Pelegrí: "No hi ha previsions que el veto s'escurci, per tant, es mantindrà o allargarà"
BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El Govern busca aliats als països bàltics --Estònia, Letònia i Lituània--, Turquia, el Líban i Dubai perquè els productes carnis catalans i les fruites i verdures puguin accedir a Rússia després del veto a la importació d'aliments frescos europeus que impera des de l'agost passat i que es preveu d'un any de durada.
En una entrevista d'Europa Press, el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, ha explicat que les seves previsions no són que el veto s'escurci.
"El veto tenia una durada d'un any. No hi ha previsions que s'escurci, per tant, o es mantindrà o s'allargarà, i què passarà amb la fruita que habitualment s'exportava a Rússia a començaments de temporada?", ha dit.
"Porto des del 7 d'agost reclamant a Espanya i a la UE que ens diguin com s'afrontarà el començament de la campanya 2015. Les fronteres estan tancades i ningú ha volgut afrontar-ho", ha lamentat Pelegrí.
El conseller ha mostrat la seva preocupació perquè el veto s'allargui --"la meva percepció és que les coses no aniran a millor, sinó a pitjor"--, ja que ha considerat que el debat públic obert sobre el gas i el petroli li impedeixen entreveure una solució positiva en els pròxims temps.
El Govern estima que el sector carni català ha patit pèrdues d'entre 70 i 80 milions d'euros pel veto rus, als quals se sumen uns 120 milions del sector de la fruita, si bé la xifra total de pèrdues per als dos sectors a Catalunya és difícil de calcular perquè a aquests números cal afegir l'exportació que la comunitat realitza a altres països, com Alemanya i Holanda, que reexpedeixen la producció catalana a Rússia, una producció que amb el tancament de fronteres ara recula.
Actualment, Catalunya ha esgotat les 17.500 tones de retirada de fruita atorgades per la UE per intentar estabilitzar el mercat, si bé aquesta mesura ha estat insuficient i per aquesta raó el Govern està a la recerca de nous mercats: "Hem de posar canals a disposició del sector".
CRISI DE PURINS
Després del tancament de les plantes de tractament de purins amb cogeneració per la reducció d'un 40% de les primes marcada pel Govern, al voltant de 440 granges catalanes de porcí s'han vist obligades a buscar alternatives.
El Govern ha obert una línia d'ajudes amb els 3,37 milions d'euros aportats per l'Estat per solucionar aquesta crisi, i ha impulsat un nou model basat en un canvi de dieta per reduir els nivells de nitrogen de les dejeccions ramaderes, una alternativa amb la qual ja s'han aconseguit reduccions de fins al 40%.
Les altres dues opcions que completen el model són la instal·lació de separadors per aïllar la part sòlida de la líquida dels purins --el que també permet reduir el nitrogen--, i la construcció de centres de gestió vinculats a les sis plantes de tractament catalanes que van tancar a Lleida i Barcelona.
De les 438 explotacions catalanes que tractaven els purins a les plantes, 128 han solucionat el problema amb el canvi de dieta i altres 173 amb els separadors, per la qual cosa només 137 hauran d'optar a la línia d'ajudes de 3,37 milions.
