Acreditar la violència, clau en el judici per rebel·lió que comença aquest dimarts al Tribunal Suprem

Muntatge fotogràfic dels líders independentistes que seran jutjats
EUROPA PRESS
Publicat 11/2/2019 11:30:23CET

La Fiscalia al·ludeix en el seu escrit una vintena de vegades la violència mentre que l'Advocacia només hi veu sedició, cosa que rebaixa les penes

MADRID, 11 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'acreditació o no de violència en el desenvolupament del procés independentista que va esclatar la tardor del 2017 a Catalunya serà la clau del judici que s'iniciarà aquest dimarts al Tribunal Suprem contra 12 dels protagonistes d'aquests fets, que van causar una crisi política i social sense precedents i van provocar que el Govern espanyol suspengués per primera vegada l'autonomia d'aquesta regió mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Les penes a les quals s'enfronten oscil·len entre els 7 i els 25 anys de presó.

Aquest procés singular, tant pels fets sotmesos a examen com pels delictes que s'atribueixen als encausats --entre ells el de rebel·lió-- se celebra amb l'absència, per haver fugit de la Justícia, de l'aleshores president de la Comunitat Autònoma de Catalunya, Carles Puigdemont, que ha establert la seva base a Bèlgica; i de la secretària d'ERC Marta Rovira, que s'amaga a Suïssa i està acusada de ser una de les principals estrategues del full de ruta pel compliment del qual s'asseuen al banc dels acusats tant l'exvicepresident Oriol Junqueras com els altres onze encausats.

El judici s'iniciarà amb una gran expectació mediàtica. Les precedents més recents van ser les vistes pel cas Nóos en què per primera vegada es va enjudiciar la infanta d'Espanya o les celebrades per dirimir les responsabilitats pels atemptats de l'11M a Madrid.

En total s'han acreditat 600 periodistes de 150 mitjans diferents, dels quals mig centenar són estrangers i els més nombrosos són els alemanys i francesos, seguits dels holandesos i suïssos, encara que també hi assistiran periodistes dels EUA, Rússia i la Xina.

LA IMPORTÀNCIA DEL 20S

Els interrogatoris se centraran previsiblement a acreditar l'existència o no de violència durant el referèndum de l'1-0 i sobretot durant el 20 de setembre del 2017, quan va tenir lloc la massiva concentració davant de la Conselleria d'Economia després de l'ordre d'escorcoll permesa per un jutge de Barcelona que investigava l'organització de la consulta il·legal.

La Fiscalia al·ludeix una vintena de vegades l'existència de violència en el seu escrit de conclusions provisionals per sustentar la seva acusació per rebel·lió.

Així, considera Junqueras (pel qual demana 25 anys de presó i 25 més d'inhabilitació per rebel·lió i malversació de fons públics), l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (17 anys per rebel·lió) i els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (17 anys per rebel·lió), com els "principals promotors" del desafiament sobiranista.

Incideix que tots ells pretenien establir l'aplicació de la legalitat constitucional i estatutària, amb l'objectiu últim de declarar la independència i "obligar l'Estat a acceptar la separació" d'aquest territori.

L'ESTAT NO L'ACCEPTARIA

El pla secessionista, segons subratlla la Fiscalia en el seu escrit, contemplava la utilització de tots els mitjans que fossin precisos per assolir el seu objectiu, inclosa la violència davant de la certesa que l'Estat no acceptaria aquesta situació. Per aquest motiu, van fer servir la força intimidatòria que representaven, d'una banda, l'actuació amb grans mobilitzacions ciutadanes "instigades i promogudes" pels mateixos líders independentistes i, per una altra, l'ús dels Mossos d'Esquadra.

En aquest punt, el Ministeri Públic destaca que aquest cos policial, armat i integrat per uns 17.000 efectius aproximadament, acataria segons manté en els seus escrits exclusivament les instruccions dels acusats "com així va passar", i es preveia que arribat el cas podria "protegir coactivament els seus objectius criminals, sostreure'ls així al compliment de la seva genuïna funció de guardar i preservar l'ordre constitucional".

EL PAPER DELS 'JORDIS'

Els representants de les organitzacions socials independentistes, segons precisa la Fiscalia, "van fer reiterades i contínues crides públiques --a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials i les concentracions públiques-- a la mobilització de la ciutadania perquè acudissin a votar i evitar que les forces d'ordre públic complissin amb la seva missió de tancar els centres i confiscar el material electoral", subratllen els quatre fiscals i asseguren que així "van propiciar la violència al carrer".

D'aquesta manera "fomentaven i propiciaven l'enfrontament directe entre les multituds de ciutadans i les forces de seguretat, amb la qual cosa no només secundaven l'actuació d'assetjament, intimidació i violència, sinó que, des del poder constituït, donaven suport explícit i exprés a l'estratègia d'impedir l'acció de l'Estat i dels òrgans judicials".

Afegeix que la massa congregada va actuar "com un mur humà", i va causar lesions, entre elles a "93 membres del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil", perquè van llançar "objectes, tanques metàl·liques i pedres", a més de cridar insults.

INACCIÓ DE TRAPERO

De fet, els fiscals apunten en el seu escrit de conclusions que la crida a la mobilització també es va fer mitjançant "la manipulació informativa sobre la realitat del que estava passant durant aquests dies" i la "pressió" a la premsa internacional per dur a terme el seu objectiu.

D'altra banda, la Fiscalia destaca que l'1-O es va celebrar davant de la inacció del cos policial autonòmic dirigit aleshores per Josep Lluís Trapero, per a qui la Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 11 anys per rebel·lió en un procediment diferent. "Els comandaments dels Mossos d'Esquadra van anteposar les directrius polítiques rebudes pel Govern de la Generalitat al compliment de la llei i del mandat judicial que en prohibia la realització", destaquen.

Finalment, els fiscals aprofiten el seu escrit per recordar que "davant d'aquest aixecament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència", el rei Felip VI va fer dos dies després una aparició pública per adreçar "un missatge a la Nació" en el qual va lamentar el "trencament dels principis democràtics de tot l'estat de dret, la profunda divisió i fractura que s'estava produint en la societat catalana", així com l'"enorme risc" que s'havia generat en l'economia catalana i nacional.

L'ADVOCACIA REBAIXA LA SECESSIÓ

L'Advocacia de l'Estat, no obstant això, rebaixa fins als 12 anys la seva petició de presó per a Junqueras - i també demana menys anys de pena que la Fiscalia per a la resta d'exmandataris: 11 anys i mig per als exconsellers a la presó, 10 per Forcadell i 8 per als 'Jordis'- en acusar-los tan sols de sedició i malversació.

Va ser en el moment de la presentació dels escrits de les conclusions provisionals, a principis del passat mes de novembre, que els Serveis Jurídics de l'Estat es van desmarcar de la postura que fins en aquest moment havien mantingut d'adhesió als criteris de la Fiscalia, que aposta per la rebel·lió.

Aquesta acusació, que depèn del Ministeri de Justícia, no veu en els fets a Catalunya el requisit de violència necessària per poder qualificar-los de rebel·lió.

El paper dels 'Jordis' hauria estat el de liderar la mobilització social "com a mitjà per a la consecució de les finalitats relatives a l'incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials" que exigeix el delicte de sedició.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.