Els dos primers són les pomeres de Fruits de Ponent i la doble collita anual
BARCELONA, 6 gen. (EUROPA PRESS) -
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep Maria Pelegrí, vol impulsar el sector de la fruita seca com el tercer motor del canal Segarra-Garrigues, una infraestructura de 84,7 quilòmetres de recorregut l'objectiu del qual és la transformació en regadiu de 70.150 hectàrees de la província de Lleida.
En una entrevista d'Europa Press, Pelegrí ha sostingut que la fruita seca "és un sector que està tocat i necessita ajuda", motiu pel qual el Govern ha demanat a Brussel·les que les ajudes acoblades (vinculades a la producció) de la nova política agrària comuna (PAC) ho tinguin en compte.
Ha afegit que la Generalitat ha analitzat "sectors que poden estar en un moment o situació de fragilitat", i ha buscat com poden créixer en el territori i millorar la seva productivitat, per això s'ha apostat per la fruita seca.
D'aquesta manera, es completen tres dels quatre motors del canal Segarra-Garrigues, i el conseller no ha volgut avançar quin és el quart perquè "encara no està definit", si bé ha incidit que a tots ells la innovació és un element clau.
El primer motor són les pomeres, impulsat amb Fruits de Ponent d'Alcarràs, una iniciativa que permet a les explotacions de la zona que decideixin fer la transformació cap a la producció de pomes aprendre el maneig de la plantació i la comercialització del producte.
Alhora, Fruits de Ponent complementa la seva producció actual de préssecs i nectarines, que suposa una concentració d'activitat del juny al setembre, amb la producció de pomes, el que respon a un triple objectiu: feina més equilibrada del seu personal, major rendibilitat de les seves instal·lacions i vendes superiors.
El segon motor és el projecte de doble collita anual per a l'alimentació ramadera, impulsat conjuntament amb la Cooperativa d'Ivars d'Urgell, que incrementa la renda del productor, abarateix el pinso ramader i millora el terreny des del punt de vista medi ambiental.
La Generalitat estén amb aquest motor el concepte de cooperació vertical, que s'articula entre una indústria agroalimentària que necessita un determinat producte i garanteix la seva sortida al mercat, i una explotació agrària del Segarra-Garrigues, que produirà el que realment té demanda assegurada.
20.000 HECTÀREES EL 2017
Actualment hi ha més d'un 70% de l'obra acabada d'aquesta infraestructura, que dóna servei a unes 6.000 i 8.000 hectàrees, i el Govern invertirà 60 milions d'euros a les obres de continuïtat del canal, que permetran posar en reg de 12.137 hectàrees entre el 2013 i el 2017 a Sarroca, Verdú, Castelldans i les Borges Blanques, de manera que el canal arribarà a 20.000 hectàrees de reg.
La llei òmnibus va permetre que tota l'obra no l'hagués de fer la Generalitat, sinó que les comunitats de regants poguessin assumir part d'aquestes actuacions --els treballs que comuniquen els ramals secundaris amb la finca perquè arribi el reg--, fet que suposa dos avantatges: reduir els costos del Govern i agilitar les obres.
El canal Segarra-Garrigues té un cost total del voltant de 1.100 milions d'euros incloent el canal principal, les obres del qual corresponen a l'Estat i que ascendeixen a uns 444 milions; els ramals secundaris, que van a càrrec de la Generalitat; i la connexió amb les finques, uns treballs assumits per les comunitats de regants.
