BARCELONA 27 nov. (EUROPA PRESS) -
Experts mundials han alertat en un article publicat a la revista 'Nature Geoscience' del risc que el fòsfor s'esgoti en un termini d'entre 40 i 400 anys, fet que comprometria la viabilitat dels cultius a escala mundial, ja que aquest mineral s'ha convertit en un "fertilitzant essencial per a la producció" d'aliments.
L'article, que firma l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), adscrit al Csic, Josep Peñuelas, juntament amb un equip d'investigadors internacionals, ha avaluat la qüestió i apunta l'existència del "trilema del fòsfor".
L'esmentat trilema afecta els països productors d'aliments, els consumidors rics i els consumidors més pobres, ja que en aquesta problemàtica qualsevol de les opcions futures --seguir com fins ara, apujar el preu del fòsfor o fer-lo més accessible-- acabarà entrant en conflicte amb els interessos de com a mínim un dels grups, segons ha indicat el Creaf en un comunicat.
Els experts recorden que actualment els països productors tenen acords bilaterals per vendre fòsfor a un preu relativament baix a un grup de països rics que l'utilitzen "en excés" als seus cultius, i de fet calculen que l'Amèrica del Nord, l'oest d'Europa i el sud-est d'Àsia són responsables del 80% del consum mundial d'aquests fertilitzants, tot i que només concentren el 55% dels cultius.
Eliminar aquests acords bilaterals i apujar el preu del fòsfor reduiria el consum i preservaria el recurs a llarg termini, però deixaria fora de joc els països més pobres, que no podrien pagar-lo; mentre que abaratir-lo faria que se n'esgotessin les reserves abans.
Per aquesta raó, els experts proposen en l'article que la gestió d'aquest fertilitzant s'ha de centrar en "reduir-ne l'ús desmesurat" i el desaprofitament que se'n fa als països rics, així com en implementar sistemes de producció eficients amb grans inversions destinades a garantir la seguretat alimentària a llarg termini.
A més, apunten la necessitat de reciclar el fòsfor residual i d'obtenir "estimacions més precises de la quantitat de reserves" que queden al Planeta, així com d'avaluar els beneficis econòmics que podrien aportar les noves tecnologies d'estalvi, segons ha assenyalat Peñuelas.
