Publicat 10/02/2019 11:28CET

Acreditar la violncia, clau en el judici per rebellió que s'inicia aquest dimarts al Tribunal Suprem

Muntatge fotogrfic dels líders independentistes que seran jutjats pel'
EUROPA PRESS

Fiscalia alludeix en el seu escrit en una vintena d'ocasions a la violncia mentre que l'Advocacia només veu sedició, la qual cosa rebaixa les penes

MADRID, 10 febr. (EUROPA PRESS) -

L'acreditació o no de la violncia en el desenvolupament del procés independentista que va esclatar a la tardor de 2017 a Catalunya ser la clau del judici que s'iniciar aquest dimarts al Tribunal Suprem contra 12 dels protagonistes d'aquests fets, que van causar una crisi política i social sense precedents i van provocar que el Govern suspengués per primera vegada l'autonomia d'aquesta regió mitjanant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Les penes a les quals s'enfronten oscillen entre els 7 i els 25 anys de presó.

Aquest procés singular, tant pels fets sotmesos a examen com pels delictes que s'atribueixen als encausats --entre ells el de rebellió-- se celebra amb l'absncia, per haver fugit de la Justícia, del que fos llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha establert la seva base a Blgica; i de la secretria d'ERC Marta Rovira, que s'amaga a Sussa i est acusada de ser una de les principals estrategues del full de ruta que per aix se senten a la banqueta tant l'ex-vicepresident Oriol Junqueras com els altres onze encausats.

El judici s'iniciar amb una gran expectació meditica, els precedents de la qual més recents poden situar-se en les vistes pel cas 'Nóos' en el qual per primera vegada es va enjudiciar a una Infanta d'Espanya o en les celebrades per dirimir les responsabilitats pels atemptats del 11-M a Madrid.

En total s'han acreditat 600 periodistes de 150 mitjans diferents, dels quals mig centenar són estrangers, sent els més nombrosos els alemanys i francesos, seguits d'holandesos i sussos, encara que també assistiran periodistes d'EUA, Rússia i la Xina.

LA IMPORTNCIA DEL 20-S

Els interrogatoris se centraran previsiblement a acreditar l'existncia o no de violncia durant el referndum de l'1-0 i sobretot durant el 20 de setembre del 2017, quan va tenir lloc la massiva concentració enfront de la Conselleria d'Economia després de l'ordre de registre donada per un jutge de Barcelona que investigava l'organització de la consulta illegal.

La Fiscalia alludeix en una vintena d'ocasions a l'existncia de violncia en el seu escrit de conclusions provisionals per sustentar la seva acusació per rebellió.

Així, considera a Junqueras (pel qual demana 25 anys de presó i d'altres d'inhabilitació per rebellió i malversació de fons públics), a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (17 anys per rebellió) i als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart (17 anys per rebellió), com els "principals promotors" del desafiament sobiranista.

Incideix que tots ells pretenien arranjar l'aplicació de la legalitat constitucional i estatutria, amb la fi última de declarar la independncia i "obligar l'Estat a acceptar la separació" d'aquest territori.

L'ESTAT NO HO ACCEPTARIA

El pla secessionista, segons subratlla la Fiscalia en el seu escrit, contemplava la utilització de tots els mitjans que anessin precisos per aconseguir el seu objectiu, inclosa la violncia davant la certesa que l'Estat no anava a acceptar aquesta situació. Per a aix es van valer de la fora intimidatoria que representaven, d'una banda, l'actuació tumulturia desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes "instigades i promogudes" pels propis líders independentistes i, per una altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra.

En aquest punt, el Ministeri Públic destaca que aquest cos policial, armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, acataria segons manté en els seus escrits exclusivament les instruccions dels acusats "com així va succeir", i es preveia que arribat el cas podria "protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient-li així al compliment de la seva genuna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional".

Afirma que els principals promotors de l'ocorregut es van valer de la "fora intimidatoria que representava l'actuació tumulturia desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells", tal com van fer les associacions de 'els Jordis', respecte als quals s'encunya l'expressió "aparició estellar" en aquest "pla rebel".

EL PAPER DELS JORDIS

Els representants de les organitzacions socials independentistes, segons precisa la Fiscalia, "van fer reiterats i contínues crides públiques --a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i concentracions públiques-- a la mobilització de la ciutadania perqu acudissin a votar i evitar que les forces d'ordre públic complissin amb la seva missió de tancar els centres i confiscar el material electoral", subratllen els quatre fiscals del cas que asseguren que així "van propiciar la violncia al carrer".

Amb aix "fomentaven, propiciaven i cercaven l'enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat, amb el que no només secundaven l'actuació d'assetjament, intimidació i violncia, sinó que, des del poder constitut, donaven suport explícit i exprés a l'estratgia d'impedir l'acció de l'Estat i dels rgans judicials".

Afegeix que la massa congregada va actuar "a manera de mur hum", causant lesions, entre ells a "93 membres del Cos Nacional de Policia i de la Gurdia Civil", pels "llanaments d'objectes, tanques metlliques i pedres", a més d'insults.

INACCIÓ DE DRAPAIRE

De fet, els fiscals apunten en el seu escrit de conclusions que la crida a la mobilització també es va fer mitjanant "manipulació informativa sobre la realitat del que estava succeint en aquests dies" i la "pressió" a la premsa internacional per dur a terme el seu objectiu.

D'altra banda, la Fiscalia destaca que l'1-O es va celebrar davant la inacció del cos policial autonmic dirigit llavors per Josep Lluís Trapero, per qui la Fiscalia de l'Audincia Nacional demana 11 anys per rebellió en un procediment diferent. "Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes pel Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que prohibia la seva realització", destaquen.

Finalment, els fiscals aprofiten el seu escrit per recordar que "davant aquest aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de fora, agressió i violncia", el Rei Felip VI va fer l'endem passat una aparició pública per dirigir "un missatge a la Nació" en el qual va lamentar el "trencament dels principis democrtics de tot l'Estat de Dret, la profunda divisió i fractura que s'estava produint en la societat catalana", així com el "enorme risc" que s'havia generat en l'economia catalana i nacional

L'ADVOCACIA REBAIXA A SECESSIÓ

L'Advocacia de l'Estat, no obstant aix, rebaixa fins als 12 la seva petició de presó per Junqueras --i igualment demana menys pena que la Fiscalia per a la resta d'ex-mandataris en la banqueta: amb 11 anys i mitj pels exconsellers a la presó, 10 per Forcadell i 8 per 'els Jordis'-- en acusar-los tan sols de sedició i malversació.

Va ser al moment de la presentació dels escrits de conclusions provisionals, a principis del passat mes de novembre, quan els Serveis Jurídics de l'Estat es van desmarcar de la postura que fins a aquest moment havien mantingut d'adhesió als criteris de la Fiscalia, que aposta per la rebellió.

Aquesta acusació, dependent del Ministeri de Justícia, no veu en l'ocorregut a Catalunya el requisit de violncia necessria per poder qualificar els fets de rebellió.

El paper de 'els Jordis' hauria estat el de liderar la mobilització social "com a mitj per a la consecució de les finalitats relatives a l'incompliment de la legalitat i la desobedincia a les resolucions administratives i judicials" que exigeix el delicte de sedició.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés