El mercat mundial d'insecticides mou 9.000 milions de dòlars
BARCELONA, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
Experts en sanitat vegetal han explicat aquest dilluns els principals mètodes en agricultura, fruit de llargs processos d'innovació, recerca i desenvolupament, per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides i obtenir fruites i hortalisses de la màxima qualitat.
En la segona jornada del SmartFruit IPM International Congress, que se celebra fins a aquest dimarts al Palau de Congressos de Barcelona, el professor de Química Orgànica de la Universitat Politècnica de València (UPV) Jaime Primo ha abraçat els semioquímics i les noves tendències.
Ha abordat les feromones i la seva comunicació amb els insectes, un mètode basat en l'atracció que ha defensat per un "impacte mediambiental nul", una baixa toxicitat, no genera residus i no té efectes sobre la fauna auxiliar.
Ha indicat que el mercat mundial d'insecticides mou 9.000 milions de dòlars, i el mercat de les feromones suposa entre un 2% i un 3%, el que es tradueix en uns 250 milions de dòlars, aproximadament.
Ha coincidit amb el seu col·lega i expert en ecosistemes agroforestals, Rafael Laborda, en l'existència d'una "pressió mediambiental molt forta", ja que Laborda ha apuntat que els últims anys han desaparegut més de 4.000 productes fitosanitaris, i ha apostat en una major formació dirigida al pagès perquè la gestió integrada de plagues depèn d'una alta planificació.
TRASLLADAR EL CONEIXEMENT AL CAMP
Ha explicat que existeix satisfacció amb el control químic, tot i que falten experts que traslladin el coneixement de la universitat al camp: "Creiem que el pagès no veu satisfet el seu esforç ni el valor afegit que li proporciona el produir de manera més neta. La societat ens demana la gestió integrada en plagues".
Per la seva banda, el sotsdirector general de Sanitat i Higiene Vegetal i Forestal del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, José María Cobos, ha centrat la seva intervenció en les plagues de quarantena, i ha repassat les directives i mesures d'emergència europees que garanteixen la traçabilitat dels productes.
Pablo Bielza, doctor en enginyeria agrícola i professor a la Universitat Politècnica de Cartagena, ha apostat per l'ús sostenible de plaguicides dins d'una producció integrada, i per l'alternança de plaguicides sense resistència croada.
Alhora, Emilio Gil, del departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha incidit en la importància de les bones pràctiques fitosanitàries, mentre que el professor de la Universitat de Girona (UdG) Emilio Montesinos ha apuntat que el principal problema és definir en el context científic i legal el que s'entén per plaguicides.
INFRAESTRUCTURES AGROECOLÓGIQUES
Finalment, la investigadora de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (Irta) de la Generalitat Georgina Alins ha defensat l'agricultura ecològica com una bona oportunitat per trobar noves solucions als reptes de salut vegetal, i s'ha centrat en les infraestructures agroecológiques.
Aquestes infraestructures proporcionen serveis a l'ecosistema permetent obtenir un increment de la biodiversitat efectiva, i un exemple són les cobertes vegetals, que protegeixen el terra de l'erosió, conserven la fauna auxiliar i permeten el pas de la maquinària després de pluges abundants.
