Actualitzat 20/10/2015 13:36

Un acusat d'Askapena evita condemnar els crims de guàrdies civils, regidors i empresaris bascos

Los cinco presuntos dirigentes de Askapena  en la Audiencia Nacional
Foto: POOL

El director del documental 'Asier y yo' creu que el judici és una "farsa" i mostra la seva "solidaritat" amb els acusats a l'Audiència Nacional

SAN FERNANDO DE HENARES, 20 Oct. (EUROPA PRESS) -

Aritz Gamboa, un dels cinc dirigents d'Askapena jutjats per un delicte de col·laboració amb l'organització terrorista, ha evitat en l'Audiència Nacional aclarir si la seva associació va incloure els crims d'ETA contra guàrdies civils, regidors i empresaris bascos, quan denunciava la vulneració de drets fonamentals i s'ha limitat a assegurar que Askapena "mai no ha col·laborat" amb la banda terrorista.

Així s'ha pronunciat en la segona sessió del judici contra cinc acusats que s'enfronten amb sis anys de presó per col·laborar amb ETA, als qui l'actor basc i director del documental 'Asier y yo' sobre l'etarra Asier Aranguren, Aitor Merino, ha volgut mostrar el seu "suport i solidaritat" i denunciar que aquest procés és una "farsa" en què "el final està ja escrit".

A les portes de l'Audiència Nacional, el director donostiarra ha opinat que aquest judici té un caràcter "polític", "s'assembla molt al teatre" i respon a un escenari "obsolet". "Sospito que el final ja està escrit i veurem quin tipus de farsa és la que es representa", ha dit.

Poc després, el magistrat Javier Martínez Lázaro ha preguntat als dos únics acusats que quedaven pendents de declarar, David Soto i Aritz Gamboa, la seva relació amb ETA i si Askapena, la qual han presentat com una associació dedicada a denunciar la vulneració dels drets humans, ha condemnat també els crims que la banda terrorista ha portat a terme al País Basc.

"Askapena s'ha presentat per vostès com una organització que lluita per la defensa dels drets humans a escala internacional, una feina que el tribunal considera lloable. El problema és que no són aquí per això, sinó per col·laborar amb una organització que vulnera els drets humans al País Basc", ha afirmat el magistrat.

"Han reaccionat a aquesta vulneració de drets humans al País Basc quan s'han conegut assassinats d'empresaris, guàrdies civils i regidors, o han entès que era un problema aliè a les seves consideracions i a la seva defensa dels drets humans?", ha preguntat, en un mínim de tres ocasions, el magistrat, a qui Gamboa s'ha limitat a dir que "Askapena mai no ha col·laborat amb ETA".

A preguntes de la seva advocada Amaia Izko, Gamboa ha aclarit que Askapena "parla d'una posició ideològica o d'un projecte polític" amb l'esquerra abertzale, però no "de justificació ni suport". L'acusat, que ha dit ser pastor d'ovella i fabricar formatges de la denominació d'origen Idiazábal, ha explicat que l'associació no manté cap camí de comunicació amb ETA.

Poc abans, el responsable d'organització interna d'Askapena, David Soto, ha assegurat que ETA no ha donat "ordres ni cap tipus de suport" a l'associació, com tampoc ho han fet organitzacions com la il·legalitzada Batasuna o l'aparell polític EKIN. "No tenim absolutament res a veure amb l'activitat d'una banda armada. Askapena no té cap relació amb ETA i jo tampoc", ha recalcat.

Això sí, Soto ha reconegut haver mantingut "multitud" de trobades amb organitzacions com Batasuna o el planter de la banda terrorista SEGI, que tenen la seva "autonomia" i amb les quals ha dit compartir la seva aposta per la construcció d'una "Euskal Herria independent basada en el socialisme amb valors internacionalistes, feministes i ecologistes".

L'acusat, que ha estat absolt del macrojudici del cas EKIN, ha explicat que la seva relació amb Askapena es remunta al 1997 després que la Revolució Sandinista de Nicaragua "marqués la seva generació". Segons ha dit, s'ha dedicat a treballar en la seva botiga, en "bars", en la confecció de "xapes" i fins i tot va oberir un compte corrent perquè els militants financessin l'associació.

EXIGEIXEN DISSOLDRE ASKAPENA I INHABILITAR-NE ELS MEMBRES

El fiscal Pedro Martínez Torrijos demana a més inhabilitar durant catorze anys i imposar sengles multes de 7.200 euros a Walter Wendelin, a qui considera el "màxim responsable" d'Askapena i el seu delegat per a L'Amèrica del Sud; David Soto Aldaz i Aritz Gamboa de Miguel, responsables d'Organització; Unai Vázquez Puente, que dirigia la secció d'Internacionalisme i ONG; i a Gabriel Basañez, qui estava al capdavant de l'àrea de Solidaritat, va ser candidat per D3M a les eleccions del Parlament basc del 2009 i té antecedents per desordres públics, atemptats i lesions.

El representant del Ministeri Públic exigeix també declarar la il·legalitat i dissolució de les associacions Askapena Comitès Bascos de Solidaritat amb els Pobles, Askapena Kultur Elkartea i l'organització cultural Herriak Aske, així com les societats Herriak Aske i Elkartruke. Demana decomissar els béns i els diners dels seus comptes bancaris per la seva "subordinació financera i important grau de vinculació" a Askapena.

Segons el seu escrit provisional de conclusions, la ruptura de les converses d'Argel el 1989 va fer que els responsables d'ETA decidissin crear un entramat de "posicionaments i compromisos internacionals" que permetessin garantir les seves posicions en una altra eventual taula de finançament per "pressionar" el Govern espanyol i "internacionalitzar el conflicte".

Els processats desenvolupaven funcions de "direcció i planificació" dins de l'organització, que estava liderada per Wendelin i se sotmetia a les directrius de l'entramat ETA-EKIN i Batasuna amb l'objectiu de recollir per a les seves reivindicacions suports exteriors, entre els quals hi ha el suport d'organitzacions implicades en "processos revolucionaris", com les Forces Armades Revolucionàries Colombianes (FARC) i l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.

La seva actuació consistia a organitzar conferències i seminaris per difondre els plantejaments del MLNV i controlar una xarxa de comitès de suport repartida en diferents països, fonamentalment europeus, anomenada 'Euskal Herriko Laguna. Amics d'Euskal Herria'.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés