Al·lega davant el jutge la "sospita raonable" de l'ús de "fons públics" per l'elevada participació de l'Estat en el finançament de Catalunya
MADRID, 16 març (EUROPA PRESS) -
L'Advocacia de l'Estat sospita que la Generalitat va usar part dels 28.534 milions d'euros del finançament autonòmic de l'any 2017 per finançar el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre.
Així es recull en l'escrit que ha presentat davant el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, al qual ha tingut accés Europa Press, en el qual explica que hi ha una "sospita raonable" que en la preparació i execució de l'1-O van poder emprar-se "fons públics", donat l'elevat percentatge de participació de l'Estat en el finançament de Catalunya.
El citat escrit respon el recurs presentat per l'investigat Josep María Jové, l'autor de l'anomenada 'agenda del procés', contra la personació de l'Advocat General de l'Estat en la causa que investiga la creació d'estructures d'Estat i l'organització del referèndum il·legal.
L'Advocat de l'Estat acompanya el seu informe d'un altre realitzat per la Secretaria d'Estat d'Hisenda, en el qual s'explica com és el sistema de finançament i les quantitats de fons públics que es van destinar a Catalunya el 2017, tant les que s'aporten per part de l'Estat sense que aquestes hagin de ser retornades com les que es transfereixen en forma de préstecs.
En l'escrit en el qual l'Advocacia defensa la seva personació en la causa per entendre que ha pogut haver-hi malversació de fons públics, es recorda un informe de la Guàrdia Civil del passat 21 de novembre, en el qual s'acredita una despesa de gairebé mig milió d'euros en publicitar el referèndum en campanyes com la del registre de catalans en l'exterior.
L'Advocat de l'Estat al·lega que el perjudici causat a l'Estat es deriva del "presumible desviament de fons" sotmesos a control per part de l'Estat, a través dels diferents mecanismes de finançament de la comunitat autònoma catalana.
El representant de l'Estat explica que en l'actual fase sumarial existeix una "sospita raonable" que en la preparació i execució del referèndum il·legal de l'1-O, prohibit pel Tribunal Constitucional, van poder haver-se emprat "fons públics".
INCOMPLIMENT DE LES FINALITATS PER LES QUALS ES VAN ASSIGNAR RECURSOS
En aquest sentit, recalca la condició de "perjudicat per part de l'Estat i diu que aquesta es derivaria del "possible incompliment de les finalitats específiques per les quals s'havien assignat tals recursos per l'Estat; o també per l'incompliment o alteració dels instruments de control establert".
I precisa que l'al·legació que aquests fons s'integren en el patrimoni propi de la comunitat autònoma, com fa Jové en el seu recurs, no és obstacle algun per considerar a l'Administració de l'Estat com a acusació degudament legitimada.
Per donar suport a aquesta afirmació, l'Advocacia acompanya el seu escrit d'un informe signat pel Secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, en el qual s'explica com es finança la citada comunitat autònoma i l'"elevat percentatge de participació de l'Estat" en la mateixa.
En el seu conjunt, Catalunya va rebre el 2017 un total de 28.534 milions d'euros, dels quals 18.717 provenen del sistema de finançament autonòmic; 7.757 milions dels mecanismes addicionals de finançament com és el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i 2.060 milions de quantitats finalistes per crèdits assignats als Pressupostos Generals de l'Estat el 2017, conferències sectorials, convenis i fons comunitaris.
ELEVADA PARTICIPACIÓ DE L'ESTAT EN EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA
Quant als recursos no financers que rep Catalunya i que no té obligació de reemborsar en el futur, aquests procedeixen de: recursos del sistema de finançament autonòmic, que van ascendir l'any passat a 18.717 milions d'euros i que suposen el 78,7 per cent del total dels ingressos no financers del pressupost català i un 60,7 per cent dels ingressos.
A ells se sumen els 2.060 milions de quantitats finalistes que tampoc han de reemborsar-se i que es desglossen de la següent forma: 1.700 milions en subvencions gestionades per la CCAA que procedeixen de crèdits assignats als Pressupostos i de conferències sectorials; 319 milions de convenis de col·laboració els fons de la qual procedeixen dels Pressupostos Generals de l'Estat i 30,4 milions de fons comunitaris que no es deriven dels Pressupost Generals.
Catalunya també va rebre el 2017 altres 7.757 milions d'euros dels mecanismes addicionals de finançament autonòmic a través del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
Es tracta de recursos financers que es deriven d'operacions d'endeutament i que la CCAA sí ha de retornar. Aquests mecanismes van ser creats pel Govern central per assegurar l'accés de les CCAA al finançament en un marc de compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Per això, és l'Administració General de l'Estat la que assumeix el pagament dels venciments de deute corresponents a les autonomies acollides al FLA, subrogant-se en la posició dels seus creditors.
Aquest sistema és voluntari i ha de ser l'autonomia la que demani participar en ell, assumint les condicions imposades pel Govern central en la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics.
A més, el pagament a proveïdors del tram relatiu al finançament del dèficit públic s'ha de destinar exclusivament a serveis públics i ha d'existir un certificat quinzenal de l'Interventor de la comunitat autònoma que els pagaments que es realitzen no contravenen l'ordenament jurídic vigent, és a dir, la fi pel qual estan establerts.
CONTROL DE L'ESTAT COM A GARANT
L'Advocat de l'Estat explica que el sistema de finançament autonòmic es basa en els principis d'autonomia financera i estabilitat pressupostària i és l'Estat qui ocupa la posició de "últim garant" que les administracions públiques compleixen amb les obligacions de la Llei d'Estabilitat Pressupostària.
Per a això, exposa que el Ministeri d'Hisenda ha desenvolupat una sèrie d'instruments de control destinats a garantir que el finançament que té com origen la Hisenda de l'Estat es destina al pagament dels sous i salaris dels empleats públics, la sanitat, l'educació i els serveis socials, com a serveis públics fonamentals.
D'acord amb això, en el seu escrit al Jutjat de Barcelona, l'Advocacia defensa la condició de perjudicat de l'Estat davant la "sospita raonable" que s'hagin incomplit les finalitats específiques per les quals s'havien assignat els recursos de l'Estat i també per l'"incompliment o alteració dels instruments de control establerts".
