Actualitzat 17/06/2015 16:53

Admeten una querella contra Bartomeu, Rosell i Neymar per corrupció en el fitxatge del brasiler

Neymar
Foto: MIGUEL RUIZ/FCB

MADRID, 17 Juny (EUROPA PRESS) -

   El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha admès a tràmit una querella per investigar el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; el seu antecessor en el càrrec, Sandro Rosell; i el futbolista Neymar, entre d'altres, per un delicte de corrupció entre particulars i un altre d'estafa en la seva modalitat de contracte simulat en el fitxatge del jugador brasiler, han informat fonts jurídiques.

En una sentència dictada aquest dimecres, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 admet una querella interposada per l'empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes e Organizaçao de Eventos, que posseïa el 40% dels drets federatius del jugador, i assenyala que l'operació per avançar la incorporació del futbolista a la temporada 2013-2014 va poder "trencar la lliure competència al mercat de fitxatges".

El jutge, que rebutja la declaració dels querellats a l'actual moment processal perquè considera que no resulta "urgent i necessari", es dirigeix al Reial Madrid, al Chelsea, al Bayern de Munic i al Manchester City perquè li aportin còpia de les ofertes o propostes de traspàs" que haurien realitzat per obtenir els serveis de Neymar durant la seva etapa en el club brasiler, entre els anys 2009 i 2013.

Entre els querellats també es troben el Barça i el Santos com a persones jurídiques, el pare del jugador, Neymar da Silva; el president del club brasiler, Odilio Rodriguez; i el seu predecessor en el càrrec, Luis Álvaro de Olieira.

"VALOR INFERIOR AL DEL MERCAT"

Rosell i Bartomeu van signar el novembre del 2011 un contracte amb Neymar i la societat del seu pare, N&N, pel qual el Barça es quedava amb els seus drets quan finalitzés el seu contracte amb Santos, el 2014, amb un cost de 40 milions d'euros.

El jugador havia de rebutjar totes les ofertes que rebés, amb una clàusula per incompliment per a totes les parts de 40 milions. En aquest any es va signar, a més, un contracte de préstec de 10 milions que el Barça va abonar el desembre. Entre el 2013 i el 2014 es van abonar els 30 milions restants.

El magistrat justifica la possible comissió d'un delicte de corrupció entre particulars argumentant que aquesta operació va tenir la finalitat d'adquirir els drets del futbolista "fora de la normal competència amb la resta de clubs interessats en el seu fitxatge per valor inferior al del mercat i sense pagar les quantioses xifres que altres clubs podrien estar disposats a pagar".

Aquestes operacions, segons el jutge, van implicar "un incompliment" de les obligacions del futbolista que "va impactar decisivament en la lliure competència i en el mercat de contractació de jugadors".

A més, recorda que, d'acord l'anomenada llei Pelé del Brasil, "qualsevol transferència d'un esportista professional depèn del seu consentiment professional i exprés".

SIMULACIÓ DE CONTRACTES

En relació al delicte d'estafa per simulació contractual, la sentència assenyala que l'operació es va forjar com a mínim amb dos contractes que van suposar "una simulació", doncs "pretenien disfressar el que en realitat era el pagament per la transmissió dels drets federatius amb altres conceptes que no obeïen a la realitat".

El primer contracte "simulat" hauria consistit en el pagament de 7,9 milions d'euros per un conveni de col·laboració en matèria de futbol base que hauria permès l'adquisició per part del Barça dels jugadors Víctor Andrade Santos (per qui va pagar 3,2 milions), Givanildo Pulgas da Silva (1,8 milions) i Gabriel Barbosa Almeida (2,9 milions).

El segon preveia la celebració d'un partit amistós al Brasil amb Neymar com a jugador del Barça, que de no celebrar-se, com així ha estat fins al dia d'avui, suposava un pagament de 4,5 milions al Santos.

El jutge assenyala que aquests dos acords es van signar "gairebé a la mateixa data que la transferència dels drets federatius", i que presumptament suposarien "una simulació contractual dirigida a perjudicar DIS", que hauria d'haver rebut "un percentatge" dels mateixos.

DELICTE COMÈS AL BRASIL

De la mateixa manera, justifica la competència de l'Audiència Nacional argumentant que el delicte d'estafa s'hauria comès fora del territori nacional i alguns dels seus presumptes autors, referint-se a Bartomeu i Rosell, tenen la nacionalitat espanyola.

En aquest sentit, assenyala que aquest "desplaçament patrimonial" que va permetre el fitxatge es va produir al Brasil així com el perjudici a la societat DIS, que té en aquest país el seu domicili social.

El jutge es recolza, en concret, en la tesi esgrimida el passat 22 de maig per la Secció Tercera de la sala penal per enviar als jutjats de Barcelona la causa en la qual s'investiga el presumpte frau fiscal comès en el fitxatge de Neymar, en apuntar que en aquest cas el perjudici i la disposició de fons es va produir al Brasil.

"És precisament a Sao Paulo on el Santos FC va tenir i va retenir a la seva disposició, ocultant a DIS la seva real naturalesa, les prestacions econòmiques rebudes del FC Barcelona", apunta.

En el primer procediment pel fitxatge de Neymar la Fiscalia demana que Bartomeu sigui condemnat a dos anys i tres mesos de presó i Rosell a set anys i mig, i alhora reclama que els dos mandataris i el mateix club abonin multes i indemnitzacions per responsabilitat civil que superen els 62,6 milions d'euros.

De la Mata, que va obrir judici oral pel 'cas Neymar' el passat 13 de maig, va xifrar el cost del traspàs en 83,3 milions d'euros, en contra del defensat per Rosell, que va assegurar que l'operació es va fer per 57,1 milions; la Fiscalia va elevar el cost del traspàs a 94,8 milions d'euros.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés