MADRID, 6 ago. (EUROPA PRESS) -
Catalunya i Castella i Lleó rebran més de tres milions d'euros cadascuna del Ministeri d'Agricultura per a la gestió a curt termini dels purins, mentre que Múrcia superarà el milió d'euros de transferència amb el mateix objectiu.
Així consta en la memòria d'impacte econòmic que acompanya el decret llei pel qual es concedeixen crèdits extraordinaris i suplements de crèdit en els pressupostos dels ministeris d'Afers Exteriors i Cooperació, de Defensa i d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, que va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat 1 d'agost.
Segons la memòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, els 10 milions d'euros que el Govern espanyol repartirà entre les comunitats autònomes procediran de la baixa de diferents crèdits del Ministeri d'Indústria, per la qual cosa no tindran impacte en el dèficit públic.
Amb els diners es finançarà el transport de purins, amb un valor aproximat de 5,56 euros per metre cúbic, i es diferenciarà entre les explotacions ramaderes situades en zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats, que rebran el 100% del cost, i les de zones no vulnerables, que en rebran el 50%.
Això determina que les partides més grans se'assignin a Catalunya (3,37 milions), Castella i Lleó (3,02 milions), Múrcia (1,45 milions), Castella-la Manxa (868.662 euros), Aragó (833.915 euros), Andalusia (277.972 euros) i Galícia (178.661 euros).
Segons l'executiu, aquesta decisió és merament una mesura a mig termini per dur a terme un "adequat tractament dels purins que eviti la contaminació de les aigües, continentals i litorals, causada pels nitrats d'origen agrari", donant així marge a les comunitats autònomes, que són les competents en la matèria, per buscar i implementar una solució definitiva a la gestió dels purins.
ORIGEN DEL PROBLEMA
Els purins són fems líquids que es generen en la producció de porcí i que constitueix el "principal problema mediambiental" del sector ramader.
La major part d'aquests residus s'utilitza de fertilitzant, però hi ha zones amb alta concentració de producció on es generen excedents, fet que es torna "especialment greu" als territoris declarats vulnerables a la contaminació per nitrats, que tenen límits més estrictes per prevenir i corregir la contaminació de les aigües.
Així, fins ara els purins que no s'usaven com a fem eren tractats en plantes de cogeneració, que es beneficiaven d'un règim retributiu especial amb càrrec al sistema elèctric i, des del 2013, també als Pressupostos.
La trentena de plantes existents tractaven 2,5 milions de metres cúbics de purins, un 4,5% del total, mentre que la resta s'usava de fertilitzant.
Tot i això, amb la Llei Elèctrica del 2013 el Govern espanyol va decidir aplicar el mateix règim retributiu a totes les energies renovables, independentment de la tecnologia, calculant-se els pagaments en funció de la participació en el mercat i una retribució regulada.
L'Executiu, que justifica aquest canvi normatiu pel fet que d'aquesta manera totes les tecnologies de producció elèctrica poden "competir en igualtat" de condicions, calcula que les primes que haguessin rebut les plantes de cogeneració a partir de purins haurien sumat 314 milions d'euros, una xifra que es redueix als 153 milions amb la nova llei, per la qual cosa entre el 2014 i el 2025 comportarà un sobrecost per al sistema de 1.720 milions d'euros.
"Aquesta reducció de les primes ha suposat que la pràctica totalitat de les plantes de tractament de purins amb cogeneració hagin cessat la seva activitat", admet el Govern central, assenyalant que el tancament de les plantes d'assecat ha tingut com a "efecte col·lateral" la necessitat de buscar alternatives per als ramaders.
Per això, el Ministeri d'Agricultura va crear un grup de treball amb el sector i les comunitats autònomes, i es va comprometre a concedir alguna ajuda per a la gestió a curt termini dels purins mentre no s'articuli una solució definitiva de gestió, entre les quals s'estudien el transport a explotacions per a la seva valoració com a fertilitzant, el transport a plantes de tractament amb tecnologies alternatives o les ajudes a la construcció o adequació de sistemes de tractament i gestió tant en les explotacions ramaderes com fora d'elles.
