BARCELONA, 27 nov. (EUROPA PRESS) -
Un grup d'activistes per la pau han presentat aquest dimecres un informe que defensa que una eventual Catalunya independent oferiria l'oportunitat per crear un Estat amb una nova cultura de defensa i seguretat, "sense exèrcit" i fora de l'OTAN.
'Catalunya, nació de pau. Com enfocar la seguretat i la defensa en un nou Estat d'Europa' és un document obert a la reflexió que està impulsat per 18 persones vinculades a moviments per la pau, com les que han presentat públicament el treball: el president de Nova-Innovació Social, Martí Olivella, el president de FundiPau, Xavier Masllorens, i l'activista del Centre Delàs d'Estudis per la Pau Gabriela Serra.
La principal tesi de l'estudi, que és fruit del treball i el debat de mesos entre els 18 impulsors, és que la majoria d'amenaces a la seguretat d'un Estat i els seus ciutadans no se solucionen amb un exèrcit, per la qual cosa un país és més segur amb una "defensa civil" que amb una defensa armada.
A més, sostenen que prescindir d'un exèrcit serviria per desterrar la "cultura de la violència per la cultura de la pau", i asseguren que tasques tradicionalment vinculades a aquest cos armat podrien ser assumides perfectament per altres cossos, com Protecció Civil, els bombers o la policia.
Ara els impulsors busquen el suport de la societat al seu estudi, trobant noves adhesions que ho avalin i que plantegin aportacions, i ja ho han enviat a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, perquè ho lliuri als partits, al Consell Assessor per a la Transició Nacional i a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), entre d'altres.
Per a Olivella el document transmet que seria "un greu error" crear un exèrcit, i és important propugnar-ho ara perquè aquesta idea cali entre la població i les institucions i, així, sigui assumida quan Catalunya iniciï el seu procés constituent per convertir-se en un nou Estat.
Serra ha defensat que els tres pilars que cal garantir als ciutadans --una vida digna, estima i respecte, i llibertat-- poden impulsar-se amb mesures polítiques, legislatives i econòmiques, i mai cap d'elles es pot solucionar amb la "força armada".
Masllorens ha considerat que el paper dels exèrcits en els estats europeus al segle XXI "està desenfocat" i se'ls atribueixen funcions com la lluita contra la pobresa extrema, la vigilància fronterera, la col·laboració en catàstrofes naturals o l'ajuda humanitària que podria assumir-se des d'altres fronts.
Sobre la presència de Catalunya en l'OTAN, el treball conclou que el prudent és quedar-se al marge i, a canvi, buscar "aliances amb països" que donen suport a una refundació de les Nacions Unides que permeti la creació de cossos de seguretat de nova concepció i propis (cascos blaus) i no cossos cedits pels Estats.
Serra ha sostingut que altres dos elements reforcen la tesi de sortir de l'OTAN: que al referèndum del 1986 sobre l'adhesió Espanya, a Catalunya el 'no' va obtenir majoria, i que des del 1999 l'organització pot impulsar accions militars en altres territoris sense passar per les Nacions Unides.
NI REGALAT
L'informe no preveu, com argument en contra de crear un exèrcit, el cost que suposaria per a les arques públiques, i Masllorens ha argumentat que fos quin fos seria una "despesa obsoleta, ineficaç i ineficient" per als ciutadans.
Serra ha defensat que el posicionament dels activistes és que no volen un exèrcit "ni regalat", ja que l'oposició a aquesta forma de seguretat i defensa és una qüestió moral i cultural, no basada en una anàlisi de cost-benefici.
