Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 21 Mar. (EUROPA PRESS)
Adolfo Suárez, expresident del Govern, està en situació terminal i pot morir en un màxim de 48 hores, segons ha anunciat el seu fill Adolfo Suárez Illana.
Ho ha dit en una roda de premsa a la clínica CEMTRO de Madrid, on l'expresident està ingressat. "Tot ens fa pensar que el desenllaç és imminent", ha dit.
Suárez Illana ha comunicat la situació del seu pare tant al Rei com al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Segons ha dit, tot i que l'expresident pateix la pneumònia que va motivar el seu últim ingrés dilluns passat, la seva malaltia neurològica "ha avançat molt". "És imminent i pot ser molt més ràpid del que creiem", ha dit.
A partir d'ara, Suárez Illana diu que el final "està en mans de Déu" i que mèdicament rebrà suport "perquè no tingui cap tipus de sofriment". A més, ha afirmat que aquests últims dies estan sent "feliços" per a l'expresident.
Adolfo Suárez va néixer el 1932 a Cebreros (Àvila). Llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca, va ocupar diversos llocs en l'estructura del règim franquista. El 1969 va ser designat director general de Ràdio Televisió Espanyola, càrrec en el qual va estar fins al 1975, any en el qual va ser nomenat vicesecretari general del Moviment. L'11 de desembre va passar a formar part del govern de Carlos Arias Navarro com a ministre general del Moviment.
Després de la dimissió d'Arias Navarro, el Rei el rei Joan Carles li va encarregar que formés govern i va ser nomenat president de l'executiu el 3 de juliol del 1976. El 1977 va ser ratificat pels ciutadans com a president del Govern espanyol en les primeres eleccions generals que se celebraven a Espanya des del 1936, al capdavant de la Unión de Centro Democrático.
El 10 d'abril del 1977 Suárez legalitzava el Partit Comunista d'Espanya amb Santiago Carrillo com a secretari general. Gairebé dos anys després, el 3 de març de 1979, Adolfo Suárez guanyava per segona vegada unes eleccions generals, en aquell que seria el seu tercer i últim mandat. Davant de les divergències al si del seu partit, el terrorisme de tot signe i la moció de censura presentada pel PSOE el 1980, el 29 de gener del 1981 va presentar la seva dimissió. Aquest mateix any ha rebut de mans del Rei el títol de Duque de Suárez.
Després de deixar el Govern de l'Estat, Suárez va deixar la UCD i va fundar el Centro Democrático y Social (CDS) que a les eleccions de 1982 que va guanyar el PSOE amb Felipe González al capdavant, va obtenir només dos diputats. Suárez va participar a les eleccions del 1986 i el 1989 amb el CDS en les quals va revalidar el seu escó per Madrid. Finalment, després d'un mal resultat a les municipals i autonòmiques del 1991 va dimitir com a president del partit i va anunciar el seu abandonament de la política. El 1996 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia per la seva notable contribució a la Transició espanyola.
