-se novament salvatges o semisalvatges, com el cas del mufló mediterrani o l'ovella soay, en illes sense predadors o ocupant àrees que serien menys influïdes pels intercanvis comercials. L'estudi serveix a més per inferir les rutes de migració de l'espècie.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2017 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.

Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar la seva navegació i oferir-li un servei més personalitzat i publicitat d’acord amb els seus interessos. Continuar navegant implica l’acceptació de la nostra política de cookies -
Uso de cookies