Foto: REUTERS
SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA, 20 Ago. (EUROPA PRESS) -
El titular del Jutjat d'Instrucció Número 3 de Santiago, Luis Aláez, prendrà declaració en qualitat d'imputats "a les persones d'Adif responsables de la seguretat del tram de la línia ferroviària que uneix les estacions d'Ourense i Santiago el 24 de juliol".
El jutge sosté que davant de l'"absència de les més elementals mesures de cura, la conducta censurada pot incloure's provisoriament en les infraccions penals greus, és a dir, a l'àmbit del delicte i no de la falta".
En una sentència, el jutge instructor explica que per a aquesta diligència s'assenyalarà data una vegada que Adif "informi sobre la identitat de tals persones" que es requereixen.
De fet, demana un informe dels qui integren l'òrgan responsable en matèria de seguretat en la circulació "amb indicació de les capacitats o facultats de cadascuna de les elles en el pren de decisions"; així com els protocols on es recullen els processos relacionats amb la seguretat en la circulació no previstos en els altres documents reglamentaris.
Aláez exposa que "és evident que les característiques de la via al lloc on es va produir el descarrilament", a l'entrada a l'estació de Santiago i en el revolt d'A Grandeira, "són summament compromeses per a la circulació dels trens".
"CONDUCTA DESATENTA DE LA SENYALITZACIÓ"
Per aquesta raó, davant de les circumstàncies en les quals es va produir el sinistre, atribuït a una "conducta desatenta a la senyalització", el magistrat considera que "s'haurien d'haver adoptat altres procediments que salvessin o evitessin el resultat d'aquella predictible equivocació advertint del perill i no ha estat així".
En aquest sentit, argumenta el jutge que la instal·lació d'un senyal fixa de canvi de velocitat màxima a 80 km/h per la seva ubicació, entre 200 i 300 metres del començament del revolt, es mostra insuficient per evitar els resultats de mort o lesions de les persones que viatjaven al tren".
Així, explica que la mateixa "està pròxima a l'esmentat revolt que fa impossible o molt remotament possible la correcció manual de la inadequada marxa per sortejar el risc".
Per al jutge, "l'omissió de mesures de seguretat no es pot considerar suplerta per la de senyalització d'entrada a l'estació de Santiago, doncs tot i que aquesta senyalització suposi una advertència de prudència referida a la velocitat la seva finalitat no és de cap manera advertir del perill del revolt d'A Grandeira al maquinista perquè porti a terme una reducció molt important de la velocitat".
D'aquesta manera, Aláez veu que la senyalització existent a la zona "de cap manera pot ser considerada mesura de seguretat adequada per evitar el risc de descarrilament derivat de la configuració de la via, ja que, tot i que sigui una advertència de precaució ho és de la pròxima entrada en una estació però, de cap manera, dirigida a alertar d'aquell risc perquè no és aquesta la seva funció i ni tan sols a reduir la velocitat per sota del màxim permès fins a l'entrada a l'estació".
OMISSIÓ DE CAUTELES
Per tot això, manifesta que "pot concloure's" que "ha existit una omissió de cauteles elementals pels qui tenen la missió de garantir la seguretat de la circulació ferroviària en l'esmentada línia, constitutiva d'una imprudència punible", doncs davant de l'existència d'un "important risc" per a la circulació "no es dota al sistema de seguretat de cap recurs que ho resolgui automàticament".
"Ni es destaca al maquinista aquest concret risc més que de manera indirecte amb la important reducció de velocitat indicada a l'equip de velocitats i aquell senyal, que tampoc és un procediment adequat per donar una resposta positiva de resolució en una circumstància de predictible badada del maquinista", afegeix.
En aquesta línia, argumenta que el delicte imprudent "apareix estructuralment configurat per la infracció d'un deure de cura intern, que obliga a advertir la presència d'un perill cognoscible i l'índex de la seva gravetat; i per la vulneració d'un deure de cura extern, que obliga a comportar-se externament de manera que no es generin riscos no permesos o, en el seu cas, a actuar de manera que es controlin o neutralitzin els riscos no permesos creats per terceres persones o factors aliens a l'autor".
Aláez aclareix que en els comportaments omissius haurà d'operar "amb el criteri hipotètic d'imputació centrat a dilucidar si la conducta omesa hauria evitat, amb una probabilitat al caire de la certesa, la lesió o el menyscabament del ben jurídic que tutela la norma penal, extrem que no sembla revestir dubta de cap tipus".
PERSONES EXPERIMENTADES
Als responsables de garantir la seguretat de la circulació ferroviària, donada la seva presumpta condició de persones experimentades i amb formació específica en la matèria, "no podia passar-los desapercebut el perill cert de desatenció --cansament, somnolència, rutina, etc-- que podria materialitzar-se en el descarrilament d'un tren que circula per una via de fins a 200 quilòmetres per hora amb excés de velocitat a l'arribada a l'altura del revolt d'A Grandeira, de manera que els afectava el deure d'adoptar les cauteles adequades al cas", estima Aláez.
Si bé insisteix que "el maquinista és el responsable de manejar i guiar el tren", conforme a les "instruccions d'Adif", també recorda que "era clarament previsible que un descuit o desatenció d'aquell podia provocar un accident amb risc alt per a la vida i integritat dels passatgers".
Així, indica que la maniobra de reducció al lloc depenia "de la sola percepció pel maquinista de l'aproximació al revolt en funció de la visualització dels pals o marcadors, davant de la inexistència de qualsevol advertència prèvia instal·lada en la línia sobre aquesta qüestió".
Per tot això, el jutge considera que tots aquests factors comporten que "una badada en la conducció pot tenir conseqüències tràgiques", doncs "d'haver-se alertat prèvia i prou de la proximitat al revolt d'A Grandeira i del consegüent canvi de velocitat al maquinista és d'allò més probable que Francisco José recobrés l'atenció perduda --per una trucada-- en la conducció i hagués ajustat la velocitat del tren a les circumstància; i l'esmentada distracció es presenta greu".
Amb tot, el jutge instructor sosté que davant l'"absència de les més elementals mesures de cura, la conducta censurada pot incloure's en les infraccions penals greus, és a dir, a l'àmbit del delicte i no de la falta".
En la sentència, el jutge reclama a Adif i Renfe informes i documents i que la Comissió Assessora de Seguretat en la Circulació Ferroviària sobre el coneixement "d'alguna incidència en el tram de la via que uneix les estacions d'Ourense i Santiago" entre el punt quilomètric on es va produir el descarrilament del tren i els deu quilòmetres anteriors, així com les seves recomanacions.
En concret, ha demanat els informes tècnics segons els quals es fixen les velocitats autoritzades i criteris que les justifiquin per al tram de la línia ferroviària Ourense-Santiago.
Alhora, ha demanat els protocols o documents on es recullen els protocols de seguretat en la circulació no previstos en els altres documents reglamentaris que estableix el Reglament General de Circulació i un informe de les auditories internes sobre alguna incidència en el citat tram de la via.
També el jutge ha reclamat una còpia del diari de sessions de la Comissió de Foment dels dies 8 i 9 d'agost al Congrés, en les que van comparèixer els responsables de Renfe i Adif, i la ministra de Foment.
