Publicat 10/2/2019 11:28:31CET

Acreditar la violència, clau en el judici per rebel·lió que s'inicia aquest dimarts al Tribunal Suprem

EUROPA PRESS

Fiscalia al·ludeix en el seu escrit en una vintena d'ocasions a la violència mentre que l'Advocacia només veu sedició, la qual cosa rebaixa les penes

MADRID, 10 Febr. (EUROPA PRESS) -

L'acreditació o no de la violència en el desenvolupament del procés independentista que va esclatar a la tardor de 2017 a Catalunya serà la clau del judici que s'iniciarà aquest dimarts al Tribunal Suprem contra 12 dels protagonistes d'aquests fets, que van causar una crisi política i social sense precedents i van provocar que el Govern suspengués per primera vegada l'autonomia d'aquesta regió mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Les penes a les quals s'enfronten oscil·len entre els 7 i els 25 anys de presó.

Aquest procés singular, tant pels fets sotmesos a examen com pels delictes que s'atribueixen als encausats --entre ells el de rebel·lió-- se celebra amb l'absència, per haver fugit de la Justícia, del que fos llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha establert la seva base a Bèlgica; i de la secretària d'ERC Marta Rovira, que s'amaga a Suïssa i està acusada de ser una de les principals estrategues del full de ruta que per això se senten a la banqueta tant l'ex-vicepresident Oriol Junqueras com els altres onze encausats.

El judici s'iniciarà amb una gran expectació mediàtica, els precedents de la qual més recents poden situar-se en les vistes pel cas 'Nóos' en el qual per primera vegada es va enjudiciar a una Infanta d'Espanya o en les celebrades per dirimir les responsabilitats pels atemptats del 11-M a Madrid.

En total s'han acreditat 600 periodistes de 150 mitjans diferents, dels quals mig centenar són estrangers, sent els més nombrosos els alemanys i francesos, seguits d'holandesos i suïssos, encara que també assistiran periodistes d'EUA, Rússia i la Xina.

LA IMPORTÀNCIA DEL 20-S

Els interrogatoris se centraran previsiblement a acreditar l'existència o no de violència durant el referèndum de l'1-0 i sobretot durant el 20 de setembre del 2017, quan va tenir lloc la massiva concentració enfront de la Conselleria d'Economia després de l'ordre de registre donada per un jutge de Barcelona que investigava l'organització de la consulta il·legal.

La Fiscalia al·ludeix en una vintena d'ocasions a l'existència de violència en el seu escrit de conclusions provisionals per sustentar la seva acusació per rebel·lió.

Així, considera a Junqueras (pel qual demana 25 anys de presó i d'altres d'inhabilitació per rebel·lió i malversació de fons públics), a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (17 anys per rebel·lió) i als líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (17 anys per rebel·lió), com els "principals promotors" del desafiament sobiranista.

Incideix que tots ells pretenien arranjar l'aplicació de la legalitat constitucional i estatutària, amb la fi última de declarar la independència i "obligar l'Estat a acceptar la separació" d'aquest territori.

L'ESTAT NO HO ACCEPTARIA

El pla secessionista, segons subratlla la Fiscalia en el seu escrit, contemplava la utilització de tots els mitjans que anessin precisos per aconseguir el seu objectiu, inclosa la violència davant la certesa que l'Estat no anava a acceptar aquesta situació. Per a això es van valer de la força intimidatoria que representaven, d'una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes "instigades i promogudes" pels propis líders independentistes i, per una altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra.

En aquest punt, el Ministeri Públic destaca que aquest cos policial, armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, acataria segons manté en els seus escrits exclusivament les instruccions dels acusats "com així va succeir", i es preveia que arribat el cas podria "protegir coactivament els seus objectius criminals, sostraient-li així al compliment de la seva genuïna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional".

Afirma que els principals promotors de l'ocorregut es van valer de la "força intimidatoria que representava l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes instigades i promogudes per ells", tal com van fer les associacions de 'els Jordis', respecte als quals s'encunya l'expressió "aparició estel·lar" en aquest "pla rebel".

EL PAPER DELS JORDIS

Els representants de les organitzacions socials independentistes, segons precisa la Fiscalia, "van fer reiterats i contínues crides públiques --a través dels mitjans de comunicació, xarxes socials i concentracions públiques-- a la mobilització de la ciutadania perquè acudissin a votar i evitar que les forces d'ordre públic complissin amb la seva missió de tancar els centres i confiscar el material electoral", subratllen els quatre fiscals del cas que asseguren que així "van propiciar la violència al carrer".

Amb això "fomentaven, propiciaven i cercaven l'enfrontament directe entre multituds de ciutadans i les forces de seguretat, amb el que no només secundaven l'actuació d'assetjament, intimidació i violència, sinó que, des del poder constituït, donaven suport explícit i exprés a l'estratègia d'impedir l'acció de l'Estat i dels òrgans judicials".

Afegeix que la massa congregada va actuar "a manera de mur humà", causant lesions, entre ells a "93 membres del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil", pels "llançaments d'objectes, tanques metàl·liques i pedres", a més d'insults.

INACCIÓ DE DRAPAIRE

De fet, els fiscals apunten en el seu escrit de conclusions que la crida a la mobilització també es va fer mitjançant "manipulació informativa sobre la realitat del que estava succeint en aquests dies" i la "pressió" a la premsa internacional per dur a terme el seu objectiu.

D'altra banda, la Fiscalia destaca que l'1-O es va celebrar davant la inacció del cos policial autonòmic dirigit llavors per Josep Lluís Trapero, per qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 11 anys per rebel·lió en un procediment diferent. "Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes pel Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que prohibia la seva realització", destaquen.

Finalment, els fiscals aprofiten el seu escrit per recordar que "davant aquest aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència", el Rei Felip VI va fer l'endemà passat una aparició pública per dirigir "un missatge a la Nació" en el qual va lamentar el "trencament dels principis democràtics de tot l'Estat de Dret, la profunda divisió i fractura que s'estava produint en la societat catalana", així com el "enorme risc" que s'havia generat en l'economia catalana i nacional

L'ADVOCACIA REBAIXA A SECESSIÓ

L'Advocacia de l'Estat, no obstant això, rebaixa fins als 12 la seva petició de presó per Junqueras --i igualment demana menys pena que la Fiscalia per a la resta d'ex-mandataris en la banqueta: amb 11 anys i mitjà pels exconsellers a la presó, 10 per Forcadell i 8 per 'els Jordis'-- en acusar-los tan sols de sedició i malversació.

Va ser al moment de la presentació dels escrits de conclusions provisionals, a principis del passat mes de novembre, quan els Serveis Jurídics de l'Estat es van desmarcar de la postura que fins a aquest moment havien mantingut d'adhesió als criteris de la Fiscalia, que aposta per la rebel·lió.

Aquesta acusació, dependent del Ministeri de Justícia, no veu en l'ocorregut a Catalunya el requisit de violència necessària per poder qualificar els fets de rebel·lió.

El paper de 'els Jordis' hauria estat el de liderar la mobilització social "com a mitjà per a la consecució de les finalitats relatives a l'incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials" que exigeix el delicte de sedició.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.